‘Cruising’: una miqueta de per favor
"Tinc la impressió que si els heterosexuals embogissin i es dediquessin a practicar sexe en banys, parcs i arbustos seríem posats al nostre lloc ipso facto, però al col·lectiu gai se l'ha de portar entre cotons i permetre que els seus membres més delirants intercanviïn fluids on els sembli"
A algú li ve de gust anar al bany en algun lloc públic i trobar-se amb un munt de congèneres dedicats a llepar-se la polla els uns als altres? Juraria que no, però l'Ajuntament de Barcelona no sembla compartir la meva opinió, ja que li ha donat un cop de porta i una sonora negativa al PP local després que aquest proposés incrementar la seguretat en espais públics per evitar espectacles com el descrit unes línies més amunt.
Pel que sembla, la proposta de la nostra dretona era una mostra més de la seva proverbial intolerància (tintada, és clar, d'una indubtable homofòbia. Què serà el següent? Prohibir la sodomia al Passeig de Gràcia?).
Es diu que la llibertat de cadascú acaba on comença la dels altres, però temo que un sector del col·lectiu homosexual s'està passant pel forro tan modèlica sentència.
El problema del cruising, que sembla estar-se estenent per la ciutat, trobant llocs cada cop més insòlits (alguns banys de l'Hospital Clínic, sense anar més lluny) per a la seva expansió, no té res a veure amb l'homofòbia, sinó amb la mala educació.
No es tracta de dir-los aquí als cruisers que abandonin les seves pràctiques habituals, sinó que aprenguin una mica de discreció dels heterosexuals i es desfoguin a casa, com fem (gairebé) tots.
M'ho va explicar una amiga que, estant en un centre comercial, al seu fill de vuit anys li van venir ganes d'orinar i que, acompanyant-lo als lavabos més propers, un vigilant la va abordar per dir-li que millor s'endugués el nen a un altre lloc, ja que allà s'havien fet forts els cruisers, que devien estar dedicats al seu. La meva amiga li va preguntar per què no desallotjava el bany a cops, i el vigilant, fatalista, va respondre: “Què més voldria jo, senyora”.
És a dir, que uns quants tios en zel permanent poden convertir uns lavabos públics en una sauna gai i l'autoritat competent no té res a dir. Ja sé que, en aquesta època de víctimes ancestrals i ofesos diversos, fins i tot la més elemental lògica pot ser interessadament confosa amb l'homofòbia, però em sembla que un sector del col·lectiu gai té una idea molt particular del concepte de tolerància.
L'afició gai a visitar urinaris ve de molt antic, però això de convertir-los en temples del plaer és més recent. I el fatalisme del vigilant que va advertir la meva amiga de l'espectacle que li esperava si entrava en aquell bany no em sembla la millor manera d'abordar el problema.
En aquest sentit, la proposta del PP semblava del tot raonable, ja que només consistia en la reivindicació d'una obvietat: els banys públics no es van inventar per a la fornicació homosexual.
Però a la dretona, fins i tot en les poques ocasions en què té raó, no se li ha de donar ni aigua, així que la situació del pesat i cansí cruising seguirà igual o pitjor a Barcelona, gràcies a la negativa del PSC a posar una mica d'ordre en l'assumpte, no fos cas que els acusessin d'homofòbia els amants d'urinaris i els partidaris de follar al Passeig de Gràcia (que també n'hi deu haver).
Tinc la impressió que si els heterosexuals embogissin i es dediquessin a practicar sexe en banys, parcs i arbustos seríem posats al nostre lloc ipso facto, però al col·lectiu gai se l'ha de portar entre cotons i permetre que els seus membres més delirants intercanviïn fluids on els sembli. La qual cosa recorda una mica aquells imbècils multi culti que, davant l'ablació genital de les nenes, diuen que cal respectar la cultura dels qui la practiquen.
O sigui, estimada amiga, que la propera vegada que al teu fill li vinguin ganes de pixar en un mall (o a l'Hospital Clínic), digues-li que s'ho faci a sobre, no fos cas que molestés els cruisers, nou col·lectiu a protegir, segons el nostre ajuntament.
