Seguretat i defensa
"Si el control de la migració, els sistemes de comunicació, la xarxa de ferrocarrils i la innovació tecnològica formen part de la nostra seguretat, com saber quant gastem en termes de PIB per a la defensa"
La defensa d'un país i la seguretat dels seus habitants sempre han estat gairebé sinònims, encara que el desenvolupament de la tecnologia i la dissuasió de l'armament nuclear han accentuat la proximitat entre els dos conceptes.
Alhora, ambdós s'han fos amb altres activitats que inicialment no tenen res a veure. Els experts parlen de la zona grisa com l'espai que media entre la competència normal de dos Estats i la guerra oberta. I és aquí on també es desenvolupen les famoses guerres híbrides i per encàrrec.
Aprofitar les vulnerabilitats del veí --o adversari-- per convertir-les en debilitats porta a l'ús de tota mena d'eines, inclosa la migració.
Els espies de Rabat
S'han publicat moltes exageracions a propòsit dels serveis secrets de Rabat, com el nombre d'agents amb què compten. Algunes publicacions suposadament serioses donen per cert un nombre d'espies que supera en efectius la CIA.
Però fins i tot amb aquestes desproporcions, la veritat és que les autoritats espanyoles estan obligades a incrementar els mitjans per filtrar la immigració procedent del Marroc. Cada dia més.
Al marge dels efectes d'aquests filtres minuciosos en termes de temps i cues, és obvi que requereix una dotació econòmica. Seria atribuïble al Ministeri de Defensa?
Gloria Martínez, periodista; el coronel Pablo Ahedo Cordón, cap del Regiment d'Infanteria Barcelona 63 i professor d'Estratègia, Seguretat i Defensa a l'Escola Superior de l'Exèrcit; i el coronel Bernardo Luque González, cap de la Secció de Serveis d'Aquarterament de la IGE i professor a l'Escola de Seguretat Pública de Catalunya
El coronel d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra Pablo Ahedo Cordón explicava la setmana passada que una xarxa de ferrocarril eficaç forma part de la política de dissuasió d'un país per la capacitat de resistència que anuncia davant un eventual atac.
L'oficial, que feia aquesta afirmació en el marc de les jornades BCN Desperta! organitzades pel Grup Crónica Global Media, va afegir que els punts bàsics per conservar la pau són: confiança, credibilitat i comunicació. Les tres C.
La defensa ja no es pot entendre únicament com una qüestió militar, va puntualitzar per la seva banda el tinent general Raimundo Rodríguez Roca durant la seva intervenció. L'Inspector General de l'Exèrcit va afegir que la velocitat de les innovacions és tan alta que només es pot abordar amb la “resiliència civil”, a més de les inversions.
Aitor Moreno, especialista en Missió Crítica de Telefónica
Salvaguardar les comunicacions crítiques en casos d'emergències o catàstrofes naturals és un dels esforços en què Telefónica més talent i recursos posa, com va explicar Aitor Moreno, especialista en missió crítica de l'operadora, en les mateixes jornades.
Des del seu punt de vista, és un dels àmbits de tecnologia de doble ús i de reforç de la seguretat d'un país. La seva companyia ha desenvolupat el Pla Titán i el Tetra precisament per augmentar les garanties de bon funcionament i resistència en moments difícils.
En la mateixa línia es va expressar Rosa María Martínez, responsable de T-Systems Iberia, qui va explicar que la sensació de vulnerabilitat s'ha estès per Europa.
L'irrupció de la intel·ligència artificial ha disparat aquesta percepció, va dir, perquè el 80% de la tecnologia que empra la Unió Europea per a usos civils i de seguretat és de procedència extracomunitària.
El general Juan José González Laá i el coronel Alejandro Rubiella Romañach durant les jornades de BCN Desperta!
Totes aquestes dades resten importància al famós debat que va obrir Donald Trump a propòsit del seu interès a reduir les aportacions dels Estats Units a l'OTAN i en què, en paral·lel, els països europeus de l'aliança augmentessin les seves fins a l'equivalent al 5% del seu PIB.
Si el control de la migració, la millora dels sistemes de comunicació, la xarxa de ferrocarrils i la innovació tecnològica també formen part de la nostra seguretat, com saber quant gasta cada Estat en termes de PIB per contribuir a la seva defensa.
Una altra polèmica absurda que probablement només pretenia en els seus inicis augmentar les compres europees a la indústria armamentística nord-americana.
