El barri de Barcelona que conserva la seva essència de poble: s'ha convertit en un dels favorits per viure-hi

El bullici incessant de la gran metròpoli sembla aturar-se en creuar les fronteres invisibles de Gràcia. Aquest emblemàtic districte de Barcelona s'ha consolidat com un dels enclavaments més desitjats per establir-s'hi, atraient nous veïns que busquen una qualitat de vida basada en la proximitat i el comerç local.

Amb una població total que arriba als 120.907 residents repartits en una superfície de tot just 418,60 hectàrees, el territori destaca per la seva altíssima densitat de 603 habitants per hectàrea.

Tanmateix, lluny de resultar asfixiant, aquesta concentració humana alimenta una xarxa veïnal envejable que manté viu l'orgull del seu passat com a municipi independent, una autonomia històrica que la zona va defensar fins a la seva annexió oficial a la capital catalana l'any 1897.

Un mosaic de carrers per a vianants i joies modernistes

L'essència inconfusible d'aquest territori es vertebra a través dels seus cinc barris, sent la Vila de Gràcia el seu cor indiscutible i el guardià del seu topònim original.

Aquest nucli històric, que agrupa per si sol gairebé 50.000 habitants, és un fascinant laberint de carrers estrets i places bullicioses on floreix diàriament una incessant vida política i social.

Just a la seva frontera est, el sector del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova actua com una transició urbanística perfecta. Aquesta àrea d'edificació més recent aconsegueix combinar amb gran harmonia la calidesa humana i la proximitat dels carrerons graciencs amb l'ordre geomètric característic del contigu districte de l'Eixample ideat per Cerdà.

Pujant per l'orografia de la ciutat s'arriba al barri de La Salut, un enclavament residencial que té el privilegi d'albergar en el seu interior l'element urbà més visitat i universal de tot el districte: l'espectacular Park Güell, la inigualable obra mestra concebuda per Antoni Gaudí.

Aquest barri ha experimentat una transformació vital gràcies als recents projectes de pacificació i reducció del trànsit rodat implementats a banda i banda de la Travessera de Dalt, una intervenció estratègica que ha permès cosir urbanísticament la zona i millorar dràsticament la comunicació per a vianants entre els seus marges.

Entre turons escarpats 

El mapa del districte es completa a la seva franja més septentrional, on la topografia desafia les línies rectes. D'una banda emergeix El Coll, un barri de marcat caràcter obrer que ha guanyat la seva pròpia entitat administrativa i que s'estén enfilant-se amb esforç al peu del turó que li dóna nom.

Contigu a aquest es troba Vallcarca i els Penitents, un territori de relleus singulars que suma a la seva denominació tradicional la zona dels Penitents per la seva profunda i històrica vinculació.

Aquest darrer barri roman estratègicament amagat entre els turons del Putxet i del Coll, desenvolupant-se de forma serpentejant al compàs de l'antic curs del torrent natural que el va batejar.

Teixit associatiu

Més enllà de la seva particular geografia i del seu incalculable patrimoni arquitectònic, el veritable secret que converteix tot el districte de Gràcia en un imant residencial és el seu inquebrantable teixit social.

La zona compta amb una amplíssima i arrelada xarxa d'institucions cíviques, culturals, recreatives, artístiques i esportives que fomenten la trobada constant dels ciutadans a l'espai públic. És precisament aquesta vitalitat associativa la que permet que, tot i estar plenament integrat en una capital global com Barcelona, el veí segueixi sentint que viu en aquell poble de finals del segle XIX on les places són una extensió de la pròpia llar.