Viatge per uns grans magatzems
"Hi ha mosques per a la pesca. Menja a l'àtic. “No és un Vía Véneto”. No hi ha o no li interessa res relacionat amb ventiladors o aire condicionat. Se'n dedueix que no hi havia onada de calor i venien biquinis"
A inicis de juliol, el regidor Albert Batlle va generar una altra de les seves polèmiques. Informant sobre calors i refugis climàtics, va aconsellar fer com la seva difunta tieta Paca, que descansi en pau.
“Sempre deia: ‘Jo passo l’estiu a El Corte Inglés’. Estic parlant de fa 30 anys. En el sentit que hi ha una cultura en què els equipaments privats també serveixen per a això”.
Recomanar El Corte Inglés (innombrable quan l’atemptat terrorista a Hipercor o si hi passa alguna cosa lletja o negativa) va ser considerat un insult a la ciutadania. Així que les associacions de veïns van respondre amb floretes com les següents. “Els veïns del Raval haurien de convocar una jornada de lleure familiar contra la calor dins d’El Corte Inglés: que compten amb la benedicció del senyor Albert Batlle”. O: “Missatge rebut, Sr. Batlle! Procedim a ocupar els centres
El Corte Inglés i utilitzar-los com a refugis climàtics per al benefici dels ciutadans de Barcelona”. Qui sí que va viatjar pels esmentats grans magatzems va ser l’escriptor Josep Maria Espinàs (1927-2023). El seu llibre Viatge pels Grans Magatzems (La Campana, 1993) va ser i és sorprenent, agradable i recomanable fins i tot per al regidor.
Perquè Espinàs va viure hores i dies passejant pels magatzems recomanats per Batlle. Com si fos una ciutat dins d’una ciutat. Ja que, com se sap, s’hi entra nu i se’n surt vestit, amb cotxe, amb casa, amb viatges de luxe i amb crèdits per sempre. El mestre Espinàs, que es va recórrer (a peu) –valgui la redundància– Catalunya, Espanya i part de l’estranger, va explorar tots els pisos, departaments, aparadors… Fins i tot va seguir clients o visitants per veure si compraven o no compraven i com es comportaven amunt i avall.
“Com les ciutats medievals, és un recinte emmurallat, amb carrers i carrerons atapeïts de coses i de gent”. Primera impressió. Després: “Sento un no sé què en veure al costat de la meva escala que baixa, l’escala bessona que puja plena de gent immòbil als graons”. Sense trajecte organitzat, camina a l’atzar. Sense plànol perquè no en tenen. Veient que a l’hora de vestir “la frontera entre la distinció i la vulgaritat és fràgil”. “Què vol comprar una monja? Aviat ho sabré”. Sorprenent. Als emprovadors els anomena “Grans Confessors”.
Quan se senten els comentaris de dues senyores que desitgen que “els miralls les absolguin dels seus pecats estètics”. “Sóc estreta d’aquí, ampla d’allà”. “Homes cansats i avorrits esperen fora”. Hi ha mosques per a la pesca. Menja a l’àtic. “No és un Vía Véneto”. No hi ha o no li interessa res relacionat amb ventiladors o aire condicionat. Se’n dedueix que no hi havia onada de calor i venien biquinis.
“Adjectius estimulants als flascons de perfumeria”. Quan feia diversos dies que deambulava sense comprar res, l’equip de seguretat el va retenir, li va demanar la documentació i el va identificar. Els va semblar sospitós, tot i que era un escriptor molt conegut a Catalunya i molts clients el saludaven afectuosament. Actualment, El Corte Inglés ven el llibre Viatge pels Grans Magatzems per 18,90 euros.
