L'expressió popular de Barcelona que a la resta d'Espanya no entenen: s'utilitza per ubicar-se
Si camines per l'Eixample i algú et diu que t'espera al costat "mar" o al costat "muntanya", probablement siguis de Barcelona; fora de la capital catalana, aquestes coordenades geogràfiques aplicades a l'urbanisme generen una confusió absoluta
Notícies relacionades
Barcelona és una ciutat de codis propis, i un dels més arrelats no té a veure amb l'idioma, sinó amb la manera d'entendre el mapa.
Mentre que a la major part d'Espanya les indicacions es regeixen pels punts cardinals tradicionals (nord, sud, est o oest) o pel simple "esquerra i dreta", els barcelonins han desenvolupat un sistema d'orientació únic basat en les seves fronteres naturals: el mar i la muntanya.
Panoràmica de Barcelona
El mapa mental del barceloní
Aquesta manera d'ubicar-se és tan comuna que s'utilitza de manera inconscient. En lloc de dir que un establiment és a la vorera nord de la Gran Via, un veí de la ciutat dirà que és al costat muntanya. Si la cita és a la part baixa, serà al costat mar.
Aquesta expressió és especialment útil a l'Eixample, el districte dissenyat per Ildefons Cerdà. A causa de la seva quadrícula perfecta i els seus carrers infinits, les referències d'"esquerra" o "dreta" depenen de cap a on miri el vianant, cosa que pot portar a error.
Tanmateix, el mar i la muntanya són referències inamovibles que funcionen com un GPS natural.
Un codi indescifrable fora de la ciutat
El curiós d'aquesta expressió és el "xoc cultural" que produeix quan s'intenta utilitzar fora de Barcelona. Per a un madrileny, un sevillà o un bilbaí, que algú faci servir el relleu geogràfic per donar una adreça urbana resulta, com a mínim, desconcertant.
A la capital catalana, "pujar" sempre és anar cap al Tibidabo (muntanya) i "baixar" és dirigir-se al Mediterrani (mar). Una cosa diferent de la resta d'espanyols, que solen orientar-se per monuments, noms de carrers o punts cardinals.
Panoràmica de Barcelona / EUROPA PRESS
"Besòs" i "Llobregat": el nivell avançat
Per a qui domina la ciutat, el sistema de coordenades es completa amb dos altres eixos laterals: Besòs (cap al nord-est) i Llobregat (cap al sud-oest).
Si el costat mar i muntanya ja confonen el visitant, sentir que un comerç és a la "cantonada mar-Llobregat" és el nivell definitiu de barcelonitat.
És una terminologia tècnica, precisa i purament local que demostra com la geografia ha condicionat no només l'urbanisme de la ciutat, sinó també el llenguatge quotidià dels seus habitants.
