La innocència d’un nen desarma el Papa en el seu acte més emotiu al Raval: “Per què hi ha tantes persones al carrer?”
El petit Renzo, de sis anys, es converteix en el gran protagonista de la jornada en trencar el protocol amb una barreja d’espontaneïtat i profunds dubtes sobre la injustícia social, la solitud dels avis i el perdó
Altres notícies: Visita del Papa a Barcelona, en directe: Lleó XIV arriba al Raval entre aplaudiments de desenes de fidels
Notícies relacionades
La plaça de Sant Agustí feia ja una bona estona que era plena quan el Papa Lleó XIV va arribar aquest dimecres al cor del Raval. Desenes de persones s’agombolaven davant la parròquia entre aplaudiments, telèfons mòbils enlaire i famílies senceres que buscaven un espai per veure de prop el Pontífex.
L’ambient era el de les grans ocasions, amb veïns, fidels i curiosos compartint espai en un dels barris més diversos de Barcelona.
Veïns del Raval treient el cap als balcons per veure l’arribada del Papa Lleó XIV
La visita tenia un marcat caràcter simbòlic. Sant Agustí no només connecta amb les arrels agustinianes del Papa, sinó també amb la intensa tasca social que des de fa anys es desenvolupa al voltant de la parròquia.
A l’interior del temple esperaven autoritats civils i religioses, representants d’entitats assistencials i desenes de persones vinculades a la feina diària amb col·lectius vulnerables.
Omella obre l’acte i situa la caritat al centre
L’acte va començar amb la benvinguda del cardenal Joan Josep Omella, que va destacar la feina dels agustins i de les Missioneres de la Caritat al barri. Va recordar que la caritat constitueix una de les grans accions evangelitzadores de l’Església i va expressar el seu desig d’escoltar el missatge del Pontífex. "Volem satisfer la fam material i també la fam de Déu", va afirmar.
Fidels a la Plaça de Sant Agustí esperant l’arribada del Papa Lleó XIV
Omella va subratllar que l’acció de l’Església s’articula en tres pilars, litúrgia, formació i caritat i va situar aquesta darrera com a expressió concreta de l’amor cristià envers els més vulnerables. Adreçant-se al Papa, va insistir en la importància de continuar impulsant aquest compromís en un context de creixent desigualtat social.
Càritas: “acollim, defensem i estimem”
A continuació va intervenir la secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona, que va presentar la tasca de l’entitat com una missió d’acompanyament integral. Va recordar que el 2025 es va atendre més de 63.000 persones a la diòcesi i va reivindicar una acció sostinguda en tres dimensions: presència, acompanyament i denúncia.
“Quan ens demanen explicar la nostra missió en una sola frase, diem que a Càritas acollim, defensem i estimem”, va assenyalar. També va reconèixer les dificultats de la feina diària, especialment la sensació de no arribar a tots els casos que requereixen ajuda.
L’exclusió social i la tasca d’“ajudar”
El director d’Obinso va descriure una realitat marcada per l’addicció, la solitud i la pèrdua de sentit vital. Va definir la intervenció social com un procés de presència constant i vincle humà.
“La nostra tasca es resumeix en un verb senzill i exigent: ajudar”, va explicar. En la seva intervenció va plantejar una de les qüestions centrals de l’acte: com sostenir l’esperança quan el patiment sembla desbordar les capacitats dels qui acompanyen.
Dones víctimes de tràfic: “llavors d’esperança”
La religiosa adoratriu Encarnación va centrar la seva intervenció en la realitat de les dones víctimes de tràfic. Va relatar històries marcades per la violència, el desarrelament i l’explotació, subratllant la dificultat dels processos de recuperació.
El Papa Lleó XIV parla durant l’acte a la parròquia de Sant Agustí al Raval
“Avui necessitem llavors d’esperança”, va afirmar. Va reivindicar l’acompanyament com un procés llarg, basat en la dignitat i la reconstrucció personal, i va recordar que moltes d’aquestes dones busquen recuperar una vida que els va ser arrabassada.
El curtmetratge que va canviar el to de la trobada
Després de les intervencions, es va projectar el curtmetratge 'Obre la carta', produït específicament per a la visita del Papa. El silenci a la parròquia va marcar l’inici d’un dels moments més contemplatius de l’acte.
L’audiovisual va introduir la història d’una carta adreçada a Lleó XIV signada per un nen de sis anys, Renzo. La seva aparició a la pantalla va transformar el to de la trobada, anticipant el moment central de la jornada.
Renzo irromp amb una pregunta sobre futbol
La carta va ser llegida en directe a la parròquia. “Hola, papa Lleó XIV. Sóc Renzo, tinc sis anys”, va començar el nen. La seva primera pregunta va trencar el protocol i va generar somriures immediats: “T’agrada el futbol?”.
L’ambient es va relaxar completament, amb el Papa participant del to distès i la sala responent amb complicitat. Però aquell inici amable va donar pas a un bloc de preguntes molt més profund.
Les preguntes de Renzo
Renzo va encadenar qüestions sobre el seu entorn immediat i sobre la desigualtat: “Per què hi ha persones a qui els passen coses dolentes i a altres no?”, “Per què hi ha tantes persones que viuen al carrer?”, “Ningú els veu, ningú els ajuda”.
El nen també va preguntar per la solitud dels grans: “Per què hi ha tants avis sols i són tan importants?”. I va tancar amb una qüestió directa: “S’ha de perdonar sempre?”.
Les respostes del Papa: futbol, patiment i perdó
Lleó XIV va començar responent amb proximitat a la primera pregunta. “No volia ser papa, ni de jove ni de gran, però quan el Senyor crida cal dir sí”, va afirmar entre somriures.
Moment de l’abraçada entre Renzo i Lleó XIV
Sobre el patiment, va recordar la figura de Jesús i va defensar la confiança fins i tot enmig de la dificultat: “Encara que hi hagi patiment, ell mai abandona cap dels seus fills”.
Avis, dolor i el sentit del perdó
El Papa es va aturar especialment en la situació de les persones grans. “Els avis són molt importants a la vida de la família. Mai no haurien de quedar-se sols”, va subratllar.
Sobre el perdó, va ser clar: “Perdonar vol dir no deixar que l’odi es converteixi en amo del nostre cor”, explicant que no implica justificar el dany, sinó alliberar-se del ressentiment.
“Aquí em sento a casa”
En un moment de la seva intervenció, Lleó XIV va recordar el seu vincle amb la parròquia, que va visitar per primera vegada el 1984. “Vaig arribar i vaig dir: a Barcelona hi ha una església de Sant Agustí, anem a visitar-la”, va relatar.
“Que bonic és trobar una església amb una comunitat que troba acollida, integració i fe. Aquí de veritat em sento a casa”, va afegir.
Comiat entre aplaudiments a Sant Agustí
L’acte va concloure amb un llarg aplaudiment dels assistents mentre el Papa es comiadava de les entitats socials i de la comunitat parroquial.
A l’exterior, va tornar a trobar-se amb els fidels que esperaven a la plaça. Entre salutacions, fotografies i víctors, Lleó XIV va abandonar Sant Agustí després d’una visita marcada per l’acció social de l’Església, però sobretot per la veu d’un nen de sis anys que va convertir la trobada en una conversa sobre pobresa, solitud i esperança.
