Els treballadors tenen l'obligació de complir amb la seva jornada laboral tot i disposar de diversos dies per drets per absentar-se alguns dies per motius personals. En canvi, les vacances solen crear maldecaps tant a l'empresa com al treballador.
Tanmateix, cal estar tranquil, ja que la normativa actual recull el dret vacacional de cada treballador i aquest és irrenunciable, ja que cal protegir el benestar de l'empleat davant l'empresa.
En aquesta línia, l'Estatut dels Treballadors, que és la normativa que regula les relacions laborals a Espanya amb l'objectiu de protegir els empleats i establir els drets, estableix que el període de vacances anuals retribuïdes no és substituïble per compensació econòmica.
A més, a l'article 38 indica que el període vacacional no serà inferior a trenta dies naturals i aquest s'haurà de fixar de “comú acord entre l'empresari i el treballador, de conformitat amb el que estableixin, si escau, els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances”.
És per això que el descans és un dret que queda recollit en la legislació estatal. I, quan parlem de descans, no només es fa referència al període vacacional.
És il·legal començar una jornada amb menys de 12 hores de descans
En aquest context, recull a l'article 37 que la durada del treball depèn de la que es pacti en el conveni o contracte de treball. Això sí, no haurà de superar la durada màxima de 40 hores setmanals, encara que per acord entre empresa i treballadors es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l'any.
No obstant això, sí que el treballador té dret al descans entre jornada i jornada que l'empresa ha de respectar.
“Entre la fi d'una jornada i l'inici de la següent han de passar, com a mínim, dotze hores. El nombre d'hores ordinàries de treball efectiu no podrà ser superior a nou diàries, llevat que per conveni col·lectiu o, si escau, acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, s'estableixi una altra distribució del temps de treball diari, respectant en tot cas el descans entre jornades”.
Dies festius i descansos
Tanmateix, no tots els treballadors tenen la sort de descansar aquests dies festius. En aquest context, l'Estatut dels Treballadors estableix de manera explícita a l'article 37 que les festes laborals tenen una naturalesa jurídica específica dissenyada per protegir el descans efectiu de l'empleat.
Segons la normativa vigent, aquests dies "tindran caràcter retribuït i no recuperable", la qual cosa garanteix que el treballador percebi el seu salari habitual sense l'obligació de compensar les hores no treballades en dates posteriors. Aquesta disposició legal assegura que el dret al descans en dies assenyalats sigui real i no suposi una càrrega de treball addicional per a la plantilla.
Pel que fa a l'organització del calendari, la llei dicta que les festes laborals no podran excedir de catorze dies a l'any, dels quals dos hauran de ser d'àmbit local.
És obligatori respectar a tot el territori les festivitats de la Nativitat del Senyor, Any Nou, l'1 de maig com a Festa del Treball i el 12 d'octubre com a Festa Nacional d'Espanya. Aquestes dates constitueixen el nucli mínim de festivitats nacionals, tot i que la seva gestió permet certs ajustos segons el calendari anual.
A més, tal com es recull a l'article 37, el Govern podrà traslladar als dilluns totes les festes d'àmbit nacional que tinguin lloc entre setmana, sent, en tot cas, objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb diumenge.