Safaa, la boxejadora del Carmel que va trobar en la boxa un gir de vida: "Estava entre marxar al buit o recular"
La jove de 26 anys combina la competició amb un projecte comunitari on imparteix classes de boxa a dones i joves en situació de vulnerabilitat transformant l'esport en un espai de suport i disciplina
Altres notícies: Cultura, esport i solidaritat: Viladecans acosta la realitat del poble sahrauí a la ciutadania amb la segona edició del Cicle Cultural de Resistències
Notícies relacionades
A les deu i mitja del matí, la sala del centre cívic Casa Groga, a Sant Genís dels Agudells, ja està en marxa. Les dones arriben a poc a poc, deixen les motxilles en una cantonada i comencen a posar-se les benes mentre conversen entre elles.
Algunes coneixen la rutina de memòria i es mouen per la sala amb la naturalitat de qui fa temps que forma part del grup. D'altres observen primer, prenen posicions i necessiten uns minuts per ubicar-se. No hi ha rastre de la duresa que moltes vegades s'associa a la boxa.
Un ambient familiar
L'ambient és proper, gairebé familiar. S'hi creuen saluts, rialles i petites explicacions mentre comencen a aparèixer els guants. El grup és divers en edats i trajectòries, però totes semblen compartir una cosa: han trobat aquí un lloc on tornar cada setmana.
Safaa, boxejadora amateur impartint classes BARCELONA
Entre elles es mou la Safaa. Organitza la sessió, corregeix moviments i es deté a parlar amb cada participant. Té 26 anys, és del Carmel i avui compagina la seva carrera com a boxejadora amateur amb la feina que ha construït al voltant d'aquestes classes. La seva presència aquí, però, és el resultat d'un camí molt més llarg.
“Sempre he tingut moltíssims problemes des de petita”, recorda en conversa amb Metrópoli.
Parla d'una infància marcada pels conflictes constants, la impulsivitat i la sensació de no encaixar enlloc. “Buscava cridar molt l'atenció”, resumeix ara.
Una infància marcada per la sensació de no pertànyer
La Safaa va créixer al Carmel, filla de pares marroquins que van arribar a Barcelona als anys vuitanta i van construir la seva vida al barri.
Ella també sempre ha estat lligada a aquests carrers, encara que durant molt de temps això no es va traduir en una sensació de pertinença. A l'escola acumulava conflictes, males notes i problemes que semblaven repetir-se una i altra vegada.
Una de les classes de Safaa, boxejadora amateur BARCELONA
Amb els anys ha intentat entendre què hi havia darrere d'aquella manera de relacionar-se amb el món i d'ocupar els espais.
Ho explica com una necessitat constant de ser vista i reconeguda. “Mai he encaixat enlloc”, admet. Una frase que travessa bona part de la seva adolescència. Ni a l'escola ni en altres entorns socials trobava un lloc que sentís realment seu.
L'esport com a punt d'inflexió
Els seus pares van intentar canalitzar aquella energia a través de l'esport. Va passar anys practicant natació i va provar altres activitats, però cap acabava d'enganxar-la.
Mentrestant, fora de casa, el context tampoc ajudava a estabilitzar una etapa especialment complicada. La Safaa recorda aquells anys com una línia molt fina entre dos camins possibles.
Safaa, boxejadora amateur posant les benes a una de les seves alumnes BARCELONA
“Tenia com dues opcions: marxar al buit o recular”, explica. Va ser llavors quan va aparèixer l'esport de contacte.
Amb tot just dotze anys va entrar per primera vegada en una classe de muay thai. Encara recorda la sensació de vergonya d'aquells primers dies, sense saber ben bé com moure's dins d'una sala plena de persones més grans que ella.
“Em posava al darrere de la classe i pensava: ara què faig”, explica.
Però alguna cosa va canviar ràpidament en aquell entorn, una cosa que no havia trobat fins llavors en cap altre lloc.
El lloc on va començar a encaixar
Amb el temps va arribar la boxa i, amb ella, una sensació completament nova. Ja no es tractava únicament d'aprendre tècnica o de millorar físicament, sinó de descobrir un espai on tot el que passava fora del gimnàs semblava pesar una mica menys.
“L'esport és una manera d'unir-nos. Allà cadascú va amb el seu, però al final estem tots junts”, explica. Per primera vegada va deixar de sentir-se fora de lloc per començar a formar part d'alguna cosa.
Avui, mirant enrere, no té dubtes sobre el que va significar aquell canvi ni sobre el que hauria estat de la seva vida si la boxa no s'hagués creuat en el seu camí. “Estaria a la presó”, diu amb franquesa.
Un projecte que va començar sense expectatives
Les classes per a dones van arribar gairebé per casualitat. La Safaa treballava com a educadora social en centres oberts i recursos per a joves quan es va quedar sense feina. Va ser llavors quan una veïna del barri li va proposar començar a impartir entrenaments.
Una de les classes de boxa per a dones de Safaa BARCELONA
Va acceptar sense massa expectatives. S'imaginava un grup petit, potser tres o quatre dones i una activitat gairebé experimental. La realitat va ser una altra.
“Vaig entrar a classe i vaig veure 25 dones”, recorda. Aquell dia va ser l'inici d'un projecte que amb el temps s'ha consolidat al barri.
Un espai pensat per a elles
Les sessions dels divendres al matí estan adreçades exclusivament a dones. Moltes arriben buscant un lloc on poder entrenar sense sentir-se observades ni condicionades per mirades externes. D'altres han arribat derivades de serveis socials o de programes comunitaris.
La Safaa coneix bé la diversitat de situacions que s'amaguen darrere de cada història. També entén la importància de crear un espai on totes puguin conviure sense judicis ni pressions afegides.
Aquí la boxa no és únicament exercici físic ni aprenentatge tècnic.
És també una manera de generar confiança, compartir temps i construir una rutina que, en molts casos, acaba convertint-se en un punt de suport.
Colpejar per alliberar el que pesa
En alguns moments de la sessió, la Safaa introdueix exercicis que van més enllà de l'entrenament.
Demana a les participants que pensin en alguna cosa que les preocupi, en una situació que els generi malestar o en una emoció que necessitin treure fora. Després comencen a colpejar el sac. “Aquí fem una mica de teràpia”, explica.
Una de les alumnes de Safaa BARCELONA
No ho diu en un sentit clínic, sinó com una forma de canalitzar emocions que moltes vegades no troben sortida per altres camins. “Molta gent acaba pegant i plorant”, reconeix.
No perquè l'exercici sigui una solució per si mateix, sinó perquè a vegades el cos aconsegueix expressar allò que les paraules no arriben a explicar.
Els joves del barri i el reflex de la seva pròpia història
A més d'aquestes classes, la Safaa treballa amb joves del barri que no es poden permetre pagar un gimnàs. Són nois i noies amb realitats molt diferents, encara que molts comparteixen una mateixa sensació: la de no trobar el seu lloc.
Quan els mira, reconeix parts d'ella mateixa. La impulsivitat, la manca de referents o la necessitat de pertànyer a alguna cosa. “Són el mateix nano que em recorda quan era petita”, diu.
I és precisament en aquesta identificació on troba una part important del sentit de la seva feina.
Per a ella, l'esport no és una solució màgica, però sí una eina capaç de marcar diferències reals en determinats moments de la vida.
Entre la competició i el desgast
La Safaa continua competint com a boxejadora amateur i somia fer el salt al professionalisme. Però tampoc amaga el desgast que implica competir, tant físicament com mentalment.
Una de les classes de la Safaa per a dones BARCELONA
L'exigència del pes, la disciplina constant i la pressió formen part del seu dia a dia. Tot això conviu amb la seva altra faceta, la d'entrenadora i educadora.
Un gimnàs diferent
Hi ha una idea que apareix una vegada i una altra quan parla del futur. La possibilitat d'obrir el seu propi gimnàs.
No s'imagina un espai convencional, sinó un lloc on l'esport i l'educació social convisquin de forma natural. Un entorn on les dones tinguin un espai segur i on els joves del barri puguin trobar oportunitats reals.
Una cosa semblant, en el fons, al que ella mateixa va necessitar en el seu moment.
El que significa la boxa
La classe continua entre indicacions, cops al sac i correccions tècniques. Enmig d'aquest moviment constant, la Safaa resumeix la seva relació amb l'esport en una frase que condensa bona part de la seva història.
“La boxa salva vides”, afirma. No ho diu com un eslògan ni com una consigna buida, sinó des de l'experiència de qui va trobar en un gimnàs un lloc on deixar de sentir-se perduda i que ara intenta que altres persones puguin trobar el mateix.
