Eixamplar la base. Però, aquesta vegada, en l'espectre d'esquerres. La concurrència conjunta de ERC i Podem a Catalunya a les properes eleccions generals, encapçalada pel republicà Gabriel Rufián, podria tenir recorregut més enllà del 29-N.
La formació que lidera Elisenda Alamany a Barcelona no és aliena a la proximitat dels comicis locals, com tampoc ho és al declivi electoral que afronten, segons la totalitat de les enquestes publicades fins ara, els comuns amb Gerardo Pisarello com a alcaldable.
Amb Rufián revaloritzat com a 'líder' de l'esquerra i sense rastre de la defensa de l'independentisme que va enarborar durant els anys del procés, els republicans han trobat la fórmula per absorbir el descontentament entre la militància de BComú i intentar arrabassar l'alcaldia de la ciutat a Jaume Collboni el 2027.
ERC, a l'alça a Barcelona
Les enquestes han confirmat, els darrers mesos, la tendència a l'alça d'ERC a Barcelona. La voluntat pactista i l'oposició constructiva exercida pel grup municipal a la ciutat obtindrà, llevat de sorpresa, una resposta positiva de l'electorat l'any vinent.
La primera onada del Baròmetre Municipal de 2026 va situar la intenció directa de vot als republicans en l'11,1%, a dos escassos punts del PSC, que seria la primera força del consistori barceloní.
El passat mes de juliol, una enquesta de Taktikom per a Metrópoli va confirmar el creixement d'ERC a la capital catalana. Els socialistes aconseguirien la victòria electoral amb una dotzena de regidors, però Alamany reuniria vuit regidors en el seu grup municipal, que se situaria en segona posició.
L'acostament de les cites electorals s'ha traduït en una retallada de la distància entre ambdues formacions. Una enquesta del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per a El Periódico va assignar, al setembre, set regidors als republicans, i va retallar les expectatives del PSC a 9-10 regidors.
Descontentament amb BComú
Amb l'alcaldable Gerardo Pisarello en hores baixes --les enquestes auguren una caiguda de BComú fins als cinc o sis regidors--, l'eventual extensió del pacte entre ambdós partits al maig de 2027 recolliria l'electorat descontent amb els comuns, cosa que amenaçaria l'hegemonia socialista en intenció de vot.
L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau (i), el ministre de Cultura Ernest Urtasun (c) i el secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello (d), es saluden,
L'acord entre ERC i Podem a Catalunya suposa, també, una oportunitat irrenunciable per a la formació morada.
Amb unes expectatives electorals nul·les a la capital catalana, una reedició d'aquest acord per als comicis locals podria suposar l'entrada al Consell Municipal d'un càrrec electe procedent del partit liderat per Irene Montero a escala nacional.
BComú i ERC, a la grenya
El pacte de les formacions d'esquerres sense els comuns evidencia els reiterats xocs d'aquesta formació amb ERC durant els darrers anys.
El febrer de 2019, Alamany va abandonar el grup parlamentari dels comuns després de xocar amb Colau. Només uns mesos més tard, i malgrat la victòria d'Ernest Maragall a les eleccions municipals, l'exalcaldessa va revalidar el seu càrrec al capdavant del consistori barceloní amb el suport del PSC i de l'exprimer ministre francès Manuel Valls.
El 2023, BComú va tornar a deixar ERC a les portes del govern municipal. Un acord entre el juntaire Xavier Trias i Maragall va apropar un Executiu de coalició a la capital catalana. No obstant això, el posicionament in extremis dels comuns va facilitar la investidura de Collboni, que finalitzarà el mandat governant en solitari amb deu regidors.
La sintonia entre socialistes i republicans els darrers anys, que fins i tot van arribar a fregar el pacte de govern, ha contrastat amb l'allunyament, cada cop més gran, d'ERC i BComú, unes diferències insalvables a la recta final del mandat.
Colau, d'aliada a enemiga de Rufián
Pocs dies després de la convocatòria electoral, Colau va convidar Rufián a liderar el Frente Amplio per unir l'esquerra estatal, una possibilitat a la qual el republicà va tancar la porta amb la seva decisió final de repetir com a cap de llista d'ERC al Congrés.
La resposta de Colau no va trigar a arribar. Els comuns van expressar la seva "profunda decepció" amb el portaveu republicà, a qui van acusar de "fer tot el possible" per "dividir" l'esquerra.
L'exalcaldessa de Barcelona i cap de llista de Frente Amplio pel 29-N, Ada Colau
Tot i que Rufián, aquest dimarts, ha advocat per l'escolta i l'entesa entre ERC i els comuns, el 'no' definitiu a una eventual participació d'ERC al Frente Amplio ha arribat des de la mateixa formació republicana.
El vicesecretari general de Comunicació i portaveu adjunt d'ERC, Isaac Albert, s'ha mostrat rotund sobre aquesta possibilitat. "No formarem part de Frente Amplio", ha assenyalat el republicà, al·legant una voluntat d'evitar "diluir les sigles" del partit en la cita electoral.
Fragmentació republicana
L'estratègia destinada a l'acostament d'ERC a l'alcaldia barcelonina s'ha materialitzat malgrat la fragmentació que caracteritza el partit.
Entre les files republicanes hi ha veus que veuen, en la col·laboració amb Podem, un benefici electoral, però també hi ha qui entén el moviment com una renúncia a l'independentisme per la tebiesa del posicionament morat durant els anys del procés.
El desencís d'una part de la militància republicana barcelonina amb el seu propi partit també hi juga el seu paper. En només un any, la Federació de Barcelona va celebrar eleccions en dues ocasions, la segona derivada de la renúncia de vuit dirigents de l'equip que va presidir Creu Camacho.