L'estació de metro menys utilitzada de Barcelona es va inaugurar el 2003: 40.000 validacions anuals
El volum de persones que transiten per aquesta parada en tot un any és pràcticament el mateix que el que mouen estacions principals com Catalunya o Diagonal en una sola jornada
El barri de Barcelona on arribarà la L2 del metro amb una inversió de 1.000 milions d'euros: 6 parades i és clau per a la mobilitat
L'estació de Casa de l'Aigua, pertanyent a la Línia 11 del metro de Barcelona, ostenta el títol de ser la parada amb menys afluència de tota la xarxa convencional.
Situada al barri de Trinitat Nova, dins del districte de Nou Barris, aquesta infraestructura va ser inaugurada el 15 de desembre de 2003 com a part d'un projecte de metro lleuger dissenyat per connectar zones perifèriques.
La seva obertura fa poc més de dues dècades buscava millorar la mobilitat al districte amb la renda més baixa de la capital catalana.
La menys utilitzada
Les xifres d'ús d'aquesta estació contrasten dràsticament amb els grans intercanviadors del centre de la ciutat.
![Estación de metro de La Sagrera / WIKIMEDIA COMMONS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/329882.jpg?p=w:320\/h:240&h=2yw9maHS"])
Durant l'exercici de 2024, Casa de l'Aigua va registrar només 42.657 validacions, mantenint-se any rere any a la cua del rànquing de TMB.
Per posar aquesta dada en perspectiva, el volum de persones que transiten per aquesta parada en tot un any és pràcticament el mateix que el que mouen estacions principals com Catalunya o Diagonal en una sola jornada.
![Jordi Cruz y huevos duros](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561571.jpg?p=w:320\/h:240&h=MNHLYKas"])
La poca activitat d'aquesta parada s'explica fonamentalment per el seu entorn i ubicació geogràfica. Es troba situada en una zona de baixa densitat residencial, envoltada d'instal·lacions industrials i els dipòsits d'aigua que li donen nom, cosa que condiciona el seu ús diari.
En no funcionar com a node de connexió ni ser un punt de pas cap a altres àrees, la seva capacitat per atreure grans fluxos de passatgers és molt limitada en comparació amb els punts clau de la xarxa.
![Alitas de pollo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561569.jpg?p=w:320\/h:240&h=nXL-6NNv"])
Una parada clau
Malgrat les seves baixes xifres, l'administració defensa la permanència d'aquesta estació per la seva funció social. Es considera una infraestructura "socialment necessària", ja que proporciona una connexió vital per a barris de la perifèria que, històricament, han patit una manca d'inversió en transport públic.
El seu manteniment garanteix l'accessibilitat als ciutadans de zones allunyades del centre, independentment de la rendibilitat econòmica de la parada.
![LIDL](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561484.jpg?p=w:320\/h:240&h=HOtNoxAj"])
Aquest fenomen d'estacions amb baixa afluència no és exclusiu de la L11, ja que parades en àrees industrials com Port Comercial – La Factoria o Ecoparc (L10 Sud) presenten situacions similars.
No obstant això, Casa de l'Aigua continua sent el màxim exponent d'aquesta realitat en un mapa de mobilitat desigual, on el centre concentra milions de desplaçaments mentre estacions de la perifèria, com Baró de Viver (L1) o la mateixa Casa de l'Aigua, operen gairebé sense presses ni turistes.
