Barcelona crea un mapa de "punts calents" al carrer per prevenir el suïcidi
L'Ajuntament impulsa un pla amb 44 mesures immediates per erradicar l'estigma, detectar conductes de risc de forma precoç i reforçar el suport després de registrar-se 1.128 ideacions i 860 temptatives en un sol any
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimecres, 9 de setembre, l'Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida 2026-2032.
Integrada en el Pla de Salut Mental de la ciutat, aquesta fulla de ruta busca consolidar la feina iniciada el 2020 i transformar l'abordatge del patiment emocional, actuant davant les ideacions, les temptatives de suïcidi i els factors de risc socials que les precedeixen.
Detecció als carrers: mapa de punts de risc i barreres físiques
El desplegament inicial de l'estratègia s'articula a través d'un primer paquet de 44 accions concretes a executar entre 2026 i 2028.
Una de les iniciatives més novedoses serà l'elaboració d'un mapa detallat dels "punts calents" de l'espai públic barceloní.
Una persona mostrant símptomes d'ansietat a l'interior d'un habitatge
L'objectiu és avaluar la instal·lació de mesures de contenció directa, com barreres físiques, vigilància activa o la col·locació de senyalització amb telèfons directes d'ajuda als entorns urbans de més vulnerabilitat.
Juntament amb la intervenció al carrer, el pla preveu la creació d'una xarxa d'espais comunitaris segurs --començant pels casals de barri--, la formació de personal docent a les escoles i l'activació d'un protocol específic per protegir persones en procés de desnonament.
A més, serveis clau com el Telèfon de Prevenció del Suïcidi i el Xat de Suport Emocional per a Joves incorporaran mediació lingüística i cultural per atendre col·lectius de diversos orígens.
L'impacte de la pandèmia
Les mesures responen a la radiografia presentada per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en el seu informe sobre l'evolució de la conducta suïcida entre 2017 i 2024.
El document revela que el 2024 es van comptabilitzar a la capital catalana 1.128 episodis d'ideació i 860 temptatives, xifres que, tot i que tendeixen a estabilitzar-se, es mantenen per sobre dels nivells prepandèmics, ja que el 2019 es van registrar 527 ideacions i 577 temptatives.
Una dona es tapa la cara en plena carrer com a símptoma de depressió o ansietat / QUIRÓNSALUD
Aquest repunt es concentra especialment en dones i persones joves arran de la crisi social derivada de la COVID-19.
En l'extrem més tràgic, les morts per suïcidi s'han mantingut estables els darrers anys, registrant-se 117 defuncions de residents a Barcelona el 2023.
Les dades confirmen l'heterogeneïtat d'aquesta problemàtica: mentre les ideacions i temptatives prevalen en dones i en la joventut, els suïcidis consumats afecten majoritàriament homes i persones de més edat, cosa que exigeix respostes diferenciades.
Un compromís per trencar el tabú
Durant la presentació, la regidora de Salut, Marta Villanueva, ha subratllat la necessitat prioritària de "trencar el tabú que envolta el suïcidi" i acabar amb l'estigma que dificulta demanar ajuda a temps, situant la persona i el seu entorn al centre de l'acció pública.
En aquest sentit, ha afegit que "és fonamental acabar amb l'estigma que tant dificulta fer un abordatge eficaç de les problemàtiques relacionades amb la salut mental".
"Aquesta estratègia ens permetrà fer un pas endavant en la protecció de la salut mental, situant la persona i el seu entorn proper al centre de les polítiques públiques de salut", ha conclòs.
La nova estratègia dona continuïtat a la feina de la Xarxa PRECS, pionera des del 2020. Fins a l'agost de 2026, el Telèfon de Prevenció del Suïcidi ha atès més de 32.000 trucades, mentre que el Xat per a Joves ha gestionat gairebé 27.000 converses i format més de 3.500 professionals.
