Degoteig de tancaments històrics al Raval: rendes, degradació i nous hàbits amenacen els seus restaurants
El Gremi denuncia l'abandonament que pateix el barri, mentre que els restauradors atribueixen la progressiva pèrdua de clients tant al canvi en els hàbits de consum com a la proliferació d'establiments de menjar ràpid
Et pot interessar: Des d'un Vivari a un Taco Bell: així són ara els restaurants emblemàtics que han tancat a Barcelona
Notícies relacionades
El tancament de l'històric Casa Leopoldo ha suscitat –una altra vegada– preocupació entre els restauradors. Què està passant a la ciutat? Especialment al Raval –tradicionalment reconegut per la seva riquesa gastronòmica i amb el Mercat de la Boqueria com un dels seus grans emblemes culinaris–, són molts els restaurants que han abaixat la persiana els darrers anys, enduent-se un llegat difícil de recuperar.
Per al sector, la desaparició de Casa Leopoldo no és un cas aïllat, sinó un toc d'atenció. “Cal fer un gir de 180 graus i recuperar el control de Ciutat Vella”, adverteix Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració. Al seu parer, si no s'actua, aquest tancament no serà l'últim.
Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració Barcelona
Al barri, les cuines mexicanes, índies, italianes, pakistaneses, xineses o filipines, entre d'altres, s'han fet un lloc i han transformat l'oferta gastronòmica, adaptant-la als seus nous veïns. Avui, el 53,2 % de la població del Raval és d'origen estranger, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona. Filipines, Pakistan i el Marroc figuren entre les nacionalitats amb més presència.
Barri en transformació
Dins d'aquesta oferta, on queden els restaurants històrics, aquells amb una carta tradicional per gaudir sense presses, amb un bon vi i capaços d'allargar la sobretaula durant hores? La progressiva pèrdua de clients, els efectes d'un turisme massiu, la degradació de la zona i un canvi d'hàbits en el consum han provocat que molts no hagin pogut suportar la pressió.
En aquesta voràgine, Barcelona ha perdut noms tan emblemàtics com el Kasparo, el bar amb la terrassa més carismàtica del Raval; el Sifó, un dels millors restaurants de menú de la ciutat; l'Amaya, un clàssic de la Rambla; o Casa Leopoldo, refugi de generacions d'intel·lectuals des de la seva obertura el 1929, entre d'altres.
Lloguers pels núvols
En el cas del Kasparo, els seus propietaris, Marcelino Carrera i Elisabeth Triadó, que el regentaven des de 1995, van decidir tancar després que el propietari del local –que resideix fora de Catalunya– els quadruplicés el lloguer en finalitzar un contracte de renda antiga.
A això s'hi va sumar el conflicte amb l'Ajuntament per la reducció de la terrassa. Una batalla que va posar fi a aquest històric de la plaça Vicenç Martorell. “El nivell d'inspecció al qual estan sotmesos els restaurants contrasta amb la deixadesa del barri”, denuncia Pallarols. Al seu parer, aquesta degradació genera un ambient “hostil” que acaba allunyant la clientela, especialment a la nit.
Interior del restaurant Amaya, ubicat a la Rambla de Barcelona
Per no poder assumir la renda que li exigien, també va tancar el Sifó, un altre emblema del Raval. Va abaixar la persiana al novembre de l'any passat després de 23 anys de servei. Els seus responsables van assenyalar com a principals causes del tancament la proliferació de negocis de menjar ràpid i el canvi en el consum, a més de la renda.
L'Amaya tampoc ha pogut fer front al lloguer i a l'impacte de les obres de la Rambla. Una combinació que ha provocat el tancament temporal d'aquest restaurant, obert des de 1941.
Pèrdua de costums
A punt de complir cent anys, Casa Leopoldo, un dels restaurants que va contribuir a consolidar a Barcelona el receptari tradicional de la cuina catalana, tampoc ha trobat la fórmula per sobreviure en un Raval que els seus responsables qualifiquen d'“exigent”. El restaurant va tancar les portes –per cinquena vegada– el passat diumenge 28 de juny. “Ha arribat la fi de la gastronomia tal com l'entenem”, sosté Bruno Balbás, fundador del Grup Banco de Boquerones.
Es refereix al temps que abans es dedicava a menjar. Ara, lamenta en conversa amb Metrópoli, els clients prioritzen la rapidesa per sobre de l'experiència. “Els temps als restaurants s'han escurçat una quarta part. La gent ja no està disposada a dedicar tant temps a un àpat i busca formats més àgils”, explica Balbás.
Casa Leopoldo en una imatge d'arxiu
Es refereix a l'auge del fast food, però també a un altre model que ha guanyat molta popularitat al Raval: les tavernes i els temples de les tapes. “Nosaltres, erròniament, vam apostar per un model de primer, segon, postres, una sobretaula de dues hores i cambrers amb papallona. Això ja no funciona”, lamenta.
“Potser això només ho pot mantenir Botafumeiro”, afegeix. Per al CEO de Banco de Boquerones, el barri travessa un canvi de cicle que reflecteix una nova manera d'entendre la restauració.
![Interior del restaurante Botafumeiro de Barcelona / ATRÁPALO](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/347247.jpg?p=w:320\/h:240&h=Xb0Gihaa"])
Mala fama
A més d'un canvi de costums, Balbás apunta també a la degradació de la zona, la qual cosa ha provocat, al seu parer, que molts barcelonins hagin deixat d'anar al Raval. “Li han penjat el sanbenet de mal barri”, lamenta. Encara que a l'àmbit cultural expressa que “és brutal”, considera que aquest atractiu ja no n'hi ha prou. “Abans el ciutadà de peu estava més acostumat a moure's per zones que no eren les habituals; ara ja no”, conclou.
“La sensació d'abandonament i inseguretat és evident. Sembla que no hi ha ningú al comandament amb un pla per revertir la situació”, denuncia Pallarols. El director del Gremi adverteix que molts operadors es plantegen abaixar la persiana per això, “la qual cosa deteriora encara més l'entorn, ja que la seva presència contribueix a l'ordre i manteniment del barri”.
El Raval en una imatge d'arxiu BARCELONA
Josep Maria Roig, president del FICC (Fons d’Imatges del Comerç de Catalunya), coincideix amb aquest diagnòstic i ho assenyala a aquest mitjà com una de les principals causes de la seva transformació cap a un entorn que, en paraules seves, “no acompanya”.
Molta oferta
Tanmateix, matisa que no tot és culpa del barri. “La proliferació de restaurants ha multiplicat l'oferta gastronòmica, de manera que els clients ja no necessiten desplaçar-se a altres barris per menjar bé”, afegeix. A més de la ubicació, que per a Roig juga un paper clau, el president del FICC també llança una reflexió a aquells barcelonins que lamenten el tancament d'establiments històrics: “Com deia Lluís Permanyer: si vostè no vol que desaparegui, vagi-hi a menjar”.
Mentre el pas dels anys passa factura a històrics que sempre ocuparan un lloc destacat en la memòria gastronòmica, d'altres com Suculent, 7 Portes, Casa Rafols, Botafumeiro, Via Veneto, Carballeira o l'Hotel Espanya mantenen viu aquest llegat i una cuina que evoca el que la restauració un dia va ser, segueix sent i serà a Barcelona.
![El enorme Gato de Botero en la Rambla del Raval](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556145.jpg?p=g:fp:0.5:0.62\/w:320\/h:240&h=ExpTW6Kd"])
