L'emotiva despedida de Marc i Laura, els escaladors morts a Montserrat: "Seguiu escalant ben amunt"
Una setmana després del tràgic accident al sector Columpi de la muntanya, els amics de la parella han tornat al lloc dels fets per omplir de flors i llum el buit deixat pels difunts
El que va passar: Dos escaladors, en estat crític després d'un despreniment de pedres a Montserrat
Tornar "al punt exacte on tot es va aturar" no ha estat fàcil, però per al grup d'amics de Marc i Laura, era un pas necessari per començar a sanar.
Pocs dies després del despreniment de pedres que va acabar amb la vida d'aquests dos joves de 30 anys al massís de Montserrat, els seus amics i companys de corda han tornat als peus de la muntanya per transformar el dolor en un homenatge de llum, flors i records.
Roses als peus de Montserrat on van morir els dos escaladors
"Ràbia, impotència o alleujament"
L'homenatge, compartit a través d'un missatge colpidor a les xarxes socials, ha servit per cobrir de flors el peu de la via on la parella va ser sorpresa per la roca el passat dissabte, 11 d'abril.
"No sé si em fa ràbia, impotència o m'alleuja", ha confessat un dels seus amics, qui va tornar al sector de Can Jorba buscant respostes i la confirmació que res del que van intentar per salvar-los aquell dia hauria canviat el final.
Laura, l'escaladora morta a Montserrat
Roses a la muntanya
Amb un gest carregat de simbolisme, el grup va dipositar roses vermelles sobre les pedres, un detall que, tot i arribar només un dia després de Sant Jordi, representava tot l'afecte d'una comunitat que encara no assimila la pèrdua.
"Hem tornat per dir-vos que, malgrat la tristesa, guanya la sort d'haver-vos conegut", resa el missatge de comiat.
"Energia i dolçor": el record de Marc i Laura
Els seus pròxims han volgut allunyar Marc i Laura de la freda estadística dels accidents de muntanya per recordar-los com eren en vida. A Marc el defineixen com una "cabra boja energètica", sempre disposat a fer una broma per relaxar la tensió de l'ascens.
Marc, l'escalador mort a Montserrat
De Laura, els seus amics guarden l'eco del seu "riure tímid però dolç", i el record de la seva generositat a la paret, sempre animant i esperant el company en els trams més complicats.
"Avui aquestes fotos no són només records, són la prova que vau viure intensament", expliquen els seus companys, subratllant que la vida no es mesura per la seva durada, sinó pels abraçades al cim i la passió posada en cada pas fet en vertical.
Gratitud enmig del dol
En el seu comiat, els amics no han volgut oblidar aquells que es van jugar la vida per intentar rescatar-los. Han reiterat el seu agraïment públic als efectius dels Bombers (GRAE), Mossos d'Esquadra i al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), així com a tots els muntanyencs anònims que van prestar la seva ajuda en aquells primers minuts crítics després del despreniment.
![Un escalador en Montserrat en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/04\/11\/actualitat\/1003742750547_15951565_320x180.jpg"])
"Mirant cap amunt"
Els amics de Marc i Laura han llançat, finalment, una promesa a l'aire de Montserrat: "Seguiu escalant ben amunt. Nosaltres, des d'aquí baix, seguirem mirant cap amunt".
Un adéu que és, en realitat, un compromís de mantenir viva la flama de dos joves que van fer de la muntanya la seva manera de viure.
