El pas endavant, i ‘no al costat’, de Jordi Martí Galbis a Barcelona
"La valentia de Martí Galbis, o la seva coherència, és essencial perquè la política pugui mantenir la seva respectabilitat. No més invents, no més decisions unilaterals. Els partits han de mantenir una evolució natural"
La política a les democràcies liberals no passa pel seu millor moment. La distància de molts ciutadans amb els afers públics és enorme. Existeix una mena de “deserció”, seguint el teòric i activista italià Franco Berardi, ‘Bifo’, --que, de fet, l'encoratja—que permet una vida individual més còmoda, encara que també molt més pobra.
Amb casos de corrupció i amb una sensació que la democràcia no és eficaç, perquè no acaba de solucionar qüestions de fons, estructurals, i només permet que es mantingui el status quo, la política es veu com una cosa llunyana i més aviat lletja.
Però la política permet –o hauria de permetre– possibilitar el canvi, la millora de la vida dels ciutadans. A les democràcies liberals, en realitat, es dirimeix el dissens, el conflicte d'interessos. I, malgrat algunes temptacions, cal afirmar de manera clara i rotunda que és el millor sistema per governar-nos.
La política municipal és, encara, més clara i determinant. Encara que els ajuntaments tenen competències acotades, estan a prop del ciutadà. I els governs municipals de les grans ciutats són avui molt més importants que mai.
Les ciutats globals competeixen entre elles, i atreuen talent i inversions. Ho assenyalava Benjamin Barber, amb la seva idea que els alcaldes haurien de governar el món.
![Josep Rius, vicepresidente de Junts](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/01\/14\/informacio-municipal\/1003742723270_16104896_1706x960.jpg"])
A Barcelona s'acaba de produir una decisió seriosa i respectable. El líder del grup municipal de Junts per Catalunya, Jordi Martí Galbis, ha insistit a mantenir la seva candidatura per ser alcaldable el 2027. Podia haver renunciat, en el cas que el partit, en el seu conjunt, hagués encoratjat una candidatura d'algun dirigent molt respectat i potent, o d'un membre de la societat civil indiscutible.
Però entén que, per ser fidel a la militància de Barcelona del seu partit, no pot fer ‘un pas al costat’, com va fer Artur Mas donant pas a Carles Puigdemont, empès per la CUP a la “paperera de la història”.
Martí Galbis ha rebutjat el ‘dedazo’ de Puigdemont, que volia com a candidat a Josep Rius, actual regidor de l'Ajuntament, i portaveu de Junts. Manté la seva candidatura i si hi ha més candidats, doncs que se celebrin primàries.
Davant aquesta determinació, Rius ha acabat per renunciar. I ha sorgit un altre aspirant, qui va ser advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, que vol concórrer a aquestes primàries.
L'advocat no té gaires opcions, encara que el pugui avalar Puigdemont. Martí compta amb el suport dels militants de Junts de Barcelona, que aspiren a recuperar un partit que va ser seriós en el passat, quan es deia Convergència.
La valentia de Martí Galbis, o la seva coherència, és essencial perquè la política pugui mantenir la seva respectabilitat. No més invents, no més decisions unilaterals. Els partits han de mantenir una evolució natural.
I Jordi Martí Galbis és qui ha aguantat la metxa del partit durant anys al consistori de Barcelona, amb el suport de Xavier Trias, l'únic alcalde nacionalista de Barcelona des de la recuperació de la democràcia.
