Mireia, la jove de 25 anys que va deixar Dret i ara treballa en una llibreria històrica de Barcelona: "Això és el que sempre he volgut"
Tot i que ella sempre ha tingut clar quin volia que fos el seu lloc, el seu recorregut va ser el de molts joves que intenten encaixar en un sistema que promet seguretat
Altres notícies: La llibreria Sant Jordi ressuscita el carrer Ferran 'oblidat': un negoci "renovat" amb ànima històrica a Barcelona
La persiana de la llibreria Sant Jordi torna a aixecar-se cada matí al carrer de Ferran com un gest gairebé contracultural. A fora, el soroll constant del Gòtic: turistes que avancen en fila, bosses de souvenirs, locals que es succeeixen sense memòria. Dins, el temps es desacelera.
La llum és càlida, les prestatgeries conserven un to beix que no busca modernitzar-se i l'olor de paper conviu, ara, amb el de la cuina catalana que s'amaga al darrere.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
Entre aquests passadissos estrets hi treballa la Mireia, 25 anys, barcelonina de tota la vida, filòloga anglesa, acabada de sortir d'un màster en estudis culturals. Llibretera. Una paraula que no apareix als rànquings d'ocupabilitat, però que defineix amb precisió el lloc on ha decidit estar.
Un somni que no encaixava en el pla previst
“Sona una mica cursi, però sempre ha estat el meu somni”, diu sense ironia. No ho expressa com una fantasia adolescent, sinó com una certesa construïda amb el temps. Ser llibretera no formava part de l'itinerari recomanat, però sí del personal.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
Abans d'arribar a la Sant Jordi, el seu recorregut va ser el de molts joves que intenten encaixar en un sistema que promet seguretat.
Va començar Dret. Va durar poc. “No va funcionar”. Després va prendre la decisió que sol generar més vertigen: estudiar el que realment li agradava. Filologia anglesa, “una mica més romàntic”, tot i que avui reconeix que hauria optat per estudis literaris. El nom del títol importava menys que assumir que la literatura no era un pla B.
La passió heretada
La relació amb els llibres venia de casa. Una mare que llegia fins a altes hores de la matinada. Un pare historiador. La lectura com a hàbit quotidià, no com a excepció.
Potser per això, quan parla de la seva feina, no ho fa des de l'èpica ni des del sacrifici. “És el que sempre he volgut”, repeteix amb naturalitat. No hi ha grandiloqüència, només una sensació de coherència entre el que li agrada i el que fa.
Escollir llibres, escollir identitat
A la llibreria Sant Jordi no hi treballa sola. Juntament amb la Carlota, estudiant d'Història i Arqueologia, comparteix una responsabilitat poc habitual a la seva edat: decidir el repertori. Escollir quins llibres ocupen les prestatgeries, quins autors entren i quins no.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
“No és poca cosa”, reconeix. És feina, és criteri i és compromís. La Sant Jordi no és una llibreria neutra: la seva selecció defineix un caràcter, una manera d'entendre la cultura i el barri. Cada prestatgeria és, també, una presa de posició.
La lectura com a vincle
El que més valora no és només estar envoltada de llibres, sinó el tracte amb la gent. “La lectura és molt solitària, però la llibreria és tot el contrari”. Aquí, els llibres funcionen com a excusa per conversar.
Que algú creui la porta i digui “recomana'm un llibre” activa un ritual íntim i ràpid. “És una manera de conèixer algú en minuts”, explica. Gustos, records, estats d'ànim. La recomanació es converteix en una manera de connectar.
Lluny de l'oficina
Aquesta dimensió humana és la que marca la distància amb altres feines que mai s'havia imaginat fent. “Mai m'he vist en una oficina, davant d'un ordinador. No m'omple”.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
Aquí, fins i tot en les tardes tranquil·les, pot llegir unes pàgines mentre escolta històries alienes. Cada dia és diferent. Cada persona, un món. La rutina existeix, però no és uniforme.
Sortir del camí marcat
El seu entorn no es va sorprendre. Estudiar Filologia ja implicava acceptar un futur incert. “O ets professora o ets professora”, diu amb un somriure resignat. La docència mai la va convèncer. Va pensar en editorials, però tampoc era això.
Els seus pares, lluny de qüestionar-la, celebren veure-la aquí. Venen sovint a la llibreria. La passió pels llibres, al final, no va ser una raresa, sinó una herència familiar.
Construir un espai cultural
Tot i que fa tot just un mes que atén el públic, el projecte va començar molt abans. S'hi va incorporar al juliol, quan la Sant Jordi encara era un local tancat, ple de caixes, llibres embolicats en plàstic i tràmits. La burocràcia va ser el primer obstacle.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
Llicències, calendaris culturals, propostes a l'Ajuntament. Tot perquè la llibreria no fos només un comerç amb restaurant, sinó un lloc on passin coses.
Que la llibreria sigui comunitat
Les idees ja estan en marxa: xerrades amb autors, clubs de lectura, trobades d'escriptura, vermuts literaris, sopars amb conversa. També activitats amb el Casal de Gent Gran del barri, lectures dramatitzades, debats.
L'objectiu és clar: convertir la Sant Jordi en un punt de trobada, un espai amb ànima en un carrer que ha perdut bona part de la seva.
Treballar amb sentit
Quan se li pregunta si s'imagina aquí a llarg termini, no dubta. “Sí”. No només venent llibres, sinó programant cultura, activant l'espai, generant diàleg.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
La seva història dialoga amb una reflexió més àmplia sobre el món laboral actual: la pressió per triar el segur, per no desviar-se, per encaixar. Ella se'n va sortir aviat. Va provar, va rectificar i va tornar a començar.
Trobar el lloc propi
Va arribar aquí després de mesos enviant currículums, processos llargs i contactes creuats. Fins que algú va parlar d'un projecte nou i va decidir escriure un correu gairebé a cegues. “Tinc molta sort d'haver trobat això”, admet.
Ho recomanaria a altres joves que no saben què fer? “Totalment”. Sense idealitzar. Sabent que no és fàcil. Però també sabent que hi ha feines que, sense prometre estabilitat eterna, ofereixen quelcom cada cop més escàs: sentit.
Llibreria Sant Jordi Barcelona
Mentrestant, la llibreria Sant Jordi continua rebent persones que entren a per un cafè i s'hi queden una hora fullejant llibres. Gent que no pensava aturar-se i acaba conversant.
Enmig del soroll del centre de Barcelona, aquest espai reobert funciona com un refugi cultural. I ella, darrere el taulell, confirma que a vegades no es tracta d'encaixar en el sistema, sinó de trobar, o construir, el lloc on una pot ser, senzillament, qui és.
