Els avis catalans coincideixen: la beguda tradicional més sana que la Coca-Cola es prepara amb gasosa, cafè al gust i molt de gel

Hi va haver una època marcada per l'escassetat, però també per la inventiva quotidiana. En aquest context van sorgir petites tradicions que avui sobreviuen gairebé únicament en la memòria.

A Barcelona, sobretot entre les generacions més grans, una d'elles era el suau: una beguda senzilla que es va convertir en un petit ritual per combatre la calor de les tardes d'estiu o per tancar un àpat als bars de sempre. Avui el seu nom gairebé no circula, però qui el va conèixer —o el va heretar a través de pares i avis— encara el recorda amb certa nostàlgia.

Més enllà del seu gust, el suau funciona com un vincle emocional amb el passat. En barris com Poblenou, Gràcia o Sants, i en àmplies zones de Catalunya —especialment a Tarragona—, així com en algunes àrees d'Aragó, només cal esmentar-lo per despertar somriures còmplices.

No és només una beguda: és una escena, un costum compartit, una memòria familiar.

Aspecte similar a un refresc de cola

En què consisteix exactament? El suau té un perfil que pot recordar vagament al d'un refresc de cola, encara que menys dolç i, per a molts, més lleuger.

La seva base és tan simple com inesperada: cafè barrejat amb gasosa. Es serveix en un got alt, on la gasosa s'afegeix lentament sobre el cafè perquè ambdós líquids s'integrin de manera gradual, generant una lleugera escuma.

El resultat és una beguda refrescant, ideal amb gel, la proporció habitual de la qual sol ser de tres parts de gasosa per una de cafè, tot i que admet variacions al gust. En alguns casos se li afegeix sucre o un toc de canyella, reforçant el seu caràcter casolà.

La seva popularitat no s'entén sense el context històric. Durant les dècades dels cinquanta, seixanta i fins i tot setanta, l'oferta de refrescos era limitada i productes com la Coca-Cola no estaven disponibles a tots els establiments. En aquest escenari, el suau funcionava com una alternativa accessible i creativa, nascuda del que hi havia a mà.

Va arribar a l'àmbit comercial

L'origen del nom també reflecteix aquest encreuament de cultures i èpoques. Encara que en català suau significa “suau”, la denominació de la beguda sembla derivar de “zuavo”, que al seu torn va donar lloc a variants com “soldat” en castellà. El terme remet als zuavos, cossos militars d'origen algerià que van servir a l'exèrcit francès durant el segle XIX.

Aquesta referència va arribar a l'àmbit comercial a través de Gaseosas Solé, una marca de Móra d’Ebre (Tarragona) que utilitzava la imatge d'aquests soldats a les seves etiquetes sota el nom “Zuavo”. Amb el temps, el terme va evolucionar fonèticament fins a popularitzar-se com a suau.

La desaparició d'aquesta marca als anys vuitanta va marcar també el declivi de la beguda en el seu format més estès. Encara que va continuar preparant-se de manera artesanal a cases i bars, va anar perdent presència davant de noves opcions industrials. A poc a poc, va quedar relegada a un record generacional.

Tanmateix, per a qui la va tastar de petit —moltes vegades de la mà d'un avi o d'un pare—, el suau conserva un valor que va més enllà del gust. Sí, el seu sabor continua resultant agradable i refrescant, però el que realment perdura és la imatge: el got alt, el gel, la barreja bombollejant… i la companyia de qui formava part d'aquell moment.