Veïns de Badia inicien una ofensiva per tombar el blindatge dels seus pisos protegits: "És expropiació encoberta d'estalvis"
La nova Llei 11/2025 bloqueja la sortida al mercat lliure dels últims habitatges socials del municipi just quan complien 50 anys
Et pot interessar: Josep Martínez, alcalde de Badia: "Podem ser un districte universitari per connexió, atracció i oportunitats"
Notícies relacionades
- Badia avança en habitatge públic: els 32 pisos de lloguer per a joves estaran llestos el 2027
- Josep Martínez, alcalde de Badia: "Podem ser un districte universitari per connexió, atracció i oportunitats"
- Badia dona llum verda a la cessió de terrenys per construir l’esperada residència pública de gent gran
El mes de febrer de 2026 estava marcat en vermell als calendaris de centenars de famílies de Badia del Vallès. Exactament mig segle després de rebre les claus dels seus habitatges de protecció oficial (HPO) --la qualificació definitiva dels quals data del 6 de febrer de 1976--, els seus pisos havien de passar al mercat lliure.
Tanmateix, un canvi legislatiu d'última hora ha convertit aquesta promesa de 50 anys en un miratge.
La recentment aprovada Llei catalana d'habitatge 11/2025 estableix en el seu article 5.8 que les HPO ubicades en zones tensionades mantindran aquesta qualificació de forma obligatòria i perpètua.
La mesura, aplicada amb caràcter retroactiu, ha desfermat la indignació veïnal i ha posat sobre la taula el debat entre el dret a l'habitatge i el dret a la propietat privada en un municipi que està a punt de transformar-se radicalment. Els veïns consideren que la nova llei és "una trampa legal oculta" d'un text "aprovat in extremis el passat desembre".
Habitatges a Badia en una imatge d'arxiu Badia
"A la pràctica -denuncien en un comunicat- com que el Govern ha declarat la gran majoria de municipis de Catalunya com a zones tensionades, la Generalitat anul·la de cop els contractes que milers de famílies van signar fa dècades, on s'estipula que els seus habitatges quedarien lliures als 20, 30 o 50 anys (segons l'expedient de cada promoció). Ara els seus pisos es converteixen en habitatge protegit de forma perpètua".
"No som fons voltor"
Els afectats han decidit plantar cara a la Generalitat agrupant-se a la 'Plataforma contra la Llei 11/2025'. El seu objectiu a curt termini és recollir signatures a través del seu portal web perquè el Defensor del Poble interposi un recurs davant el Tribunal Constitucional.
Els veïns consideren que la nova mesura suposa "un segrest" dels seus habitatges. Segons l'opinió d'aquestes famílies, la llei canvia "les regles del joc a mig partit", anul·lant d'un cop de ploma contractes signats fa dècades.
No es tracta de fons voltor, sinó de "l'expropiació encoberta dels estalvis i l'esforç de tota la vida de milers de famílies treballadores", afirma en nom d'aquesta plataforma Dorian Ros.
Badia en una imatge d'arxiu Badia
El fantasma de l'especulació
Mentre la desesperació s'estén entre les 1.200 famílies afectades, des de l'Ajuntament de Badia del Vallès la perspectiva és diametralment oposada. El consistori veu en aquesta llei un escut vital.
Cal recordar que, de les 5.400 habitatges que componen aquest municipi nascut per donar resposta a la crisi habitacional del desenvolupisme, 4.100 ja van passar al mercat lliure el 2023. L'alcalde socialista, Josep Martínez, ha deixat clara la seva postura en una entrevista recent amb Metrópoli: "En el moment en què ens trobem no es pot generar negoci, sinó garantir un dret", afirmava recentment.
El consistori, de fet, ha creat un grup d'experts per buscar mecanismes que protegeixin la ciutat dels especuladors davant el previsible canvi dels valors cadastrals.
A les portes del creixement
El malestar veïnal s'agreuja pel moment d'inflexió històric que viu Badia del Vallès. Després de dècades arrossegant l'estigma de ciutat dormitori i lidiant amb l'atur històric i el llast de l'amiant, el municipi es prepara per a un renaixement econòmic impulsat per la seva proximitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ajuntament de Badia Badia
El pla estratègic del govern de Martínez inclou un nou districte universitari, amb la construcció d'una residència d'estudiants privada prevista per al 2028, a només 10 minuts de la UAB.
Eradicació de l'amiant: Una ambiciosa primera fase de retirada d'amiant en 127 comunitats, finançada amb fons europeus i de la Generalitat, que modernitzarà i revaloritzarà el parc immobiliari.
A més, s'han iniciat les obres de construcció del nou edifici del carrer Saragossa, que haurà d'estar acabat el 2027 i que permetrà sumar 32 habitatges destinats al lloguer per a joves.
L'Ajuntament ha anunciat també que ha cedit un solar per construir la futura residència pública per a gent gran, una de les peticions més antigues dels ciutadans del municipi.
