Dani Olmo y Terrassa
Viure a Barcelona

El refugi de Dani Olmo: una ciutat romana del segle I aC, amb 200.000 habitants i a 40 minuts de la capital

La ciutat té les seves arrels a l'antiga Ègara romana, que, després d'un procés de romanització iniciat a principis del segle II aC, es va convertir en municipi sota l'emperador Flavi Vespasià al segle I dC.

El bonic poble costaner de Barcelona on es menja molt bé i ningú coneix: "Restaurant amb personalitat i equip jove"

Llegir en Català
Publicada

Dani Olmo és un dels 26 futbolistes espanyols que estan disputant el Mundial. Dilluns, el català s'enfrontarà a Portugal per disputar els vuitens de final. Tot i que ara es troba en plena competició, el futbolista durant la temporada descansa a Terrassa, la ciutat que el va veure néixer.

A només 40 minuts de la capital catalana i amb un total de 200.000 habitants, Dani Olmo té el seu refugi en aquesta ciutat que ofereix tots els serveis de primera necessitat per viure amb els seus i amb tranquil·litat.

Terrassa, més de 1.000 anys d'història

Terrassa té les seves arrels a l'antiga Ègara romana, que, després d'un procés de romanització iniciat a principis del segle II aC, es va convertir en municipi sota l'emperador Flavi Vespasià al segle I dC.

Durant aquesta etapa i la posterior expansió del cristianisme al segle IV, es va consolidar un important nucli religiós i episcopal a la zona de Sant Pere que va sobreviure fins a la invasió musulmana.

L'any 844 apareix documentat el "Terracium Castellum", germen de la vila medieval que s'organitzaria definitivament entre els segles XII i XIII al voltant de l'actual Torre del Castell Palau, especialitzant-se ja aleshores en la producció de llana.

Al segle XIX, la ciutat va experimentar una transformació radical gràcies a la Revolució Industrial, amb la introducció de la primera màquina de filar el 1832 i l'ús del vapor el 1833. Aquest desenvolupament econòmic va atreure una gran quantitat de població i va propiciar millores en les comunicacions, com l'arribada del ferrocarril el 1856.

Aquest creixement va culminar amb l'enderrocament de les muralles medievals el 1876 i la concessió del títol de ciutat pel rei Alfons XII el 1877, període en què també es va consolidar la Basílica del Sant Esperit com a parròquia principal.

A finals del segle XIX i principis del XX, l'auge econòmic va impulsar el Modernisme, deixant un ric llegat arquitectònic amb edificis com el Vapor Aymerich, Amat i Jover o la Masia Freixa.

Després de la Guerra Civil, la indústria va tornar a atreure milers d'immigrants, provocant un creixement demogràfic massiu que va donar lloc a nous barris perifèrics durant els anys 60. Finalment, l'arribada de la democràcia el 1977 va marcar l'inici d'una nova etapa de prosperitat i creixement ordenat que ha definit el desenvolupament contemporani de la ciutat.

Què veure a Terrassa

Terrassa destaca per la seva capacitat per fusionar el seu llegat industrial amb l'art modernista, oferint visites a edificis emblemàtics que han estat reconvertits en espais culturals.

Entre ells, la Masia Freixa és una parada imprescindible pel seu estil gaudinià i la seva història com a antiga fàbrica tèxtil transformada en residència. També és fonamental visitar el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, situat en una antiga fàbrica de llana, on s'exploren els processos industrials i l'origen de l'univers.

Pel que fa al seu patrimoni antic, la ciutat acull la Seu d’Ègara, un conjunt medieval únic compost per tres esglésies que conserven les úniques pintures visigòtiques de tota Europa, a més de restes ibers i romans.

Aquest conjunt es troba al costat del Parc Vallparadís, un dels parcs urbans més extensos de Catalunya, que travessa la ciutat i acull també el Castell Cartoixa, un edifici del segle XII que funciona com a seu del Museu de Terrassa.

Passejar pel nucli històric permet descobrir altres punts d'interès com la Torre del Palau, el neogòtic Ajuntament i el Mercat de la Independència, integrant perfectament el passat medieval i modernista al cor de la ciutat.