Bruno Balbás, l'últim gestor de Casa Leopoldo: “El restaurant hauria estat un èxit a Madrid”
El fundador del grup de restauració Banco de Boquerones reflexiona sobre els nous hàbits de consum a Barcelona i la transformació del barri que el va veure créixer
Degoteig de tancaments històrics al Raval: rendes, degradació i nous hàbits amenacen els seus restaurants
“A Barcelona ens hem tornat uns moderns”, sentencia Bruno Balbás en conversa amb Metrópoli. Fa dos anys l'empresari barceloní va assumir la gestió del restaurant Casa Leopoldo amb l'objectiu de tornar als seus orígens un dels grans símbols gastronòmics del Raval.
No era una tasca fàcil i, encara que els primers mesos van convidar a l'optimisme, finalment el restaurant va tancar les seves portes el passat diumenge 28 de juny. “Ha arribat la fi de la gastronomia tal com l'entenem”, lamenta el fundador de Banco de Boquerones, el grup de restauració al qual pertany Casa Leopoldo.
Balbás també gestiona els històrics Casa Rafols, Can Framis o Casa Lolea, entre d'altres.
Canvi d'hàbits
“Ara els joves no estan disposats a dedicar gaire temps a menjar. Busquen formats més ràpids i amb opció de compartir, com els bars de tapes”, explica a aquest mitjà. Precisament, aquest tipus de locals ha proliferat al Raval, on –en paraules de l'empresari– “erròniament vam apostar per un model de primer, segon, postres, una sobretaula de dues hores i cambrers amb papallona”.
![Cambrer de Casa Leopoldo en una imatge d'arxiu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557434.jpg?p=c:2671:2002:nowe:0:27\/w:1706\/h:1279&h=tgvYlOlI"])
Cambrer de Casa Leopoldo en una imatge d'arxiu
Això ja no funciona. Almenys, no a Barcelona. O així ho creu Balbás, convençut que, a Madrid, Casa Leopoldo hauria estat un èxit. “Aquest tipus de restaurant, més castís, encaixa molt bé amb els madrilenys, que busquen un àpat llarg, una bona copa i una sobretaula”, sosté.
A la capital catalana, però, predominen altres hàbits de consum que, als ulls del barceloní, no encaixen amb la proposta d'aquest tipus de restaurants. “Potser això només ho pot mantenir Botafumerio”, afegeix.
![Interior del restaurante Botafumeiro de Barcelona / ATRÁPALO](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/347247.jpg?p=w:320\/h:240&h=Xb0Gihaa"])
“La vida s'ha encarit i això també es nota a la butxaca dels clients. Queden menys per prendre alguna cosa i, quan ho fan, redueixen el temps que hi dediquen a una quarta part”, apunta. Les costums també són unes altres, afegeix. “Abans la gent anava a dinar a un restaurant durant dues hores i sortia de l'oficina a les 19:00 hores. Ara les noves generacions mengen de pressa una amanida que compren en una macropastisseria i a les 17:00 hores ja se'n van a casa”, afirma Balbás.
Per al CEO de Banco de Boquerones, la ciutat travessa un canvi de cicle que reflecteix una nova manera d'entendre la restauració. Per això, confia que qui prengui el relleu sàpiga actualitzar la proposta i aconsegueixi que Casa Leopoldo arribi amb vida al seu centenari, el 2029.
Territori comanxe
Un altre dels factors que, segons Balbás, ha impedit que Casa Leopoldo pogués seguir endavant a Barcelona és la seva ubicació. “Al Raval li han posat el sanbenet de mal barri”, lamenta. Això ha provocat, al seu parer, que molts barcelonins hagin deixat de freqüentar la zona i, tot i que reconeix que “a nivell cultural és brutal”, considera que aquest atractiu ja no és suficient.
“Veiem les màfies passejar pel barri”, denuncia. Al seu entendre, aquesta situació ha generat un clima d'inseguretat del qual fugen tant els barcelonins com els turistes. De fet, Balbás assegura que cada cop més hotels recomanen als visitants evitar el Raval i allotjar-se en altres zones de la ciutat. “Hauríem de fer un exercici d'embelliment del barri”, planteja el restaurador, “i deixar de parlar-ne malament”.
Bruno Balbás, fundador de Banco de Boquerones, a Casa Leopoldo (a la dreta)
En aquest exercici, sosté l'empresari, hi juga un paper important l'Ajuntament de Barcelona. Balbás creu que el govern hauria d'impulsar una normativa urbanística ad hoc a la imatge del barri, respectant els seus orígens medievals i el seu patrimoni històric.
“S'haurien d'haver conservat millor les façanes i els edificis. Tanmateix, s'ha permès la implantació d'una llei molt laxa que ha afavorit la proliferació de supermercats 24 hores, locals de kebabs i botigues de mòbils sense cap criteri estètic ni integració amb la imatge del barri”, denuncia.
El Soho de Londres
Aquest procés que proposa Balbás és similar al que es va impulsar a les Olimpíades del 92. “Llavors es va dignificar molt tota aquesta zona i semblava que s'anava a convertir en el Soho de Londres”, explica. Tanmateix, es va quedar en això, en un intent.
Ara, sosté el fundador de Banco de Boquerones, només baixen al barri els més alternatius. “Quan tenia 20 anys, els meus pares em deien: ‘Sobretot, no baixis més avall de plaça Catalunya’. Però érem aventurers i no en fèiem cas. Ara ja no baixa ningú”, relata. “S'ha convertit en territori comanxe”, conclou.
