Terrassa tomba les al·legacions de dues associacions ecologistes i aboca el polèmic pàrquing de Sant Roc als tribunals
El consistori desestima les objeccions d'ADENC i BiTer, que ja preparen la via judicial mitjançant un 'crowdfunding' per intentar paralitzar una infraestructura de gairebé 11 milions d'euros ubicada al bell mig del municipi
Notícies relacionades
L'Ajuntament de Terrassa ha rebutjat les al·legacions presentades contra el polèmic projecte de rehabilitació de l'aparcament del Portal de Sant Roc, impulsades per l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), el BiciTerrassa Club (BiTer) i l'associació de comerciants de Can Aurell.
Aquesta decisió municipal suposa donar llum verda administrativa a una infraestructura que ha aixecat fortes suspicàcies pel seu encaix urbanístic i econòmic, obrint la porta a la seva aprovació definitiva imminent.
La justificació municipal davant la Zona de Baixes Emissions
Durant el període d'exposició pública, el consistori va rebre tres al·legacions: una per part de l'associació de veïns i comerciants de Can Aurell, i dues d'idèntiques presentades per les plataformes ecologistes.
Entrada de l'aparcament del Portal de Sant Roc en una imatge d'arxiu
Tot i que les peticions per paralitzar el projecte han estat desestimades, l'Ajuntament sí que ha estimat algunes preocupacions de l'associació veïnal, incorporant al projecte final mesures més estrictes per a la delimitació d'espais durant les obres, així com limitacions específiques contra l'emissió de pols i soroll.
El principal punt de fricció de les entitats rau en què l'aparcament es troba dins de la recentment instaurada Zona de Baixes Emissions (ZBE). Els opositors argumenten que la reobertura d'un recinte amb prop de 200 places en tres plantes subterrànies actuarà com un reclam per al vehicle privat i contradiu la normativa climàtica.
Tanmateix, el govern municipal rebutja frontalment aquesta interpretació basant-se en criteris tècnics. El consistori argumenta que la ZBE ja està implementada i la seva funció és, precisament, restringir l'accés als cotxes més contaminants.
La lògica municipal sosté que, si un vehicle contaminant no té permís legal per accedir al perímetre de la ZBE, tampoc podrà arribar a l'entrada de l'aparcament. Per tant, el govern local conclou que la infraestructura donarà servei exclusiu als automòbils que ja compleixen amb la normativa ambiental, negant que es produeixi un incompliment de la norma de la ZBE.
L'aparcament de Terrassa en una imatge d'arxiu
Dubtes econòmics i un canvi al model de gestió directa
Més enllà de l'impacte ecològic, la viabilitat financera de l'operació és l'altre gran front obert. El pla municipal passa per recuperar aquest espai, actualment tancat per deficiències estructurals, i connectar-lo en el futur amb l'aparcament de la Plaça Vella. Les plataformes denunciaven la manca d'un informe de viabilitat que justifiqués el projecte en termes de rendibilitat.
Davant aquestes crítiques, l'Ajuntament ha aclarit que l'expedient que s'està tramitant és purament un projecte executiu d'obres, una fase administrativa en la qual la legislació, asseguren, no requereix incloure un estudi de viabilitat econòmica.
Tot i així, el consistori ha detallat com s'articularà el finançament dels més de 10,9 milions d'euros que costa la intervenció. Inicialment, el govern local va estudiar una fórmula de concessió administrativa perquè una empresa privada explotés el pàrquing.
No obstant això, les consultes preliminars de mercat van evidenciar que aquest model concessional no generava interès en el sector privat sense requerir fortes aportacions públiques, motiu pel qual es va descartar l'externalització. Finalment, l'Ajuntament ha optat per assumir la gestió directa a través de l'empresa pública municipal EGARVIA S.L., entitat que canalitzarà la inversió mitjançant un préstec bancari.
Portal de Sant Roca de Terrassa
La batalla es trasllada als jutjats
Davant la negativa del consistori a rectificar el projecte, les entitats ecologistes i de mobilitat sostenible han activat el seu pla B per intentar frenar l'actuació per la via legal.
Per això, han posat en marxa una campanya de micromecenatge amb la qual busquen finançar la presentació d'un recurs contenciós-administratiu que paralitzi les obres de forma definitiva als tribunals.
L'objectiu econòmic de les plataformes és recaptar un total de 8.500 euros, import destinat íntegrament a cobrir les despeses jurídiques derivades del procés. D'aquesta quantitat global, una primera partida de 1.000 euros servirà per abonar l'assistència legal ja utilitzada durant la redacció de les al·legacions acabades de desestimar. Els 7.500 euros restants finançaran exclusivament els costos de representació lletrada en la batalla judicial.
