Les platges metropolitanes de Barcelona enceten la temporada d'estiu amb un 34 % menys de sorra que fa deu anys
El bany, que any rere any s'avança a causa d'unes primaveres cada cop més càlides, ve precedit d'uns mesos intensos pels diferents temporals marítims que han complicat les tasques de gestió del front marítim
Relacionat: De Sitges a Montgat: el monopoli d'Òscar Camps (Open Arms) amb la seguretat a les platges metropolitanes
El litoral metropolità ha donat inici a la temporada d'estiu després d'un hivern marcat pels successius temporals marítims. Aquests episodis han agreujat la regressió estructural de la costa, amb una pèrdua estimada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –entitat encarregada de la gestió de les platges– de 180.000 metres cúbics de sorra i una reducció del 34 % de la superfície al litoral metropolità nord.
Tot i això, i com a espai públic de primer ordre que són a Barcelona, reben 11 milions de visitants cada any. Unes xifres que les converteixen en un dels principals motors socioeconòmics i en espais naturals imprescindibles per a la metròpoli.
Inici de la temporada
L'inici de la temporada de bany s'ha presentat des de la platja de la Murtra, a Viladecans, amb la participació de l'alcaldessa del municipi, Olga Morales; el gerent de l'organisme, Ramon Torra; i el vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón, qui ha defensat el litoral com “la principal opció d'oci per a una part important de la població”.
El també alcalde de Cornellà ha reclamat un pla d'estabilització a mitjà i llarg termini adreçat a la Generalitat i a l'Estat, i ha assenyalat que l'AMB està disposada a destinar fins a 20 milions a aquesta estratègia, sempre que la resta d'administracions s'impliquin en la preservació ambiental, social i econòmica del litoral.
El vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón, el gerent de l'organisme, Ramon Torra, i l'alcaldessa de Viladecans, Olga Morales
Durant l'acte s'ha destacat la renovació integral del mobiliari al llarg dels 30 quilòmetres de platges metropolitanes, així com l'adaptació dels equipaments a les necessitats específiques de cada entorn natural. Les instal·lacions incorporen criteris d'accessibilitat i inclusió, fomenten la pràctica esportiva i els hàbits saludables, i reforcen la qualitat ambiental del litoral en contribuir a la preservació dels sistemes dunars.
Així mateix, l'AMB ha assenyalat que està a punt de finalitzar la tercera fase de millora funcional i paisatgística dels accessos a les platges de la Pineda i la Murtra, amb una inversió de 178.138 euros. Les actuacions inclouen l'eliminació de vegetació invasora, la plantació d'espècies autòctones, la millora de la telegestió del reg i l'adequació de ferms i tancaments.
Forta pressió ambiental
La temporada estival, que cada any s'avança a causa d'unes primaveres cada cop més càlides, ve precedida de mesos especialment intensos per la successió de temporals marítims i precipitacions.
Aquests fenòmens han complicat la gestió habitual de les platges, obligant a retirar mobiliari exposat a l'onatge, monitorar els temporals i avaluar danys, balisar elements afectats, retirar residus arrossegats per crescudes de rius i gestionar l'obertura de col·lectors d'aigües pluvials cap al mar.
En aquest context, el litoral metropolità continua registrant una situació estructural de regressió, especialment a la cel·la sedimentària del litoral nord, entre el Port del Fòrum i el Port del Masnou.
Pèrdua de sorra
Els temporals d'aquest hivern han agreujat la pèrdua estructural del litoral, amb un balanç de 180.000 metres cúbics de sorra menys i una reducció del 34 % de la superfície de platja al litoral metropolità nord.
El seguiment del litoral ha permès detectar a més altres dinàmiques rellevants, com l'acceleració de la pèrdua de sorra a les platges de Badalona, amb 38.000 metres cúbics menys en quatre anys, o la disminució del 29 % del volum i la superfície de sorra a les platges de Barcelona.
En el conjunt del delta, l'estudi també constata una pèrdua anual de 160.000 metres cúbics a les platges del Delta del Llobregat, tot i l'aportació acumulada d'un milió de metres cúbics en la darrera dècada per part del Port de Barcelona en compliment de la declaració d'impacte ambiental.
