Sant Adrià exigeix la fi de la seva "servidumbre industrial" a Barcelona davant la concentració "desproporcionada" d'infraestructures al seu litoral
L'Ajuntament liderat per Filo Cañete ha presentat set al·legacions de pes al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) exigint justícia ambiental, el desmantellament de les plantes energètiques del litoral i la prioritat absoluta per humanitzar la C-31
Més: Sant Adrià de Besòs dona llum verda al campus d'Inditex i al nou Alcampo al costat de les Tres Xemeneies
Notícies relacionades
En un moviment institucional contundent, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha formalitzat una bateria de set al·legacions crítiques davant la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM).
Els documents oficials emesos pel consistori, capitanejats per un decret de l'alcaldia i un exhaustiu informe tècnic del Servei de Territori, dibuixen una línia vermella clara: el municipi es nega a prolongar indefinidament el rol de servitud d'infraestructures pesades i contaminants que històricament ha suportat en benefici de l'àrea metropolitana de Barcelona.
A través d'un informe urbanístic i un decret institucional, l'executiu local ha elevat les seves exigències a l'administració supramunicipal (AMB). La narrativa que s'extreu de la proposta adrianenca no és només tècnica, sinó de dignitat urbana i reequilibri territorial.
Data de caducitat per a TERSA i l'Ecoparc
El punt més bel·ligerant del document tècnic d'al·legacions rau a la façana marítima. El PDUM de l'AMB projecta consolidar els terrenys del front litoral sota la clau urbanística STe (Sistemes Tècnics), cosa que en la pràctica perpetuaria la presència de la Central de Cicles Combinats, la planta incineradora de TERSA i l'ECOPARC.
Per a Sant Adrià, aquesta decisió és inasumible. L'Ajuntament exigeix formalment que el PDUM reconegui aquest espai com una Àrea d'Oportunitat Metropolitana (AOM - Besòs Sud) amb un objectiu estratègic inqüestionable: planificar la transformació urbanística radical del sector i fixar la desaparició i desmantellament progressiu d'aquestes infraestructures de cara a l'horitzó de l'any 2050.
Planta de Tersa a Sant Adrià
El municipi reclama que els terrenys es qualifiquin de forma subsidiària per obrir definitivament la façana litoral a la ciutadania i connectar de manera neta el front marítim amb la resta de la comarca.
El dilema dels polígons
El pla de l'AMB proposa un model de "teixit mixt" per als polígons industrials tradicionals de la zona, cosa que implicaria introduir un percentatge notable d'habitatge (entre el 15% i el 35%) en àrees industrials com Montsolís i Badalona Sud.
Tanmateix, l'informe dels arquitectes municipals de Sant Adrià encén les alarmes sobre el perill de desvirtuar el teixit productiu. L'Ajuntament defensa la necessitat de blidar el sòl destinat a l'activitat econòmica d'alt valor afegit.
L'al·legació subratlla la importància de protegir aquests sectors estratègics en lloc de residencialitzar-los precipitadament, posant sobre la taula la necessitat de coordinar el planejament amb realitats imminents de la zona, com les futures seus i implantacions del gegant tèxtil Inditex, un projecte clau per a la generació d'ocupació qualificada a la frontera del Besòs.
Un gran corredor verd
En matèria mediambiental, Sant Adrià aplaudeix la qualificació del marge esquerre del riu Besòs com a Parc d'interès socioambiental, però la considera insuficient.
Els tècnics municipals exigeixen ampliar aquest corredor verd cap a l'interior urbà, incorporant terrenys adjacents com el passeig de la Rambleta i l'actual Club de Tennis, al qual proposen assignar una clau transitòria que protegeixi l'activitat actual però garanteixi la seva transformació en zona verda pública en el futur.
Regeneració del passeig fluvial del riu Besòs
Reparació de La Mina Vella
Així mateix, la vessant social de l'urbanisme local es fa palesa en detectar un error en la delimitació de l'Àrea de Regeneració Urbana Residencial.
El PDUM havia deixat fora incomprensiblement una illa del teixit residencial del barri de La Mina Vella (compresa entre els carrers Gregal, Mar, Manuel Fernández Márquez i Ronda de Sant Ramon de Penyafort). L'al·legació municipal exigeix la seva inclusió immediata en recordar que aquesta zona pateix idèntiques necessitats d'intervenció sociocultural i habitacional que la resta del sector.
Edifici del carrer Estrelles de La Mina Barcelona
"Humanitzar" la C-31
Finalment, el consistori centra les seves demandes en les grans infraestructures de mobilitat que fracturen el mapa municipal. L'autopista C-31 actua avui com una autèntica cicatriu d'asfalt que segrega els barris.
Si bé el PDUM coincideix teòricament en la necessitat de transformar-la en una "avinguda metropolitana" integrada amb transport públic en superfície i passos per a vianants, relega aquesta obra a un caràcter "gradual" en la seva documentació d'annexos.
Imatge virtual de les futures millores a la C-31
Sant Adrià s'ha plantat amb fermesa en aquest punt: l'informe tècnic exigeix que la pacificació i integració de la C-31 adquireixi un caràcter normatiu prioritari i vinculant. Per al municipi, acabar amb l'aïllament urbà no pot esperar a les agendes a llarg termini de la metròpoli; ha de ser una actuació d'execució preferent per raons de cohesió social i justícia urbana.
La pilota queda ara a la teulada de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que haurà de decidir si atén el SOS tècnic de Sant Adrià de Besòs o si manté un model que, als ulls del municipi, perpetua els greuges del passat.
