El PP obre el debat sobre la Gran Barcelona: Sirera adverteix que la ciutat "s'ha quedat petita"
El debat organitzat pels populars evidencia el consens econòmic i polític sobre la necessitat d'ampliar l'Àrea Metropolitana per competir globalment, tot i que topa amb les reticències d'alcaldes com Manu Reyes davant una possible pèrdua d'autonomia local
Notícies relacionades
- Sirera redissenya el PP de Barcelona amb noms de la seva confiança per encarar les municipals de 2027
- Sirera (PP) exige habilitar totes les comissaries de la Guàrdia Urbana per denunciar qualsevol delicte
- Ada Colau i Yolanda Díaz, protagonistes de la campanya de Daniel Sirera contra el burca i el nicab
El debat sobre el futur territorial i institucional de Barcelona ha cobrat un nou impuls. El líder del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, ha assegurat aquest dimecres, 4 de març, que la ciutat "s'ha quedat petita" per afrontar els reptes actuals de manera aïllada.
Durant la jornada 'La Barcelona Metropolitana', en què ha exercit de moderador, Sirera ha subratllat que la incògnita ja no és si resulta necessària una gestió supramunicipal, sinó com estructurar-la perquè sigui veritablement justa, eficient i democràtica.
El regidor popular ha posat el focus en els recels històrics del territori, alertant que sovint existeix la percepció que Barcelona no busca col·laborar amb els municipis veïns, sinó "engolir-los".
Situació "insatisfactòria"
La visió d'ampliar els horitzons institucionals ha trobat un fort suport entre els sectors econòmics i civils presents a l'acte.
Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona
Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia, ha qualificat d'"insatisfactòria" la situació actual d'integració, criticant que fins ara s'ha gestionat a base de pedaços i múltiples organismes amb un enfocament parcial.
Nadal ha advocat per fer un salt qualitatiu cap a una governança que transcendeixi la ciutat i abraci tota la regió metropolitana, ampliant tant l'extensió física com les competències de l'actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
El salt de la 'taifa' a la metròpoli global
En aquesta mateixa línia s'ha expressat l'expresident del PP barceloní i actual president de Barcino 5G, Alberto Fernández, qui ha instat a "passar de la taifa a la metròpoli".
Fernández ha reclamat una major capacitat de decisió i un finançament específic perquè l'ens supramunicipal assumeixi competències clau que avui són només testimonials, com les polítiques d'habitatge.
Per la seva banda, el periodista Xavi Casinos ha dimensionat aquesta expansió, defensant la incorporació de noves poblacions per passar dels 36 municipis actuals a un total de 164.
Segons Casinos, aquest continu urbà articulat per les infraestructures atorgaria a Barcelona la seva veritable "dimensió de ciutat global".
Manu Reyes, alcalde de Castelldefels
Sense subordinació
Tanmateix, l'entusiasme per la consolidació d'una gran regió metropolitana topa frontalment amb les reticències de la gestió local.
L'alcalde de Castelldefels i president provincial del PP, Manu Reyes, ha posat la nota de cautela exigint que qualsevol nou model de governança passi ineludiblement per la "igualtat de tracte".
Reyes ha criticat la intenció d'augmentar la mida de l'AMB sense haver resolt prèviament les seves deficiències operatives actuals i ha centrat el debat en la defensa de l'autonomia local.
L'alcalde ha assegurat que, mentre ell ocupi el càrrec, Castelldefels no cedirà més poder a l'ens metropolità. "Col·laborar sí, però subordinació mai", ha sentenciat Reyes.
A més, el dirigent ha lamentat la manca de lleialtat institucional en el si de l'AMB, denunciant que s'ha relegat la seva formació política a l'oposició, cosa que dificulta teixir els consensos necessaris per a aquest gran salt territorial.
