L'adjudicació de les obres retarda el pla de Badia per convertir-se en el primer municipi lliure d'amiant
L'Ajuntament preveia iniciar la neteja de 127 edificis en el primer trimestre, però diferents traves durant el procés de contractació amb les empreses licitadores han provocat que no s'hagin adjudicat de moment
Et pot interessar: La Generalitat i Badia acorden un finançament per abordar les reivindicacions del municipi: habitatge, amiant i atenció a gent gran
Les obres per convertir Badia en el primer municipi lliure d'amiant, a l'espera de desencallar la seva adjudicació
Notícies relacionades
- La Generalitat i Badia acorden un finançament per abordar les reivindicacions del municipi: habitatge, amiant i atenció a la gent gran
- Veïns de Badia inicien una ofensiva per tombar el blindatge dels seus pisos protegits: "És expropiació encoberta d'estalvis"
- Badia demanarà sortir de la zona tensionada per desbloquejar la liberalització de 1.200 habitatges protegits
- Josep Martínez, alcalde de Badia: "Podem ser un districte universitari per connexió, atracció i oportunitats"
El projecte per desamiantar Badia del Vallès es retarda.
L'Ajuntament, liderat per Josep Martínez, preveia adjudicar les obres de la Fase 1 per dur a terme la històrica retirada de l'amiant en 127 edificis d'habitatges del municipi el passat mes de febrer, que havien de convertir aquesta petita ciutat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en el primer municipi lliure d'aquest material cancerigen a tot Europa.
Els treballs, calculava el consistori, havien de començar durant el primer trimestre de 2026. Tanmateix, una sèrie de recursos, al·legacions i terminis per aportar nova documentació han provocat que passada la meitat de l'any, encara no s'hagin pogut començar els treballs per retirar el material dels edificis plurifamiliars.
L'ombra de l'amiant a Badia
Badia es va aixecar a la dècada dels 70 sota l'impuls del Ministeri de l'Habitatge franquista com a ciutat dormitori i per donar una alternativa habitacional als treballadors d'empreses públiques com Correus o Renfe, encara que també a obrers que formaven part de l'ona migratòria que va arribar a Catalunya per guanyar-se la vida procedent de nombrosos punts de la Península.
Pisos a Badia del Vallès en una imatge d'arxiu Badia
Va néixer com un barri compartit entre Cerdanyola i Barberà del Vallès --dels quals es va independitzar el 1994 després d'una llarga reivindicació veïnal per tenir uns serveis dels quals mancava--. L'emergència habitacional per donar aixopluc a milers de famílies va portar que es construís amb una rapidesa inusual --es van aixecar 5.000 habitatges en només any i mig-- i amb un material --l'amiant-- de baixa qualitat i tòxic, però fàcil d'instal·lar, econòmic i durador.
![Josep Martínez alcalde de Badia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/01\/20\/actualitat\/1003742724902_15620611_320x180.jpg"])
Eliminar l'amiant
Per acabar amb aquesta herència tòxica un cop complerts els 50 anys des de la seva creació, l'Ajuntament ha dissenyat una gran operació de retirada d'amiant dividida en dues fases. La fulla de ruta municipal per dur a terme el desamiantat de tots els elements constructius es va traçar entre 2019 i 2021, quan el consistori va elaborar el Mapa de l'Amiant. El document va permetre al consistori detectar els punts crítics i establir un protocol d'actuació per a la seva retirada, objecte ara del procés d'adjudicació.
![Mapa de les actuacions per retirar amiant a Badia del Vallès](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/06\/09\/actualitat\/1003742769197_16187567_1706x1376.jpg"])
Mapa de les actuacions per retirar amiant a Badia del Vallès
El 2021 l'Agència de Residus de Catalunya va concedir una subvenció de gairebé 4,5 milions d'euros per dur a terme el procés. Encara que va ser concedida sota el mandat de Pere Aragonès (ERC), el consistori ha hagut de demanar una ampliació per executar els treballs amb aquesta partida fins a finals de 2027 per "garantir les actuacions".
A més, el passat mes de març, Generalitat i Ajuntament van acordar incrementar el finançament català al municipi fins als 4,1 milions d'euros amb l'objectiu d'abordar les reivindicacions històriques --entre les quals es troba la retirada d'amiant-- i prestar serveis públics de qualitat.
![El alcalde de Badia, Josep Martínez, interviene junto al consejero de la Presidencia, Albert Dalmau, y la consejera de Igualdad y Feminismo, Eva Menor](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/03\/30\/actualitat\/1003742746850_15901588_320x180.jpg"])
La primera actuació inclou retirar la uralita --com es coneix popularment aquest material tòxic-- en galeries i tubs de ventilació del primer paquet d'edificis residencials dins el nucli urbà. Al contracte, valorat en 3,5 milions d'euros, es van presentar fins a quatre empreses espanyoles per als tres lots diferents en què s'havia dividit la licitació: la UTE AGD Magma, la UTE Deltapunt Ides, UTE Vilà Vilà Urbe Complet i Polcosmetic S.L.
El procés compta amb una segona fase que ha d'incloure la retirada del material en cobertes i canonades d'aigua. En total, estima el consistori, ambdues fases suposaran un cost de 5,5 milions d'euros.
Badia del Vallès en una imatge d'arxiu Badia
Recursos i errors
Les obres --previstes inicialment per al primer trimestre d'aquest any-- s'han vist endarrerides a causa de incidències detectades durant el procés d'adjudicació. La Mesa de Contractació va donar per no atès un requeriment formulat el 15 d'abril a la UTE Vilà Vilà–Urba Complet.
La Mesa va concloure que l'empresa no va acreditar de forma "indubtable i certa" que determinades actuacions presentades com a experiència prèvia --corresponents al criteri C2 del Lot 2-- s'haguessin executat mitjançant confinament estàtic o dinàmic dels residents dels habitatges, tal com s'exigia. La documentació aportada, basada en fotografies, no va permetre verificar ni la localització exacta de les obres ni el sistema tècnic emprat en la seva execució.
Davant d'aquesta situació, l'òrgan va acordar elevar una consulta a la Junta Consultiva de Contractació per determinar com procedir amb la tramitació del Lot 2, cosa que ha generat una nova demora en el procediment administratiu.
Consultades per Metrópoli, fonts municipals expliquen que la mesa haurà de "retrotraure's per poder tornar a puntuar el lot 2" després de rebre la resposta de l'organisme.
Ajuntament de Badia del Vallès en una imatge d'arxiu Badia
Les mateixes fonts asseguren que en els pròxims dies es desencallarà la situació i es podrà adjudicar el contracte. "S'estan solucionant les últimes incidències que succeeixen habitualment en processos de licitació, i més, en un de tan gran i complex com aquest", apunten.
En el cas dels altres dos lots, des del consistori apunten que s'està en procés de "solucionar errors en les autoritzacions que han presentat les comunitats de veïns", amb qui s'han mantingut trobades constants per informar-los del funcionament de les obres.
Un moment històric per al municipi
La retirada de l'amiant a Badia és només un dels pilars d'una transformació històrica que vol dur a terme el govern municipal liderat pel socialista Josep Martínez.
Les transformacions urbanístiques promogudes pel consistori busquen deixar enrere la imatge d'una ciutat dormitori a les portes de Barcelona per convertir-se en un districte universitari gràcies a la seva posició estratègica, al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la C-58 que la connecta amb la capital i la resta de ciutats del Vallès.
Edificis de Badia del Vallès en una imatge d'arxiu Badia
En l'horitzó hi ha l'obertura de la futura residència per a estudiants el 2028 com a gran catalitzador del canvi de model a la ciutat. El nou centre tindrà 319 places, a més d'altres espais i serveis com cinema, gimnàs, 110 places d'aparcament, piscina i un local comercial.
![Render de la residencia de estudiantes que abrirá en Badia del Vallès en 2028](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/01\/08\/gran-barcelona\/1003742721776_15582435_320x180.jpg"])
"Badia pot ser un districte universitari per connexió, atracció i oportunitats", va assegurar l'alcalde, Josep Martínez, en una entrevista amb Metrópoli el passat mes de gener. "Fins ara hem viscut d'esquena a la universitat perquè el règim d'habitatge no ens permetia el lloguer", va afegir.
A més, s'han iniciat els tràmits per cedir un terreny a la Generalitat on es preveu aixecar una residència per a gent gran amb capacitat per a 90 persones, una de les reivindicacions històriques dels veïns.
Així mateix cal incloure la liberalització del parc d'habitatge, que després de complir el mig segle de vida van abandonar el règim de protecció de què gaudien.
