Una ajuda per al lloguer
L'ajuntament disposa de sis milions d'euros per donar-te un cop de mà amb el lloguer. S'agraeix, és clar, però la cosa no deixa de semblar-se molt a posar-te una tireta quan t'acaben de cosir a trets: el problema de l'habitatge a Barcelona no s'arreglarà amb propines del senyor alcalde
El nostre estimat alcalde acaba d'anunciar unes ajudes per a aquells dels nostres conciutadans amb problemes per pagar el lloguer. Bé, no per a tothom, és clar, que tampoc és qüestió de buidar les arques municipals.
La iniciativa s'adreça a qualsevol que compleixi tres condicions:
-
Ser més gran de 55 anys i viure sol (aquesta la compleixo).
-
Que el lloguer no superi els 1100 euros mensuals (aquesta també).
-
Que hagis de dedicar més del 30% dels teus ingressos a pagar el maleït lloguer (aquesta no la compleixo, ja que, en aquest cas, em sentiria al límit de la indigència).
Si compleixes aquests tres requisits (i surt la teva bola al sorteig), et cauran 400 eurets al mes durant un any, al cap del qual, si no has aconseguit que t'augmentin el sou mentrestant, tornaràs a la casella número u del teu particular joc de l'oca.
L'ajuntament disposa de sis milions d'euros per donar-te un cop de mà amb el lloguer. S'agraeix, és clar, però la cosa no deixa de semblar-se molt a posar-te una tireta quan t'acaben de cosir a trets: el problema de l'habitatge a Barcelona no s'arreglarà amb propines del senyor alcalde.
O això em sembla a mi des de la meva posició de desnonat a curt termini. El meu edifici ha caigut en mans d'un fons voltor que no veu l'hora de desfer-se de totes les bestioles que ha detectat als apartaments.
De fet, ja ha posat a la venda el bloc, amb vistes a fer un gran negoci venent per nou milions d'euros el que li va costar sis.
No fan una mica de vertigen aquestes quantitats? Sobretot, a qui es deixa més del 30% dels seus ingressos en pagar el lloguer.
La situació no està per tiretes. I ja sé que l'ajuntament no té el capital necessari per adquirir, gràcies al procés de tanteig i retracte, cada edifici que cau en mans dels voltors. Però tinc la impressió que ens trobem davant d'un problema que s'ha deixat créixer per totes les administracions i que ja no hi ha qui l'aturi.
Suposo que ens havia de passar, després de veure el que passava a París, Londres o, sobretot, Nova York, on cal ser ric per viure-hi. I si no ho ets, prepara't, com els ha passat a alguns amics, per mudar-te de Manhattan a Brooklyn, de Brooklyn a Harlem, de Harlem al Bronx, del Bronx a Jersey City i de Jersey City a Filadèlfia.
El capital ha decidit que les grans ciutats no són per als pobres ni per a la classe mitjana, sinó exclusivament per als que mouen diners seriosos.
I els polítics s'han doblegat als seus interessos (xuclant del pot en més d'un cas) mentre lamentaven que s'expulsava el talent de les ciutats, però no feien res per evitar-ho.
Que consti que crec en la bona fe de l'ajuntament, amb les seves tiretes i les seves propinetes. Però no puc evitar culpar l'actual, l'anterior i l'anterior de l'anterior de no haver mogut un dit contra els voltors quan, potser, encara s'era a temps de fer-ho.
Collboni insisteix que està treballant perquè els barcelonins no es vegin obligats a abandonar la seva ciutat, però ho continuen (continuem) fent. Per molt que li dolgui, Barcelona és, avui per avui, una ciutat que expulsa els seus habitants i els substitueix per expats, nòmades digitals, alts executius de multinacionals, futbolistes i rics en general.
Jo ja sé on em traslladaré, però hi ha molta gent que no sabrà on ficar-se quan els voltors se surtin amb la seva. I aquests sis milions d'euros de l'ajuntament, em temo que no donaran per gaire.
