És la filla de Antoni Falgueras, el cellerer del Celler de Gelida, al barri de Sants.
És sommelier i codirigeix amb el seu pare i el seu germà el negoci del carrer Vallespir. Acaba de protagonitzar el pregó de les festes de la Mercè, juntament amb el seu pare. I ha ofert un clar missatge d'optimisme, però també ha volgut advertir del perill que corre la ciutat: que tots els negocis, que tots els comerços de les grans ciutats acabin assemblant-se massa.
Falgueras, sempre amb un somriure, amb el convenciment que un està alegre si l'interlocutor també ho està, va assenyalar la importància dels comerços singulars a Barcelona. Reivindica l'“empatia” del comerç de barri amb els veïns. No es tracta només d'un negoci, sinó que forma part d'un entramat social i cultural, que és l'essència d'una ciutat amb identitat.
Aquesta és la posició de Falgueras, que incideix en què les ciutats han de saber protegir aquests comerços propis, com el Celler de Gelida. Però la Meritxell té clar una qüestió prèvia: no serveix de res el lament dels barcelonins quan comproven que s'ha tancat tal o qual comerç. La pregunta és si hi anaven o no a comprar a aquests establiments, si se sentien o no vinculats amb ells.
Perquè una ciutat mantingui la identitat, els primers que hi han d'estar interessats són els ciutadans, els veïns de Barcelona.
La Meritxell Falgueras ho va constatar al final del seu discurs: “I potser aquesta és una de les coses més boniques que té Barcelona. Que allò que per nosaltres és quotidià, un dia descobrim que per altres és patrimoni".
