Per amor a l'art
"Llegeixin aquests suggeriments de passejades per amor a l'art com una mostra de suport i simpatia a la vaga de galeries d'art que ha tingut lloc a Barcelona i que demanen una reducció de l'IVA en línia amb els països cultes d'Europa"
El proper dilluns es compleixen cent anys de la mort de l'artista Joan Llimona (Barcelona, 1860-1926). Per commemorar-ho, a la tardor s'inaugurarà a la Casa de la Pia Almoina de Barcelona una exposició amb obres inèdites del més que important pintor modernista.
Actualment, s'exposa a la Fundació Vila Casas del carrer Ausiàs March de Barcelona l'obra de Ramon Calsina (Barcelona, 1901-1992). Creador singular, enigmàtic i “maleït” de la pintura catalana del segle XX. El seu títol: Miseries humanes.
Ambdós personatges representen dues cares de les belles arts barcelonines. Calsina, represaliat polític, àcid, sarcàstic i divertit. Llimona, practicant d'un cristianisme místic i sentimental i autor dels famosos paisatges i murals de l'abadia de Montserrat.
De rememorar l'obra de Joan Llimona se n'ocuparan els Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Qui ja van organitzar el 2004 una exposició de Joan i el seu germà Josep (Barcelona, 1863-1934), més conegut com a escultor modernista.
Josep va ser l'autor de la mítica escultura femenina El desconsol (l'original al MNAC i la còpia a la Ciutadella), del monument al doctor Robert a la plaça Tetuan i de L'enterrament de Crist al claustre de la Catedral de Barcelona, entre centenars d'obres.
Res a veure les arts piadoses dels germans Llimona amb els dibuixos de Ramon Calsina sobre personatges de la seva època. Amb tocs surrealistes, no escapen del seu sarcasme catedràtics, jutges, capellans, polítics, les desigualtats socials, les guerres…
Vanguardista avant la lettre, tracta temes tan actuals com el maltractament a les dones, la misèria i els desnonaments. Càustic, crític i esbojarrat, encara pot incomodar alguns moralistes. D'altra banda, les seves litografies sobre Don Quijote i Sancho són d'un classicisme exemplar.
Amb una plaça dedicada al seu Poblenou natal, Calsina es va relacionar amb el músic Manuel de Falla i el poeta Federico García Lorca. Va debutar a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi el 1990.
Amb obra present al MNAC, era reconegut a França i Alemanya fins que va tornar a Espanya, d'on va haver de marxar a l'exili. Famós i popular com a humorista, va coincidir amb barcelonins de bon humor com Avel·lí Artís Gener (Tisner) i Pere Calders.
A l'altra cara de la moneda d'or de l'art català, el místic Joan Llimona. Entre els seus llenços més destacats, Esposa i mare, Verge amb nen, La filla pròdiga, El rector… Personatges tan fervorosament allunyats dels toreros morts de Calsina, per exemple.
Llegeixin aquests suggeriments de passejades per amor a l'art com una mostra de suport i simpatia a la vaga de galeries d'art que ha tingut lloc a Barcelona. Durant una setmana, es van entristir el paisatge i els aparadors més bells de l'Eixample.
La seva reivindicació, un IVA reduït com tenen els països cultes de l'entorn europeu. I l'abolició del 21% actual, que aboca les galeries a la inferioritat de condicions i al tancament de moltes. Si Calsina ho veiés, ho inclouria entre les seves misèries humanes.
