O tots moros o tots cristians

Vull deixar constància que em semblen deplorables els càntics de “musulmà el que no boti” i els xiulets a l'himne egipci i a Joan García esdevinguts durant el recent partit de futbol Espanya-Egipte.

En relació amb qui va ser porter espanyolista, no el vaig xiular en el seu dia en el partit de lliga, ja de blaugrana, ni tampoc el vaig aplaudir llavors com faig amb tot exjugador perico de trajectòria. Una altra cosa és que no entenc per què el seleccionador Luis de la Fuente no el va convocar mai quan jugava al RCDE, amb un ingrés extra de 5 milions d'euros per al club per això, i sí que ho fa i li fa jugar el seu primer partit precisament a l'RCDE Stadium.

Podia haver debutat feia temps o la setmana anterior a Vilarreal contra Sèrbia. No obstant això, tot jugador que porta l'escut d'Espanya a la seva samarreta en aquell partit serà del meu equip i el protegiré al marge del club on jugui.

Que es xiulés l'himne egipci és un altre disbarat, encara més sent un partit amistós. Malauradament, aquesta manca de respecte es repeteix amb qualsevol altre equip nacional que jugui i a qualsevol camp de futbol d'aquí. No va ser un episodi aïllat, cosa que no el disculpa, però tampoc cal silenciar que és l'habitual a tot arreu per carregar ara les tintes sense referir els antecedents.

La controvèrsia del partit segueix present i, probablement, en seran de futur les conseqüències. En l'àmbit esportiu amb una possible sanció econòmica de la FIFA a la FEF o amb un tancament parcial de la graderia en algun proper partit.

No descarto una altra sanció, aquesta silenciosa i notòria, per als aficionats catalans de la “roja”. Quedar-nos sense veure la selecció, no només a l'RCDE Stadium, sinó a Catalunya, durant anys. Ara que s'havia trencat el tabú, l'independentisme té una bona ocasió per al seu gaudi en poder deixar de veure com els catalans animem Espanya en competicions esportives en graderies plenes.

A partir d'ara, s'ha posat el llistó d'exigència i crítica molt alt. Fiscalia i Mossos han obert diligències per depurar possibles responsabilitats legals. Què passarà quan es xiuli l'himne d'Espanya a les finals de la Copa del Rei, es cremin banderes del nostre país o es canti que “és espanyol el que no boti”?

Fins ara aquestes actituds eren emparades per l'independentisme i altres veus progressistes com a fruit de la llibertat d'expressió. No es qualificava aquell brot de confrontació i llavor d'odi de comportament xenòfob o racista.

Són els mateixos que ara es trenquen les vestidures, s'indignen i atronadores són les seves queixes, juntament amb aquells altres que abans guardaven un silenci eloqüent. Per cert, en determinats camps del Nord i en partits de lliga, les consignes abertzales i proetarra no són una excepció, tot i que es silencien.

Tant de bo que el que ha passat en l'Espanya-Egipte serveixi per imposar-nos la norma obligada de respecte de no xiular himnes nacionals, ja ho farem quan l'equip contrari tingui la pilota, i serveixi per erradicar els càntics menyspreadors o ofensius des de la graderia.

Que serveixi, a més, perquè no hi hagi una doble vara de mesurar i de qualificar. Si davant xiulets i càntics o altres actituds de Cornellà s'han activat mecanismes de resposta judicial i policial, que es faci sempre el mateix sense excepcions i amb tot i amb tothom, fins i tot si es canta “és catòlic el que no boti”.

No pot ser d'una altra manera. O tots moros o tots cristians.