Ferran Adrià posa para Metrópoli en la Feria Alimentaria / LUIS MIGUEL AÑÓN
Gastro

Ferran Adrià, xef: “Als 16 anys vaig marxar de casa a treballar i als 22 era cap del restaurant El Bulli"

El gir a la seva vida va arribar amb només 16 anys després de cansar-se dels estudis d'administració, va decidir que volia anar-se'n de vacances a Eivissa

Els enginyers coincideixen: “Perquè no pugi la factura amb l'aire condicionat no cal baixar la temperatura, sinó buscar estabilitat”

Llegir en Català
Publicada

Ferran Adrià va arribar als fogons per casualitat. “Jo vaig ser cuiner per accident, no era vocacional”. El número 1 de la cuina va ser criat al barri de Santa Eulàlia, a L'Hospitalet, dins d'una família treballadora i somiava ser com Johan Cruyff.

El gir decisiu va ocórrer als 16 anys quan, després de cansar-se dels estudis d'administració, va decidir que volia anar-se'n de vacances a Eivissa. Els seus pares, en un acte de pragmatisme, li van indicar que havia de costejar-se el viatge ell mateix, cosa que el va impulsar a deixar la llar familiar per buscar la seva primera feina.

Garbanzos de bote

Gràcies a un amic del seu pare, va aconseguir feina a l'Hotel Palas Fels a Castelldefels, marcant la primera vegada que entrava en una cuina professional. En aquest entorn va començar des dels nivells més bàsics, realitzant tasques com fregar plats, sense sospitar que la necessitat de finançar un estiu a les Balears es convertiria en el punt de partida d'una carrera vertiginosa.

En un període de només quatre anys, aquell jove que preferia la pilota als fogons va passar de les seves primeres experiències laborals a agafar les regnes del restaurant que redefiniria la gastronomia mundial.

Aire acondicionado / LM

D'aquesta manera, amb només 22 anys, ja era el cap de cuina d'El Bulli, consolidant una transició rapidíssima des de l'anonimat de la perifèria barcelonina fins al lideratge del que seria un dels millors restaurants d'Espanya i del món.

El bulli, més que un simple restaurant

En un món amb milions de restaurants, només una desena es dedica a la innovació radical. “El bulli no era un dels deu, era el número u”, assegura Adrià. A través d'aquest projecte, el català i el seu equip van portar la creativitat culinària a límits insospitats. “No és que hi anessis a menjar, hi anaves a viure una experiència que et feia reflexionar sobre què era la cuina”.

Ferran Torres celebra el gol ante Argentina / EFE

L'impacte va transcendir la gastronomia. El seu llibre més venut no va ser sobre tècniques d'avantguarda, sinó La comida de la familia, que recollia els menús que alimentaven l'equip del restaurant: traduït a 14 idiomes, va vendre més de dos milions d'exemplars.

Llunys de l'estereotip d'estrella, Adrià assegura que porta una vida senzilla. “No tinc cotxe, la roba que porto és normal, i cada tres anys la meva dona m'obliga a comprar alguna cosa nova. L'únic caprici són els restaurants”.

Raquel electricista / redes sociales

Reconeix que cuinar cada dia mai va ser el que més li apassionava: “Jo vaig descobrir que el que em feia il·lusió era crear. Utilitzava la cuina com a llenguatge per innovar”.

Per al xef, l'èxit es resumeix en tres pilars: qualitat, gestió i actitud innovadora. Però també en esforç: “El secret és donar-li fort. Qualsevol persona amb passió, il·lusió, esforç, constància i empatia pot aconseguir el mateix que jo”.

Montaje Ángel Llàcer y Sant Cugat del Valle

I encara que reconeix que l'alta cuina és inaccessible per a la majoria, somia que un menú d'avantguarda algun dia pugui costar 30 euros en lloc de 300.