Revés judicial a l'Ajuntament del Prat: el TSJC l'obliga a retornar 300.000 euros a AENA per l'impost de l'Aeroport de Barcelona
El tribunal reconeix el dret de l'operador aeroportuari a una rebaixa proporcional de l'impost de 2020 a causa de la caiguda del trànsit aeri per les restriccions de la pandèmia
Et pot interessar: La justícia tanca el conflicte territorial entre Cornellà i El Prat per l'estadi de l'Espanyol i l'Splau
Notícies relacionades
Revés judicial per a l'Ajuntament de El Prat de Llobregat.
Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat que el consistori liderat per Alba Bou ha de reintegrar a l'empresa pública AENA una part de la liquidació de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) corresponent a l'exercici 2020.
Aquesta resolució judicial, datada el passat 21 de gener, dona la raó a l'operador aeroportuari per la paralització de la seva activitat durant els mesos més durs de l'estat d'alarma provocat pel coronavirus.
Un càlcul basat en els mesos d'inactivitat
La sentència del TSJC revoca una decisió prèvia dictada per un jutjat del contenciós administratiu i atén la petició d'AENA per reduir la seva càrrega fiscal d'aquell any, tot i que desestima aplicar la mateixa mesura per a l'exercici 2021.
Ajuntament del Prat de Llobregat en una imatge d'arxiu
Els magistrats no han fixat una xifra exacta en la seva resolució, sinó que estableixen el dret de l'empresa a una reducció proporcional de la quota impositiva limitada exclusivament al període en què l'activitat va estar paralitzada, és a dir, des de la declaració de l'estat d'alarma el 14 de març fins al mes de juny.
Tenint en compte que l'operador va abonar un total d'1,1 milions d'euros per aquest impost i que el període d'inactivitat reconegut abasta aproximadament un terç de l'any, l'estimació de l'import que les arques municipals hauran de retornar ronda els 300.000 euros.
La quantitat definitiva, però, no quedarà plasmada oficialment fins que s'iniciï la fase d'execució de la sentència.
Un avió de Shenzen Airlines a l'Aeroport de Barcelona-El Prat
De moment, l'Ajuntament del Prat ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem, cosa que manté el procés obert i ha portat AENA a no fer valoracions sobre el litigi, ha avançat El Periódico.
El debat sobre el cessament de l'activitat
L'argument jurídic sobre el qual pivota la decisió del TSJC és el règim de paralització d'indústries, una figura legal que permet a les empreses ajustar el pagament dels seus impostos davant circumstàncies excepcionals de força major.
El tribunal ha donat per provats les dades aportades per AENA, que reflecteixen una caiguda de les operacions i del trànsit aeri superior al 90 % durant la primavera de 2020.
Al llarg del procés, la defensa del consistori va argumentar que l'aeroport barceloní mai va arribar a tancar completament, ja que va mantenir una operativitat mínima i estratègica per garantir vols de caràcter urgent o de necessitats bàsiques.
Aeroport del Prat 2 en una imatge d'arxiu Barcelona
A més, l'Ajuntament va recordar que ja havia aplicat una bonificació superior al 25% en el rebut de l'IAE de l'any 2021 per compensar la situació. No obstant això, la justícia ha considerat insuficients aquestes justificacions, concloent que l'entitat local ha d'acomodar la tributació de l'any 2020 a la paralització real que va patir la infraestructura.
Un conflicte amb precedents en el sector
Aquesta victòria judicial d'AENA davant l'administració local s'emmarca en una onada de resolucions recents que estan avalant les reclamacions fiscals de grans companyies contra els ajuntaments catalans pels cobraments de la pandèmia.
El cas resulta especialment significatiu pels precedents del mateix gestor aeroportuari.
![Fachada del Ayuntamiento de El Prat de Llobregat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/11\/19\/gran-barcelona\/1003742708632_15417598_320x180.jpg"])
Durant la crisi sanitària, AENA va protagonitzar un intens pols amb els titulars de les botigues i restaurants ubicats a les seves terminals, negant-se inicialment a assumir en solitari el cost de la paralització econòmica.
Aquell conflicte es va saldar amb la intervenció del Congrés dels Diputats, que va acabar obligant per llei l'empresa pública a rebaixar els lloguers dels seus locals comercials.
