La núvia al casament, el mort a l'enterrament i el nen al baptisme
"Voler protagonisme és lícit. En una societat mediatitzada, molt més. Tanmateix, hi ha formes que són obscenes per aconseguir aquest protagonisme"
Ada Colau va ser escridassada a la Plaça de Sant Jaume per manifestants independentistes. La seva reacció va ser victimitzar-se. Va resoldre que l'esbroncada que va rebre va ser per ser dona, no per ser alcaldessa. Ada Colau també va treure a col·lació la seva bisexualitat quan milers de ciutadans i ciutadanes sortien de l'armari per mostrar el seu orgull. No va perdre pistonada i va aixecar la bandera com si fos la primera. Ada Colau, davant l'augment d'agressions sexuals a dones al carrer, va tornar a victimitzar-se. A ella, només faltaria, també li havia passat.
Ara que el tema de l'habitatge ha esclatat i és el centre d'atenció mediàtica i ciutadana, ella ha hagut de deixar el pis que compartia amb la seva exparella perquè amb un sou no li arriba per viure. De passada, recorda que va deixar de percebre 400.000 euros quan era alcaldessa seguint el codi ètic dels Comuns. Ara aquest record sona a imposició. Sembla que no ho va fer de forma voluntària. Dir, en aquests moments, que amb aquests diners s'hauria pogut comprar un pis és tant com queixar-se d'haver renunciat a aquests emoluments.
Conclusió: Ada Colau té unes desmesurades ànsies de protagonisme. Sempre vol ser la núvia al casament, el mort a l'enterrament i el nen al baptisme. Ha fet un moviment mesurat en el seu entorn per postular-se com a líder dels Comuns a les properes generals. Això ho puc entendre, encara que soni a allò de que si m'ho demanen faig el pas. El mateix que el 2015. Però és lícit, encara que ens digués per activa i per passiva que no volia dedicar-se eternament a la política. Porta 11 anys i vol millorar la seva marca personal.
Aquests moviments en entrevistes mediàtiques volen configurar una candidata perquè l'hi demanin. Fa uns dies, una excol·laboradora de Colau, molt estreta col·laboradora, m'afirmava que res està escrit sobre el futur de l'exalcaldessa. Vaja, que no vengui la pell de l'ós abans de matar-lo. De fet, vaig quedar convençut després d'escoltar-la que no tenia cap ganes de donar suport a Colau en aquest procés.
De moment, l'aspirant a candidata, a líder dels Comuns, només ha plantejat una aposta: un front ampli de l'esquerra. No sabem quina és la seva recepta per aconseguir apropar Podem i Sumar, que cada dia amplien la rasa que els separa.
Voler protagonisme és lícit. En una societat mediatitzada, molt més. Tanmateix, hi ha formes que són obscenes per aconseguir aquest protagonisme. Això de presentar-se com una víctima de forma permanent per ser dona, per ser bisexual o per ser «llogatera» em sembla simplement impresentable.
Hauria preferit que la senyora Colau plantegés les seves propostes concretes sobre habitatge, seguretat, finançament autonòmic, preus del consum, autopistes amb o sense peatge, creixement econòmic, ocupació, sanitat, educació, més enllà d'erigir-se com a baluard contra el feixisme. Això també és obscè.
