Horaris d'estiu
"Els directius de les empreses públiques potser fan vacances, però això no disminueix la demanda, perquè la majoria no forma part de la massa d'usuaris de l'autobús"
A la confluència de l'avinguda de Madrid amb l'avinguda de Carles III (el Borbó espanyol, no l'anglès de la casa de Windsor) hi ha l'església de Santa Tecla, de culte catòlic. Qualsevol que hi vagi podrà comprovar que no tanca a l'agost. Manté els horaris de misses i els seus usuaris poden confessar-se, combregar, batejar-se i fins i tot celebrar un funeral, si així ho volen. La demanda religiosa cotitza a la baixa i convé no posar obstacles al personal.
Just davant hi ha una estafeta de Correus, servei que, en general, ha millorat en els darrers temps. A la porta hi ha dos cartells. Un descriu un horari ampli que s'allarga fins a les 20.30 hores, sense tancar al migdia. L'altre és un rudimentari full imprès en negre que diu una altra cosa ben diferent: a l'agost, l'edifici obre només als matins i únicament de dilluns a divendres.
Els textos estan un al costat de l'altre, de manera que pot generar seriosos dubtes en un lector: Quin dels dos diu la veritat? I si tots dos donessin informació falsa?
Però la cosa està clara: és un servei públic, de manera que pot retallar les seves funcions a l'estiu perquè els barcelonins han marxat de la ciutat i no els necessiten.
Però, creguin el que creguin les autoritats, a l'agost, la vida a Barcelona segueix el seu curs. Hi ha gent que treballa i hi ha visitants que necessiten menjar, beure, dormir i desplaçar-se i treballadors que atenen aquests i altres serveis.
Per cert, al web de Correus es pot llegir un emotiu eslògan: “Sempre pensant en tu”. És un “sempre” que no inclou les tardes d'estiu.
No és només Correus. Els transports públics també adapten els seus horaris i l'oferta sense tenir en compte la gent que no fa vacances i que ha de continuar anant a la feina a l'hora deguda.
Així, la línia d'autobusos 54, que para just davant de l'estafeta de Correus esmentada, ha espaiat els seus temps de pas. Durant la resta de l'any (si funciona bé, cosa que no sempre passa) els autobusos passen amb una freqüència que oscil·la entre els set i els nou minuts. A l'estiu, cada quart d'hora.
Segurament tenen menys demanda.
A les facultats d'Economia s'explica la història d'un bar de carretera que oferia un servei excel·lent i estava sempre ple. Un bon negoci.
El fill va estudiar Econòmiques, va tornar a casa dels pares i va començar a aconsellar-los sobre com millorar els beneficis: entrepans una mica més petits, pernil no tan bo i en menor quantitat, croquetes, congelades.
Mig any després havia tancat.
Els autobusos de Barcelona no tancaran. No tenen competència, de manera que poden fer el que els doni la gana. Són els avantatges de disposar de consumidors captius.
Després de tot, la millor propaganda és el monopoli.
Per a major irritació dels ciutadans, Transports de Barcelona no se sent obligada ni tan sols a informar de la reducció del servei.
I això que, en alguns casos, ho fa. Així, els cartells de les parades de la línia 78, que passa per la Zona Universitària, indiquen que en període no lectiu la freqüència de pas pot variar. Una cosa perfectament comprensible.
Per què no a la resta?
Per ser justos, TMB ha fet alguns canvis que milloren la informació facilitada a l'usuari. Per exemple, els lluminosos situats a l'entrada de les estacions del metro han deixat de ser utilitzats per nimietats com felicitar les pasqües i ara ofereixen els horaris dels trens.
Disposar d'aquesta informació abans de passar la targeta per la màquina és de gran utilitat, sobretot quan hi ha alteracions pels motius que siguin. El passatger pot aleshores optar per un altre tipus de transport sense haver malgastat un viatge del seu abonament, a més de decidir si corre o no per no perdre el proper comboi.
També ha millorat la informació a l'interior dels autobusos. Les pantalles actuals són més eficients i clares. Quan funcionen, que no és sempre.
Aquest estiu ha estat molt calorós i la calor adorm, encara que no elimini l'activitat. Els comerciants barcelonins, quan es van adonar que a les hores de solana no venien ni el pal d'una escombra, es van plantejar la possibilitat de canviar els horaris, adaptant-los a les necessitats dels seus clients.
Els serveis públics, en canvi, segueixen a la seva.
No es pot contractar personal interí, sense menyscapte del dret al descans dels treballadors? No assumiran mai que a l'agost, Barcelona ja no es buida?
Els directius de les empreses públiques potser fan vacances, però això no disminueix la demanda, perquè la majoria no forma part de la massa d'usuaris de l'autobús.
Postdata: que s'acabi l'agost no vol dir que s'acabi la calor, de manera que els autobusos continuaran sent una nevera. No tenen termòstat?
