Ja és oficial: aquest és el mural ceràmic de Joan Miró a l'Aeroport de Barcelona declarat Bé d'Interès Cultural
El BOE publica la declaració de la monumental obra com a bé moble, atorgant-li la màxima protecció patrimonial a proposta del Ministeri de Cultura
El Consell de Ministres va aprovar, en la seva reunió del passat 19 de maig de 2026, la declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC), sota la categoria de bé moble, del cèlebre mural ceràmic de Joan Miró ubicat a l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.
La resolució, tramitada a proposta del ministre de Cultura Ernest Urtasun, ha entrat oficialment en vigor aquest dijous, 21 de maig, amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
La publicació garanteix així el màxim nivell d'empara legal que atorga la legislació espanyola sobre patrimoni històric.
Una porta d'entrada moderna i internacional a Barcelona
L'origen d'aquesta colossal obra d'art es remunta a finals dels anys seixanta.
Davant el vertiginós creixement del trànsit aeri a la capital catalana, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar l'any 1968 a Joan Miró una gran peça artística destinada a rebre els viatgers que arribessin a la recentment projectada Terminal 2B.
Mural de Miró de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat
La iniciativa va coincidir en el temps amb els actes de reconeixement al pintor amb motiu del seu 75è aniversari.
Miró va concebre els seus treballs per a l'espai públic com a autèntics símbols de modernitat i obertura internacional.
Amb la inauguració oficial del mosaic el 18 de març de 1971, l'artista va complir la promesa formulada anys enrere, quan va assegurar públicament que la seva Barcelona natal comptaria amb la gran obra que encara no li havia ofert.
Aquest projecte formava part d'una trilogia de benvinguda ideada per l'autor per rebre els visitants que accedissin a la ciutat per terra, mar i aire, un llegat que també inclou el cèlebre mosaic del Pla de l'Os a la Rambla.
El desafiament darrere de les 35 tones d'art
L'execució del mural va suposar un hito de l'enginyeria artesanal, materialitzat gràcies a l'estreta col·laboració entre Miró i el reputat ceramista Josep Llorens Artigas.
Tots dos creadors ja havien consolidat una etapa de gran monumentalitat treballant per a institucions internacionals com la seu de la UNESCO a París, la Universitat de Harvard o el Museu Guggenheim de Nova York.
Mural de Miró de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat
No obstant això, en aquesta ocasió, a causa d'una greu malaltia coronària que va apartar Llorens Artigas dels esforços més intensos l'any 1970, es va incorporar al projecte el seu fill, el també escultor i ceramista Joan Gardy Artigas.
Detalls
El panell compta amb una mida excepcional de 50 metres d'ample per 10 metres d'altura, abastant una superfície total de 500 metres quadrats.
Està conformat per un total de 4.865 plaques de gres esmaltat disposades de forma horitzontal.
Cada placa individual pesa aproximadament sis quilos, cosa que eleva el pes conjunt de l'estructura instal·lada a unes 35 tones.
Mural de Miró de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat
Per elaborar les gairebé 5.000 peces, es van dur a terme 464 fornades al taller de Llorens Artigas a la localitat de Gallifa.
Procés
Es va utilitzar un forn tradicional de tipus noborigama, una estructura ascendent de tres cambres de cocció que genera resultats intencionadament irregulars i desiguals a la superfície de les ceràmiques.
Aquesta imperfecció buscada, unida als colors vius (blau, verd, vermell, groc, negre i blanc grisós) i als gruixuts traços negres característics de la producció de Miró als anys setanta, atorga al mural un impacte visual dissenyat específicament per ser apreciat des de la distància com una solució arquitectònica.
Degut a la mida de les lloses, l'obra va haver de ser verificada al taller per fases al llarg de cinc etapes. El seu posterior muntatge a l'aeroport va requerir sis mesos de complexos treballs, fixant prop de 60 plaques al dia.
