Els veïns d'Urgoiti-Ponsich, al Prat de Llobregat, estan tips de l'abandonament que pateixen els seus carrers a l'espera d'un pla urbanístic que porta encallat des de fa més de 20 anys. Robatoris, ocupacions, brutícia i barraques formen part del dia a dia dels residents.
La postura de Rafael Duarte davant la crisi és el clar exemple de la desídia institucional davant un problema enquistat. És indignant, i és completament comprensible la desesperació dels veïns, que el Tinent d'Alcaldia d'Urbanisme i regidor de la Policia Local s'escudi en què els solars són de "propietat privada" per justificar la inacció de l'Ajuntament.
Que un terreny sigui privat no eximeix l'administració pública del seu deure de garantir la salut pública, la seguretat i la convivència i molt menys d'invertir els recursos necessaris per evitar la degradació del barri.
Quan hi ha problemes greus de salubritat —amb rates colant-se a les cases— i inseguretat, els consistoris tenen eines legals per intervenir.
Rentar-se les mans i deixar 50 famílies a la intempèrie esperant que un jutge dicti una ordre i la propietat decideixi tancar, és una inacceptable manca de valentia i iniciativa política. Encara més escandalós és el seu reconeixement explícit que no s'ha mantingut el barri "com s'hauria" a causa d'un procés urbanístic paralitzat.
La mateixa alcaldessa Alba Bou ha arribat a entonar el 'mea culpa' i ha reconegut que l'Ajuntament ha deixat de banda aquesta zona del municipi.
Els veïns de la zona Seda-Paperera fa 20 anys que paguen els seus impostos com la resta, i no mereixen ser tractats com a ciutadans de segona als quals se'ls neguen els serveis bàsics per un desenvolupament que mai arriba.
Com a màxim responsable de la Policia Local, permetre que la degradació escali fins al punt que els propis residents hagin d'organitzar-se per fer detencions ciutadanes evidencia un fracàs estrepitós. Votar en contra d'un pla de xoc, admetent al mateix temps l'abandonament i la degradació municipal, demostra una alarmant manca d'empatia.
