El sobresaliente de la semana
Qui fa Barcelona?

L'excel·lent de la setmana: Jaume Collboni

Leer en Castellano
Publicada

Als dirigents polítics se'ls demana que siguin clars, que no prometin el que no poden fer i que expliquin, sense edulcorants, els reptes que hem de superar com a societat. Alguns prefereixen ser enganyats o viure en una certa ignorància. No és el cas dels barcelonins, que són exigents i que han demostrat al llarg de la història que són capaços de protagonitzar protestes d'envergadura.

Jaume Collboni té present aquesta qüestió, i com a alcalde ha començat a precisar els seus projectes de llarg recorregut i a plantar-se quan entén que la ciutat no pot dirigir-se cap a determinades destinacions. Ho va assenyalar aquesta setmana en una nova convocatòria de L'alcalde respon.

Collboni es va referir als plans de l'Ajuntament perquè la Sagrera es converteixi en una nova centralitat metropolitana, amb una inversió de 260 milions d'euros per transformar tot el seu entorn.

Per a Collboni l'Ajuntament s'ha de posar en marxa, al marge del ritme que assoleixi la finalització de les obres de l'estació de la Sagrera, una competència del Govern central.

L'alcalde va llançar també un advertiment a un possible soci estable de govern per al proper mandat, com és ERC.

Amb els republicans col·labora a l'Ajuntament, però la formació d'Oriol Junqueras no acaba de donar el vistiplau als comptes del Govern de la Generalitat, i són imprescindibles per a Catalunya, però també per a Barcelona, perquè hi ha projectes cofinançats per un import de 250 milions d'euros. "Estan en joc des de la construcció de centres d'atenció primària fins al manteniment i reforma de moltes escoles", va assegurar.

Però el moment important va arribar quan Collboni va parlar de la seva decisió d'intervenir en l'àmbit de l'habitatge. Si els inversors en edificis d'habitatge volen una rendibilitat molt alta, Barcelona no serà el seu millor emplaçament. "Que se'n vagin", va assegurar.

La qüestió és que, per ara, els alcaldes els voten els veïns i veïnes d'una ciutat. Entre ells, és clar, hi ha inversors, treballadors, empleats públics, empresaris, professors i persones de tots els àmbits professionals. Però un alcalde ha de vetllar pel bé comú, i això està renyit amb deixar la ciutat en mans de tots aquells que la consideren, principalment, com una mercaderia econòmica.