Ciutat Meridiana i la Barcelona Bonica
"La Barcelona Bonica no se situa només a l'Eixample, Gràcia, Sarrià, Sants, Poblenou o Poble-sec. També els barris perifèrics són part de la Barcelona Bonica"
Ciutat Meridiana va néixer com una nyap. Les humides terres de conreu, situades en una zona de fort pendent del turó de Les Roquetes, de la quadra de Vallbona van fer impossible la ubicació d'un cementiri, i la impossibilitat va donar pas a l'especulació i a la formació d'un barri incomunicat, sense equipaments i cap tipus de serveis urbans.
Ha plogut molt des d'aquell llunyà 1963. És clar, ja no s'organitza cap concurs de caça de rates com el 1971 per cridar l'atenció de les autoritats franquistes de la nul·la salubritat als carrers.
Avui, aquells “pisos model”, com deia la propaganda immobiliària, han acumulat gairebé 80 anys. El barri ha crescut i se situa per sobre dels 11.000 habitants i encara que els serveis i equipaments, incloses escales mecàniques per salvar els durs obstacles, han augmentat ostensiblement, han de millorar.
La Barcelona Bonica no se situa només a l'Eixample, Gràcia, Sarrià, Sants, Poblenou o Poble-sec. També els barris perifèrics són part de la Barcelona Bonica.
Fa uns dies, quan l'alcalde, Jaume Collboni, va anunciar la candidatura de Ciutat Meridiana al Pla de Barris em vaig emocionar. Històries de la meva joventut, experiències personals, socials i polítiques dels anys 80 i 90 es van agolpar al meu cap i, sí ho reconec, se'm van humitejar els ulls i de la meva gola va sortir una cosa així com Visca Ciutat Meridiana.
Més ascensors, més escales mecàniques, millores als edificis antics i als pisos, més zones verdes als interiors de les illes i la millora dels serveis i equipaments no són un luxe, són un dret d'un barri que va néixer en terra de ningú i oblidat per tothom. S'ho han guanyat a pols.
L'alcalde va plantejar 32 actuacions amb un pressupost de 25 milions d'euros. Una anxova al mig de l'oceà. I crec que així ho veurà el president Illa quan s'analitzi la candidatura. El president coneix de sobres Ciutat Meridiana. De fet, veu el barri cada dia en el seu viatge quotidià des de La Roca del Vallès fins a la Plaça de Sant Jaume. Passa per davant de la muntanya i dels interminables blocs de pisos.
Ara el president té l'oportunitat de fer justícia amb un barri que té més de 50 anys d'història i que va ser pòsit de les associacions cíviques que lluitaven per una vida digna. Espero que el Pla de Barris de la Ciutat Meridiana sigui aprovat i que més aviat que tard comencin les obres per portar la Barcelona Bonica a l'extraradi municipal.
