On és Pisarello?
"Pisarello llança un missatge ideològic per retenir el seu electorat més fidel, però això és insuficient si es vol guanyar"
On és Wally? és una sèrie de llibres creada pel dibuixant britànic Martin Handford l'any 1987. No eren llibres convencionals, com bé sabem els baby boomers, la generació X, els mil·lennistes i, fins i tot, alguns centennials.
Eren llibres per jugar, per trobar l'escurridís Wally en escenes amb milers de personatges i detalls que despisten el lector. Només teníem una pista: Wally sempre anava vestit de la mateixa manera.
Us proposo un joc arran del nostre amic Wally. Intenteu trobar a la Barcelona dels dos milions d'habitants amb una densitat de més de 17.000 per quilòmetre quadrat a Gerardo Pisarello, el candidat nou de trinca dels comuns a l'alcaldia de la ciutat.
El guanyador de les primàries comuneres parla de tot. De Palestina, del ministre Albares, de Cuba -on va viatjar per lliurar ajuda humanitària-, de lloguers per donar canya a Junts i criticar el PSOE, de Vox, de Colau i del lideratge de Sumar, de Sumar i Podemos --of course--, de les esquerres, de Rufián, de Veneçuela, i gairebé sempre ho fa al Congrés. Només no parla d'una cosa: de Barcelona.
Pisarello va sortir escollit al febrer per ser el primer alcalde --aquest és el seu desig-- d'“origen migrant”, autodefinint-se com un remake de Mandami, l'alcalde de Nova York. En fi, les comparacions sempre són odioses, no dic res més.
Per Barcelona no se'l veu gaire. Dues vegades, segons el molt tafaner senyor Google. Una per Sant Jordi i una altra a la manifestació pro Palestina. Va parlar allà de qüestions genèriques però de Barcelona només n'ha parlat una vegada en una entrevista a La Vanguardia, Google dixit, que el rotatiu va titular “Cal recuperar els eixos verds, però als barris desafavorits”. Poc, o res, més.
No crec que aquest sigui el camí per arribar victoriós a la plaça de Sant Jaume. Pisarello llança un missatge ideològic per retenir el seu electorat més fidel, però això és insuficient si es vol guanyar. Les enquestes donen als comuns per sota dels nou regidors de 2023, perdent entre 2 i 3 regidors.
El baròmetre municipal de desembre els deixava en una intenció directa de vot del 6,9%, lluny dels resultats obtinguts fa quatre anys on va obtenir el 19,77% de suports.
Però el 2027 té canvis respecte als comicis de fa quatre anys. Els comuns baixen encara que augmenti en dos el nombre de regidors a escollir. Pisarello no és Colau, i ja Colau va perdre un regidor el 2023. Colau era molt coneguda, Pisarello no tant. Collboni ha demostrat que és un alcalde més que raonable i que ha sabut administrar la seva debilitat i amb nota.
L'oposició d'aquests anys dels comuns no ha estat entesa per una part del seu electorat que desitjava un govern d'esquerres. Vaja, que Collboni no és Trias. Els comuns han perdut pistonada des de 2015 i el partit no està per festes com va demostrar la marxa de Janet Sanz.
Amb aquest escenari canviant, i que pot canviar encara més perquè la política està més que remoguda, no sembla ser bon conseller tenir un candidat fantasma, absent i camuflat entre la multitud com Wally.
Per guanyar a Barcelona cal saber de Barcelona i conèixer-la. Cal empollar per aprendre's els temes. Molts de complexos i pràcticament tots polèmics. De moment, el candidat Pisarello només parla d'ideologia i de llocs comuns, recorrent a tòpics.
Amb una marca deteriorada, comuns, el millor és portar la iniciativa política i des de l'escó de Madrid, recuperar la iniciativa perduda és un impossible. Als Comuns algunes enquestes els auguren sis regidors. Amb aquest candidat, la cosa pot anar a pitjor.
