Sergio, peixater de 30 anys en un mercat de Barcelona: “Amb aquesta feina visc bé i sol, d'altres a la meva edat han de compartir pis"
Al renovat Mercat de Montserrat, aquest jove de tercera generació ha tornat al negoci familiar després d'una etapa fora de l'ofici i reivindica una manera de viure que, assegura, li permet independència econòmica i estabilitat en plena transformació del barri
Notícies relacionades
A l'interior del renovat Mercat de Montserrat, on la llum blanca rebota sobre els passadissos amplis i el so s'expandeix sense parets que el continguin, la peixateria d'en Sergio i la Montse s'obre pas entre el murmuri constant del mercat. Veus creuades, bosses que es deixen a terra, ganivets que piquen la fusta i converses que comencen en una parada i acaben en una altra.
Enmig d'aquest flux, en Sergio es mou amb la naturalitat de qui ha tornat a un lloc que ja coneixia, però que ara és diferent.
El Mercat de Montserrat de Nou Barris Barcelona
La Montse i en Sergio són mare i fill. També són dues generacions d'un mateix ofici. Ella porta més de quatre dècades a l'antic mercat, heretant el negoci del seu pare i sostenint-lo durant anys en un espai que ja demanava renovació. Ell, en canvi, hi va arribar després d'un parèntesi.
Va treballar fora, va dubtar, es va allunyar del taulell que havia marcat la seva infància. Però el nou projecte del mercat el va fer tornar. “Em va agradar molt el projecte i vaig decidir tornar-hi”, explica. No ho diu com una obligació familiar, sinó com una elecció pròpia.
Cinc del matí: l'ofici comença a Mercabarna
La jornada d'en Sergio no comença entre clients, sinó en la foscor prèvia a l'alba. A les cinc del matí, a vegades fins i tot abans, ja va de camí cap a Mercabarna. Allà selecciona el peix peça a peça, cubeta a cubeta, amb una precisió que ha après amb els anys i que ara torna a executar com a rutina. Després torna directament al mercat, on el dia ja comença a accelerar-se.
Montse al Mercat Montserrat Barcelona
Aquest ritme defineix la seva vida més del que sembla des de fora. Mentre molts de la seva edat encara dormen o acaben la nit, ell ja ha treballat diverses hores. Tanmateix, insisteix que no ho viu com una renúncia. “Arribo a casa a les dues o tres i tinc tota la tarda”, explica. La seva jornada es desplaça cap endavant, no s'allarga sense control. En la seva lògica, l'ofici no li treu vida, li l'organitza d'una altra manera.
Un mercat nou sobre una memòria antiga
El canvi d'escenari ha estat radical. El nou mercat substitueix l'antic edifici deteriorat i dóna pas a més de 10.000 metres quadrats d'infraestructura moderna, amb millor il·luminació, més espai i una organització completament diferent. La inversió ha transformat no només l'estètica, sinó també la dinàmica del barri.
El Mercat de Montserrat de Nou Barris Barcelona
En Sergio ho nota en el flux de gent. “Ha vingut més clientela”, reconeix. L'estrena de l'espai ha reactivat veïns que feia temps que no s'hi apropaven. Altres hi entren per curiositat, recorren els passadissos i s'aturen davant les parades com si estiguessin redescobrint el barri.
Una veïna ho resumeix de manera senzilla: “Feia falta el canvi”. No hi ha nostàlgia per l'edifici anterior, sinó acceptació d'una transformació que molts consideraven inevitable.
Entre el taulell i el canvi generacional
A la peixateria, la feina d'en Sergio es basa en el contacte directe. No hi ha intermediaris ni decisions tancades. El peix s'escull, es talla i s'adapta al client al moment. Aquesta interacció constant defineix la seva manera d'entendre l'ofici. “Aquí parles amb la gent”, resumeix la Montse, mentre atén sense deixar de moure's entre el gel i el gènere.
El Mercat de Montserrat de Nou Barris Barcelona
En Sergio observa una cosa que es repeteix cada dia: la diferència entre generacions. Viu joves que entren amb presses, que comparen preus, que a vegades acaben al supermercat del mateix mercat o fora d'ell. També veu d'altres que comencen a encarregar per WhatsApp i recullen després. No és una ruptura, però sí un canvi de ritme. El mercat exigeix pausa; la vida actual, velocitat.
Viure sol gràcies a un ofici de barri
Una de les idees que més sorprèn en Sergio és la relació entre aquesta feina i la seva independència econòmica. Ho diu sense èmfasi, gairebé com una dada més: li permet viure sol en una generació on molts dels seus amics comparteixen pis. “Això la gent no s'ho imagina”, comenta. A més afegeix: “Aquesta feina em permet viure sol, mentre molts de la meva edat comparteixen pis”.
L'ofici, tradicional en aparença, li dóna una estabilitat que no sempre s'associa als mercats de barri.
La seva decisió de tornar no té a veure només amb la família. També amb la viabilitat del projecte. El nou mercat, més modern i més obert, li oferia una continuïtat possible. No és un retorn al passat, sinó una adaptació al present.
Un espai que ha canviat, però no del tot
El nou Mercat de Montserrat incorpora supermercats, serveis i zones logístiques, convertint-se en un espai híbrid entre mercat tradicional i infraestructura urbana moderna. Aquesta convivència no és neutral. Alguns comerciants la veuen amb recel. En Sergio, directament, no la defensa. Creu que pot alterar la dinàmica del conjunt a llarg termini.
Un home assegut al Mercat de Montserrat de Nou Barris Barcelona
També els veïns ho perceben de manera ambivalent. Alguns valoren la comoditat; d'altres, la pèrdua progressiva del tracte directe. Una clienta habitual ho resumeix mentre espera el seu torn a la peixateria: “Aquí almenys et coneixen”. La frase es perd entre el soroll, però defineix una diferència clau entre models de compra.
El futur en mans d'una generació
La Montse fa broma dient que el seu fill serà qui la jubilarà. Però darrere l'humor hi ha una realitat clara: el negoci ja està en transició. Ella representa la continuïtat històrica del mercat; ell, el seu possible futur. En Sergio ho té clar: vol quedar-se, vol mantenir l'ofici i adaptar-lo als canvis sense perdre'n l'essència.
En un espai on tot ha canviat, edifici, estructura, fluxos de gent, la peixateria funciona com un punt d'estabilitat. El gel es reposa, el peix arriba, els clients tornen. El mercat, en la seva versió nova, encara està definint la seva identitat. Però en aquest procés, en Sergio ja ha pres posició: no com a visitant del canvi, sinó com a part activa d'aquest.
