Així es configurarà el parc d'habitatge protegit de la Gran Barcelona amb l'horitzó 2050
El nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que acaba de superar la seva segona votació inicial, estableix un equilibri entre residència i activitat industrial als 36 municipis de l'organisme
Més informació: L'AMB aprova per segona vegada un pla urbanístic metropolità "més flexible" després de les més de 5.000 al·legacions
Notícies relacionades
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) projecta al voltant de 220.000 habitatges fins a l'any 2050. D'aquests, gairebé un 15% (166.060) seran assequibles.
Així ho estableix el nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que acaba de passar la seva segona aprovació inicial després de rebre gairebé 5.200 al·legacions i peticions sobre el document original, presentat el 2023.
Aquesta eina urbanística de l'ens metropolità, que és “més flexible i estratègica” que la proposta anterior, estableix la cohesió territorial entre els 36 municipis que el conformen a través de la preservació dels espais protegits, la mobilitat sostenible amb figures com les avingudes metropolitanes i l'equilibri entre l'àmbit residencial i l'industrial.
Creixement poblacional
La forquilla d'habitatges projectats a 25 anys vista oscil·la entre els 167.800 i els 262.000. Una xifra que vindrà determinada amb relació al sostre residencial i industrial previst per als projectes de desenvolupament de la Gran Barcelona.
Segons l'AMB, l'oferta d'habitatge proposada “serà suficient per atendre els creixements de població” que es preveuen al territori fins a l'any 2050, ja que, com a màxim, ha comptabilitzat uns 184.000 nous habitants que necessitaran un total de 131.377 habitatges.
Vista aèria de Barcelona i la seva àrea metropolitana
Habitatge protegit
El nou PDUM organitza els municipis de l'àrea metropolitana en sis àmbits funcionals, definits a partir de necessitats compartides i de més accessibilitat interna entre ells.
Així, l'àmbit del Vallès inclou municipis com Sant Cugat, Cerdanyola, Badia i Montcada i Reixac. Per la seva banda, l'àmbit del nord de Barcelona agrupa ciutats com Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
En el cas del Baix Llobregat, la comarca s'estructura en diferents àmbits que diferencien les ciutats més properes a Barcelona, les que formen el Delta del Llobregat i les del nord de la comarca.
Tal com estableix el pla inicial, cadascun d'aquests sis àmbits contempla una reserva del 7,5% d'habitatge protegit.
Mapa d'àmbits funcionals del PDUM
Reducció del sòl urbanitzable
El gran canvi del PDUM és la flexibilització en els criteris de la classificació del sòl.
El nou pla pretén desclassificar terrenys sense haver de consumir-ne de nous. En altres paraules, limitar l'expansió dels municipis i prioritzar els canvis d'ús, optimitzant els espais i buscant un equilibri entre la població i els llocs de treball.
D'aquesta manera, el PDUM representarà una reducció de 1.850 hectàrees de sòl que actualment és urbanitzable i que passarà a tractar-se com a no urbanitzable.
Alhora, alliberarà altres 600 hectàrees per crear parcs o els espais ocupats pels nous molls del Port creats arran del desviament del riu Llobregat i que continuen definits com a “no urbanitzables”.
El riu Llobregat, al seu pas per Sant Joan Despí
El Vallès, motor d'habitatge
La transformació dels sòls es durà a terme a les anomenades àrees d'interès metropolità, unes 80 situades en entorns estratègics amb potencial per acollir grans creixements intensius, en lloc d'extensius que consumeixen més sòl.
Algunes d'aquestes zones de creixement se situen al Vallès, els municipis del qual acullen bona part de les noves promocions d'habitatge tant lliure com assequible de l'arc metropolità.
Destaquen llocs com el nord-oest de Sant Cugat, el sector Baricentro a Barberà del Vallès o l'àrea de Parc de l’Alba entre Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Recreació virtual de com serà el Parc de l'Alba
A la capital catalana, La Sagrera i la Gran Via Metropolitana, que unirà amb el Besòs, són altres de les àrees de desenvolupament marcades al calendari.
Pel que fa a la part del Baix Llobregat, es posa èmfasi en projectes com Porta Diagonal a Esplugues, la transformació de la Gran Via en el seu pas per L’Hospitalet o transformar el creuament de Quatre Camins per connectar i millorar els municipis travessats per l'A-2.
