Collboni i les ciutats com a parapet de la dreta totalitzadora
"El propòsit de l'equip de govern de Collboni és que Barcelona pugui ser un actor a l'escena internacional, que influeixi i que la ciutat constati que hi ha defensors actius de la democràcia, que no es quedaran esperant com aquesta ultradreta internacional acaba amb els èxits assolits després de dècades de lluita"
Un alcalde que clama davant la dreta totalitzadora. Potser un gra de sorra. Poca cosa. Dona peu a algunes burles. Sí, això seria el fàcil.
La idea que els alcaldes no estan per oferir discursos geopolítics, i que, malgrat la bona voluntat que se'n pugui desprendre, poc es pot fer davant els totpoderosos.
Seria el fàcil, i seria un error enorme.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha apel·lat aquest cap de setmana a “organitzar l'esperança de les regions”, amb l'objectiu que es converteixi en vots per aixecar majories nacionals que puguin aturar la dreta i que aquesta arribi a la seva fi, després d'anys en què han volgut soscavar la democràcia liberal tal com s'ha conegut a Europa després de la II Guerra Mundial.
Ho ha fet en la darrera jornada del Global Progressive Mobilisation (GPM), la cimera internacional que ha reunit líders de diferents països a Fira de Barcelona, a l'Hospitalet.
L'intervenció de Collboni arriba després de la decisió de l'Ajuntament, anunciada aquesta setmana de llançar un premi de la pau dotat amb 300.000 euros.
El propòsit de l'equip de govern de Collboni és que Barcelona pugui ser un actor a l'escena internacional, que influeixi i que la ciutat constati que hi ha defensors actius de la democràcia, que no es quedaran esperant com aquesta ultradreta internacional acaba amb els èxits assolits després de dècades de lluita.
Es podrà considerar que és ingenu. Però aquesta és la ingenuïtat. Atrapat com a individus a les xarxes socials i en tota mena d'artefactes (ho va veure abans que ningú Susan George als seus ‘Informes Lugano’), no s'han produït grans respostes col·lectives.
El poder d'un capitalisme desbocat, amb gurús tecnològics que assenyalen de manera oberta que la democràcia “és contrària a la llibertat”, (Peter Thiel), ha desactivat una gran part de la societat, que es mostra perplexa, però que no sap com respondre.
Les ciutats poden i han de ser actors polítics clau en l'organització d'aquestes respostes. “Som més del que ens volen fer creure que som”, va clamar Collboni.
I és cert. Però el primer és entendre el que succeeix, conèixer el projecte d'aquesta dreta internacional, que es va desenganxar fa temps de la democràcia liberal.
Existeix una lluita sense quarter per accelerar el capitalisme, per fer-lo més productiu, per poder competir per l'hegemonia davant la Xina. I això implica una societat més controlada i vigilada. I amb pocs drets socials.
L'argument és que ens hi juguem la civilització occidental davant la dictadura xinesa. Però el camí que se segueix tindrà unes conseqüències similars al que succeeix a l'antic Imperi del Centre.
És inadmissible que aquests partits tan nacionals, com Vox, segueixin la estela de l'ultradreta hongaresa –derrotada fa una setmana a les urnes—o de la dictadura russa o de l'ultradreta que representa Trump.
I les coses poden començar a canviar a partir de l'enteresa i de la lluita dels ciutadans que viuen a les grans urbs internacionals. I Barcelona és una d'elles.
