L'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, --president de la Federació Internacional de Professions Immobiliàries, FIABCI—coneix com pocs tot el relacionat amb l'habitatge. Des dels plans urbanístics fins a la remodelació d'espais i la construcció d'habitatges. Sota el seu mandat a la capital catalana, Barcelona va completar bona part de la transformació iniciada amb els Jocs Olímpics, amb l'alcalde Pasqual Maragall.
La seva visió és clara. Entén que falta un gran acord polític, que aposti per un determinat model per construir molta més habitatge.
En aquesta nova entrega d'Hotel Metròpoli, a l'Hotel Eurostars Barcelona Central, amb la conducció del periodista Carlos Losada, Clos qualifica de miratge la idea d'una Barcelona perfecta i exigeix polítiques d'habitatge radicalment més agosarades, assenyalant l'error de disseny en la mesura del 30% de reserva social que va paralitzar els planejament.
Considera que hi va haver un error de partida, amb l'alcaldessa Ada Colau: “L'error de Colau amb el 30% va ser ofegar els promotors augmentant les càrregues sense els beneficis".
L'exalcalde veu amb bons ulls esdeveniments com el Tour de França per mantenir la marca Barcelona, però adverteix que són petits reclams que no defineixen una política estructural.
Joan Clos, a 'Hotel Metròpoli', amb Carlos Losada
Clos entén que l'èxit global de la ciutat no s'ha de negar, però exigeix una resposta habitacional pública molt més radical i agosarada, reiterant la seva proposta de modificar el Pla General Urbanístic per aplicar directament l'ordenança de l'Eixample en el 50% restant del districte econòmic 22@, una mesura que assegura que faria que la construcció d'habitatge s'enlairés com un coet.
L'exalcalde de la capital catalana assenyala a l'entrevista que existeix un problema greu i és que la manca d'habitatge no passa factura electoral, perquè afecta col·lectius que “no voten”.
Carlos Losada, Joan Clos i Manel Manchón, a 'Hotel Metròpoli'
Aquesta situació li sembla “tristíssima” i creu que apel·la directament a l'esquerra. "El problema habitacional no es talla perquè afecta joves i immigrants que amb prou feines voten”, sentencia.
Al seu parer es fan nombroses accions, però poc rellevants, perquè s'hauria d'impulsar un gran acord polític per construir molta més habitatge. I en aquest apartat demana una major implicació del Govern de la Generalitat.
La seva idea sobre la capacitat econòmica de Barcelona és que hauria de competir més amb ciutats industrials. "Barcelona hauria de competir amb Milà i assemblar-se més a Boston que a Florida", encara que dóna suport que continuï sent un referent turístic.