Qui fa Barcelona?

El suspens de la setmana: David Escudé

Llegir en Català
Publicada

El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, David Escudé, torna a estar en el focus davant la manca de previsió i lideratge en la gestió de les infraestructures esportives de la ciutat.

L'històric ascens de la UE Sant Andreu a Primera RFEF ha tornat a destapar les vergonyes d'una regidoria que s'ha presentat davant d'aquesta crisi exactament amb les mateixes mans buides que fa un any.

Resulta incomprensible i difícil de justificar que el consistori no hagi fet els deures.

L'exigència de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de jugar sobre gespa natural no és una sorpresa d'última hora. És la mateixa normativa que la temporada passada va fer esclatar pels aires la logística del CE Europa i va desterrar l'equip a unes pistes d'atletisme de Can Dragó que el club ja ha denunciat que han suposat un problema per a la seva viabilitat econòmica després de la davallada dels ingressos.

Escudé ha tingut dotze mesos sencers per anticipar aquest escenari, cercar alternatives reals per al Narcís Sala o plantejar una solució estructural que no enfonsi el futbol base ni posi en perill els atletes locals.

No obstant això, la seva resposta ha estat decebedora.

Luny de proposar solucions en una ciutat que arrossega un dèficit crònic de 17 camps de futbol, l'edil socialista ha optat per llençar pilotes fora.

Demanar "seny", culpar exclusivament la normativa de Madrid i pregar als despatxos per una moratòria d'urgència no és una estratègia de gestió esportiva, sinó el reflex d'una paràlisi institucional preocupant. Modificar la norma i demanar solidaritat no està a les mans de l'edil. Construir un camp de futbol en plena ciutat no es fa d'un dia per l'altre, però Escudé tampoc pot continuar insistint únicament en una sola via.

Està en el seu dret de demanar-ne la modificació, però hauria d'haver estudiat altres alternatives que estiguin a les seves mans.

Que els clubs històrics de Barcelona triomfin al camp no hauria de convertir-se sistemàticament en un drama logístic.

L'absència total d'un 'pla B' demostra que l'Ajuntament no ha planificat i que la ciutat no està a l'alçada de l'èxit dels seus propis equips.