Érem massa i va parir la IA
"Sense consultar mestres ni professors, el personal es llença al mar o a la muntanya disposat a convertir-se en un supervendes o a redactar unes memòries que a ningú importen, excepte a la família perjudicada"
La dita 'érem pocs i va parir l'àvia' (o la burra) s'empra quan hi ha massa persones en un lloc i n'arriben més. També, quan hi ha excés d'alguna cosa dolenta i encara augmenta en perjudici d'un mateix.
És el que passa quan l'estiu comporta la llei del mínim o cap esforç. Per això hi ha la Intel·ligència Artificial (IA). Quan no se sap què escriure, se li demana que suggereixi temes. Aquí van alguns resultats.
Per començar: “Grills. Finestres vessant en despertar. Riure al jardí. Dormir sobre la Via Làctia. Buscar pobles perduts al mapa. Esmorzar sense roba ni rellotges. La lluna i la mar. La pressa i la rutina. Bicicletes, revetlles, camins, petons nous”.
Així que qui no s'inspira és perquè no vol. El problema és que molta gent es posa a escriure. El pitjor és que envien els seus textos a amics i coneguts perquè els llegeixin i opinin. Més que positivament bé, és clar.
Si els nous escriptors coneixen algun professional de l'escriptura, la cosa degenera en tortura per al professional. Qui prou té amb sobreviure a preu de saldo. Perquè si tristos són els seus ingressos en un ofici saturat, encara prefereix escriure que robar.
Sense consultar mestres ni professors, el personal es llença al mar o a la muntanya disposat a convertir-se en un supervendes o a redactar unes memòries que a ningú importen, excepte a la família perjudicada. Aquí van més propostes i ensenyaments de la IA.
Respon a la pregunta: Què és, per a mi, l'estiu? Escriu una llista amb els millors estius de la teva vida. Intenta recordar un moment significatiu de cada estiu. Fes una llista de 12 cançons de l'estiu i tria'n una. Imagina un estiu en un lloc on no hagis estat mai.
Suma i segueix amb idees com petons, acomiadaments, trens, platges, amistats, hospitals, carreteres, fogueres, desitjos, balls. Busca un conte sobre l'estiu i llegeix-lo en veu alta. Tria una persona a qui t'agradaria escriure una carta com les d'abans, amb segell i postal.
Pots escriure una sola carta o una cada dia. Pensa en un estiu de pel·lícula. Imagina que ets el o la protagonista i reescriu la teva escena preferida. (Acompanya un fotograma de Robert Redford rentant el cap a Meryl Streep a Memòries d'Àfrica).
Roba una catifa màgica que et porti a llocs perduts o impossibles. Busca algú per dir-li allò que et mossegues sota la llengua. A més de tot això, proposa tres condicions per escriure i usar-les només com a ajuda sense destorbar la creativitat.
1. Escriu tot el que se t'acudeixi, sense pensar massa i sense censura. 2. Revisa el text intentant que, si una altra persona el llegeix, pugui arribar a sentir el que estàs explicant. 3. La principal condició no és la veracitat, sinó la versemblança, que sigui creïble.
Per aconseguir-ho, recepta rescatar emocions, aspectes sensorials, imatges, sons, sensacions tàctils, olors i transmetre-ho. A més, s'acomiada amb un “Seré per aquí si vols explicar-me alguna cosa. Bon estiu!”.
PD: Aquest article ha estat inspirat i escrit amb l'ajuda de la Intel·ligència Artificial.
