Parlar de Ada Colau és parlar de fracassos. En els seus dos mandats al capdavant de Barcelona, va aconseguir un declivi sense precedents a la capital catalana. La inseguretat, l'aturada de la promoció econòmica i el caos en matèria de mobilitat, van ser alguns dels seus particulars èxits.
Però, què va passar amb l'habitatge? El seu passat com a activista a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) --amb un alter ego conegut com 'Superhabitatge'-- li va valer el títol de capdavantera en la lluita contra els desnonaments, una consideració que va facilitar la seva arribada a l'alcaldia.
Com a màxima responsable de l'administració local, les dades no van trigar a matar el relat. L'exalcaldessa es va quedar a anys llum de la promesa de construir 8.000 habitatges socials en vuit anys, un període en què la ciutat va sumar milers de desnonaments.
Habitatge construït
Colau va aterrar a l'Ajuntament amb una promesa: construir 4.000 pisos per mandat. Aquests, previsiblement, havien de donar resposta a la totalitat de sol·licitants d'habitatge llistats a la Taula d'Emergències Socials i ampliar, més enllà d'aquesta cobertura, el parc barceloní.
Les dades municipals xifren l'aportació del consistori en 1.066 habitatges entre 2016 i 2021, un nombre que es va elevar fins als 1.406 pisos finalitzats i lliurats gràcies a l'aportació de la Generalitat.
Promoció d'habitatge públic de lloguer a Barcelona
El govern municipal va intentar, aleshores, tapar l'evident manca d'immobles deixant en construcció 34 promocions que englobaven 2.329 pisos. Al marge del retard acumulat, aquestes edificacions tampoc van complir amb l'objectiu d'obra nova garantit pels comuns.
Simultàniament, els sol·licitants d'habitatge social van créixer a una velocitat de vertigen. A l'octubre de 2015, primer mes amb dades consultables després de l'arribada de Colau a l'alcaldia, es van registrar 103 casos. Al juliol de 2023, la xifra va arribar als 781 expedients, un increment d'un 658%.
Desemborsament milionari
Davant la seva incapacitat per complir amb la construcció d'habitatge social promesa, la candidata que, llevat de sorpresa, liderarà el Front Ampli el 29-N, va optar per l'adquisició de 1.349 pisos per als quals va destinar més de 150 milions d'euros.
Colau va comprar car. A Gràcia, l'Ajuntament va adquirir un edifici d'11 habitatges per gairebé cinc milions d'euros, a raó de 454.545 euros per pis al carrer del Torrent de les Flors, 146. Al número 16 del carrer de Balmes, la inversió va ascendir fins als 8,3 milions d'euros. L'adquisició d'aquest edifici residencial de 23 habitatges va suposar una despesa de 360.869 euros per pis, sense comptar el cost de reforma.
Edifici adquirit per l'Ajuntament per a habitatge social
El consistori també va adquirir tres edificis a Horta, als carrers del Doctor Letamendi, 103; i Mont-ral, 37 i 39-41, on als 1,4 milions d'euros de l'operació s'hi van sumar altres 4,5 milions en concepte de rehabilitació.
Entre les últimes compres dels comuns, s'hi va incloure un desemborsament de 1.904.300 euros per a vuit pisos al districte de Sant Andreu, a raó de 238.037 euros cadascun, així com l'adquisició de 15 domicilis a Horta per 3.222.123 euros, a més de 200.000 euros per habitatge.
El cost de les compres, comparat amb el de l'edificació, resulta digne d'escàndol. La promoció d'habitatge públic construït a Glòries, amb 238 pisos a raó de 184.873 euros cadascun, evidencia aquesta diferència.
Més de 17.000 desnonaments
'Superhabitatge' va perdre el seu poder en fer-se amb la vara d'alcaldessa. Entre 2015 i 2022 es van executar 17.128 desnonaments a Barcelona, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Colau, la gran esperança frenteamplista en matèria d'habitatge, va tancar el seu lideratge a la ciutat amb registres anuals que partien dels 1.000 llançaments i superaven, en el seu any més crític, els 3.000 desallotjaments.