L'Audiència de Barcelona absol el zelador de Bellvitge acusat d'abusos sexuals per manca de proves
El tribunal aplica el principi 'in dubio pro reo' en considerar que el relat de la denunciant presenta "contradiccions" i no existeixen testimonis ni gravacions que corroborin els fets
Et pot interessar: L'Hospital Duran i Reynals de L’Hospitalet de Llobregat pagarà dos milions per la seva seguretat
Notícies relacionades
- Un zelador de Bellvitge s'enfronta a nou anys de presó per abusos a una pacient anorèxica
- Demanen quatre anys de presó per a tres agents de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet per maltractar un home
- Crim sense cos a Sant Andreu de la Barca: comença el judici contra el sospitós d'assassinar el seu soci per un impagament
La Secció Setena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat sentència absolutòria per al zelador de l'Hospital de Bellvitge acusat d'abusar sexualment d'una pacient ingressada per anorèxia a l'estiu de 2020.
El tribunal ha desestimat les peticions de pena —la Fiscalia sol·licitava nou anys de presó i l'acusació particular deu— en concloure que existeixen "dubtes" sobre la versió de la denunciant i que no hi ha proves perifèriques que sostinguin l'acusació.
Contradiccions en el relat de la víctima
La sentència judicial fonamenta l'absolució en les "limitacions i debilitats" del testimoni de la pacient. La sala destaca una "clara contradicció" en les declaracions de la dona: dies després de presentar la denúncia, va negar davant el servei de ginecologia de l'Hospital Clínic haver patit penetració anal, bucal o vaginal, un fet que xoca frontalment amb el que va sostenir posteriorment en seu judicial.
Exterior de l'Audiència de Barcelona
El tribunal subratlla que no resulta "lògic" que la denunciant, una infermera de 36 anys amb més d'una dècada d'experiència, desconegués la diferència tècnica o física d'una penetració en el moment de l'examen mèdic. A més, la sentència assenyala que el relat mancava de detalls sobre circumstàncies "sorpresives" esperables en un entorn hospitalari actiu.
Un entorn de "portes obertes"
Un dels punts clau per a la defensa ha estat la configuració de l'espai on suposadament van ocórrer els fets. El tribunal ha donat validesa als testimonis del personal sanitari, que van corroborar que en aquella unitat les portes de les habitacions han de romandre obertes per al control dels pacients.
Els magistrats consideren inversemblant la comissió del delicte en un lloc amb "permanent control i assistència", on el personal entra i surt constantment i on els zeladors, per protocol, només accedeixen a les habitacions sota requeriment previ d'infermeres o metges.
Hospital Bellvitge Barcelona
La hipòtesi del "mòbil espuri"
La sentència va un pas més enllà en no descartar l'existència d'un motiu fals en la denúncia. El tribunal suggereix la possibilitat d'un "mòbil espuri" relacionat amb la "constant i reiterada voluntat" de la pacient d'obtenir l'alta hospitalària, una situació de tensió descrita per diversos testimonis durant el judici.
Finalment, la manca de proves documentals ha jugat a favor de l'acusat. La denúncia es va interposar 16 dies després que la pacient rebés l'alta, moment en què, complint amb la normativa de protecció de dades i seguretat, les imatges de les càmeres de seguretat de l'hospital ja havien estat esborrades, impedint confirmar o desmentir els moviments del zelador.
