Set ciutats metropolitanes s'afegeixen al recàrrec municipal de la taxa turística 'made in Barcelona'
Diversos ajuntaments comencen a cobrar fins a quatre euros per nit des de l'1 d'octubre davant les crítiques del sector pel que consideren una pèrdua de competitivitat
Més: Barcelona aprova apujar l'IBI als pisos turístics fins a un 150%: "Volem desincentivar la concentració"
Notícies relacionades
La pressió fiscal sobre les pernoctacions turístiques s'estén a les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'1 d'abril passat va entrar en vigor la modificació de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), la llei que fixa els imports que han de pagar els turistes quan visiten qualsevol ciutat de la comunitat autònoma, després de rebre llum verda al Parlament de Catalunya arran de la reforma pactada per PSC, ERC i els Comuns al març.
El nou text manté la distinció entre les quantitats que es paguen en establiments turístics de la capital i de la resta de municipis catalans. A Barcelona, la quota autonòmica s'ha duplicat de manera immediata --passant, per exemple, d'uns 3,5 a 7 euros per persona i nit en hotels de cinc estrelles--, mentre que a la resta de Catalunya la pujada és més progressiva: el topall per allotjaments d'alta gamma se situa en 4,5 euros fins al març de 2027 i no arribarà als 6 euros --el doble de la tarifa prèvia-- fins aquell mateix any.
Però el gran canvi que recull la llei és que autoriza els ajuntaments a imposar un recàrrec municipal, que fins ara era una possibilitat reservada en exclusiva a la capital catalana. L'import que cobra el consistori barceloní està situat actualment en 5 euros per a tot tipus d'establiments, tot i que té previst augmentar-lo de manera progressiva fins als 8 en els propers anys.
Turistes a Barcelona en una imatge d'arxiu
Des de llavors, sis municipis metropolitans han aprofitat el camí iniciat per la capital catalana el 2021, primer any en què es va aplicar un recàrrec municipal sobre les estades en establiments turístics. Es tracta, en concret, de L'Hospitalet de Llobregat, El Prat, Viladecans, Castelldefels, Esplugues, Sant Just Desvern --aquests cinc últims al Baix Llobregat-- i Sant Cugat del Vallès. Fora de l'AMB, cal sumar l'ordenança aprovada per l'Ajuntament de Sabadell, que també ha optat per sumar-se a aquesta possibilitat que recull el text aprovat per la cambra catalana.
Tots ells l'apliquen des del primer dia del mes d'octubre.
Altres ciutats ho estudien
No són casos excepcionals. Municipis propers dins la regió metropolitana ja han expressat la seva intenció de seguir els passos dels ajuntaments que han començat a aplicar el nou recàrrec.
És el cas, per exemple, de Sant Boi i Gavà, que han confirmat en conversa amb Metrópoli que estan treballant en l'aplicació d'una nova ordenança que els permeti igualar les condicions per al sector turístic amb la resta dels municipis de la comarca.
"Nosaltres no tenim massa llicències d'establiments turístics", confirmen en ser preguntades fonts del consistori liderat per Lluïsa Moret, que sí que confirmen que s'està tractant amb la "intenció de valorar de manera mancomunada amb altres municipis de l'entorn" l'aprovació d'aquest recàrrec. Tanmateix, no serà immediat, ja que han apuntat que serà "per més endavant, ja sigui el 2027 o 2028".
Turistes passejant per Barcelona
Dels 36 municipis metropolitans restants, tampoc l'han aplicat Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs, Cornellà, Cerdanyola o Montcada, tots ells molt propers a Barcelona.
En l'arc metropolità, fonts municipals de l'Ajuntament de Terrassa han confirmat que s'està "tractant el tema" dins el govern municipal, amb l'objectiu d'aprovar una ordenança fiscal "més aviat que tard", tot i que no han donat una data exacta.
El nou text, que va entrar en vigor a l'abril, va establir un increment de la taxa fins als 4,5 euros per als hotels de 5 estrelles en el cas del tram autonòmic,
Fins a quatre euros, segons l'allotjament
Els quatre euros s'han convertit en la xifra de referència per als ajuntaments que cobren el nou impost --ho marca la nova llei com a topall--, tot i que no és l'import que abonaran tots els turistes.
El recàrrec varia segons el tipus d'establiment i el municipi. A Castelldefels i El Prat de Llobregat, per exemple, el suplement per als hotels de cinc estrelles és de quatre euros per persona i nit. Als hotels de quatre estrelles és de 1,80 euros, mentre que per als habitatges d'ús turístic arriba als 1,75 euros. Els imports, en canvi, són menors per a albergs i bona part dels càmpings.
Turistes passegen pels carrers
La diferència també es veu en comparar aquests municipis amb Barcelona. A la capital catalana, el recàrrec municipal és actualment de cinc euros per persona i nit, que s'afegeixen a la tarifa autonòmica. Així, una estada en un hotel de cinc estrelles està gravada amb un total de 12 euros per persona i dia, mentre que en un establiment de la mateixa categoria situat a Castelldefels la suma de la tarifa autonòmica i el recàrrec municipal és de 8,50 euros.
L'impost es calcula per persona i nit, amb un màxim de set dies d'estada. La factura final depèn, per tant, de la categoria de l'allotjament i de la localitat escollida.
Tots els ingressos per aquest impost es gestionen a través de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) que el rep directament de l'establiment --encarregat de cobrar-lo-- i el transfereix a l'Ajuntament corresponent,
La patronal critica un model pensat per a Barcelona
La Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), que agrupa 34 gremis locals, qüestiona que els municipis de l'entorn reprodueixin una política fiscal impulsada a Barcelona sense tenir "prou en compte" les diferències entre els seus respectius mercats turístics.
"No ho compartim. És una pujada amb la idea Barcelona que s'estén sense pensar en les conseqüències del que tenim al voltant", sosté Daniel Braser, secretari general de la FIHRT.
Panoràmica de Castelldefels amb el castell al fons
El dirigent defensa que el perfil dels visitants no és el mateix a tots els municipis. "El tipus de clients que tenim a Castelldefels i Viladecans a nivell hoteler són molt diferents", adverteix. En part de l'entorn metropolità, explica, l'activitat hotelera està vinculada "als viatgers que utilitzen l'aeroport, els treballadors desplaçats, les empreses instal·lades als polígons industrials i els directius que visiten la zona per motius professionals".
Des d'aquesta perspectiva, les patronals consideren que aplicar recàrrecs similars a territoris "amb realitats diferents" pot afectar la competitivitat dels establiments. El problema, argumenten, no es limita a l'import que paga el viatger: també importa que municipis propers adoptin decisions fiscals diferents i que el client pugui triar on allotjar-se en funció del preu final.
El Gremi d'Hostaleria de Viladecans també ha expressat els seus dubtes sobre una planificació que considera massa uniforme. La preocupació s'estén als establiments orientats al turisme familiar i a les estades de més durada, així com a la competència amb altres destinacions com França, Andorra, Aragó o la Comunitat Valenciana, on la pressió fiscal considera que és menor. "No ens permet competir", afegeix Braser.
La patronal, a més, critica que els ajuntaments hagin avançat en la implantació del recàrrec sense una interlocució suficient amb el sector. Segons Braser, "els canvis es van anar coneixent a través dels debats i les reunions dels plens municipals", en lloc de formar part d'un procés previ de diàleg amb els gremis afectats.
Turistes a l'Aeroport el Prat Barcelona
Veto als nous hotels
La pressió fiscal exercida per aquests municipis se suma a les suspensions de llicències per construir i obrir nous hotels i establiments turístics impulsades a l'àrea metropolitana.
Barcelona va ser la primera a impulsar el veto. Ada Colau, l'actual líder del Front Ampli a les eleccions del 29-N, va decretar una moratòria temporal per concedir noves llicències el juliol de 2015 en una de les seves primeres mesures com a alcaldessa de la capital catalana.
L'exregidora barcelonina va consolidar una de les seves grans promeses per lluitar contra la massificació turística de la ciutat el gener de 2017 amb l'aprovació del primer Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que va dividir la metròpolis en zones on es podien ubicar hotels i on no.
La justícia va tombar aquell primer pla després del rebuig del sector hoteler. El 2022 el consistori el va actualitzar, eliminant la mesura que obligava els hotels del centre a reduir en un 20% la quantitat de places després d'una gran reforma de l'establiment, i ampliant les restriccions a sectors com el 22@, on es va prohibir obrir nous hotels si no se'n tancava un altre.
Imatge d'arxiu d'un pis turístic
L'arribada de Jaume Collboni al capdavant del consistori no ha suposat l'eliminació de la mesura impulsada per la seva predecessora. L'edil socialista ha incrementat la pressió sobre els allotjaments vacacionals amb el seu pla per extingir 10.000 llicències de pisos turístics al novembre de 2028, amb l'objectiu que aquests tornin al mercat residencial habitual.
Les noves lleis a Barcelona han generat un efecte expansiu en altres municipis metropolitans, que han registrat increments d'establiments hotelers de fins al 50%.
El cas que exemplifica el creixement és L'Hospitalet, que el 2001 només tenia un hotel i ara ja en té 30. La seva proximitat amb la capital catalana i el seu potencial com a ciutat de congressos han jugat un paper clau en el desembarcament de noves empreses del sector, que han buscat vies d'escapada davant el veto a Barcelona. També El Prat de Llobregat ho ha patit. La ciutat governada per Alba Bou està tramitant sis expedients per a noves obertures de centres hotelers, que en cas d'aprovar-se, juntament amb les tres noves llicències concedides entre 2018 i 2024, suposarien un creixement del 50% d'aquest tipus d'establiments.
És per això que aquests dos municipis, juntament amb Castelldefels, han impulsat una moratòria d'un any als seus nuclis urbans. Aquest període els permetrà, precisament, elaborar una sèrie d'informes que els permeti tramitar els seus propis plans especials amb l'objectiu de frenar la pressió turística.
