En una Rambla del Raval saturada de shawarmes, pizzes i hamburgueses clòniques, trobar un restaurant que fugi del pilot automàtic turístic és gairebé un acte de fe.
Entre rètols lluminosos i menús pensats per al pas ràpid, la identitat gastronòmica del barri sembla haver-se diluït amb els anys.
Però no tot està perdut. Des de fa més d'una dècada, un petit restaurant resisteix amb una proposta que aposta per la cuina d'autor, el producte i el sabor profund. Es diu Suculent, i és un d'aquells llocs on els grans xefs acudeixen quan volen seure a taula com a comensals i deixar-se sorprendre.
Un projecte que va trobar la seva pròpia veu
Suculent va obrir les seves portes el 2012, impulsat per Carles Abellán i Javier Coto, i durant un temps fins i tot va arribar a expandir-se amb altres locals. No obstant això, el projecte original va acabar concentrant-se en la seva essència: un únic restaurant on la cuina parlés per si sola.
Un plat del restaurant Suculent
Des de l'inici, el xef Toni Romero va estar al capdavant dels fogons. Amb una trajectòria que inclou passos per ElBulli, Arzak, Akelarre o Maison Pic, Romero va assumir el lideratge total del restaurant després de la sortida dels fundadors fa set anys. Des de llavors, ha consolidat una identitat clara i reconeixible que ja es perfila com un futur clàssic de la gastronomia barcelonina.
Suculent: suculent, saborós… i per sucar-hi pa
El nom no és casual. Suculent remet al deliciós, al saborós, però també juga amb el català sucar lent: sucar lentament el pa a la salsa. I aquí hi ha una de les claus de la seva cuina.
Les salses tenen un paper protagonista, però mai eclipsen el plat. Acompanyen, arrodoneixen i condueixen el conjunt. “La idea és que facin el que vulguin”, explica Romero, convidant sense complexos a sucar pa, fer servir els dits i gaudir sense corsés.
Premis, sí… però sense perdre el nord
Els reconeixements han arribat amb regularitat: presència a la Guia Michelin, un Sol Repsol, dos Knives de The Best Chef Awards per a Romero el 2024 i 2025, i inclusió a 50 Best Discovery, entre d'altres.
Un plat del restaurant Suculent
Tot i així, a Suculent els premis no marquen el dia a dia. El veritable objectiu és mantenir la coherència d'una cuina honesta que ha convertit el restaurant en un dels favorits de xefs com Albert Adrià, habitual del local i devot confés dels callos amb cresta de gall.
Un menjador que sembla una casa viscuda
El restaurant és petit i acollidor. Després de la doble porta, una barra i tres taules donen pas, baixant uns esglaons, a una sala per a una vintena de comensals. Al fons, creuant la cuina, s'hi amaga un reservat amb capacitat per a 20 coberts més.
La fusta, els llibres, els collages de culleres i les il·lustracions generen una atmosfera que recorda més al saló d'una casa familiar que a un restaurant gastronòmic convencional. El tracte acompanya: proper, respectuós i amb un coneixement profund de plats, coccions i textures.
Menús degustació des de 70€
L'experiència es pot viure a la carta o a través de dos menús degustació. El menú ‘Els Clàssics’, amb nou passes, costa 70€ (40€ addicionals de maridatge). El menú ‘Suculent’, més llarg i estacional, ofereix dotze passes per 90€ (50€ amb maridatge).
Plat del restaurant Suculent a Barcelona
Tots dos proposen un recorregut mar i muntanya que creix en intensitat: des del vel de calamar amb papada ibèrica i llet d'ametlles, passant per una reinterpretació de l'amanida Waldorf, fins a la croqueta d'ànec rostit.
Plats per sucar, xuclar i recordar
El ceviche de gamba blanca amb alvocat és una petita joia que convida a sucar pa i xuclar caps sense pudor. El segueixen plats on la Mediterrània s'expressa amb claredat, com la remolatxa amb beurre blanc i anguila fumada del Delta de l'Ebre.
La terra pren protagonisme amb dos imprescindibles: la carabassa rostida amb suc de vedella, tòfona i parmesà, i els ja cèlebres callos amb cresta de gall, un plat intens i profundament reconfortant.
Carn, foc i precisió
El steak tàrtar sobre moll de l'os a la brasa i patates suflé és un altre dels estendards de la casa, presentat fins i tot al concurs al millor steak tàrtar d'Espanya a Madrid Fusión. Aquí no hi ha temps per a fotos: cal menjar-lo ràpid per gaudir del contrast de temperatures.
El final salat pot arribar amb plats com l'all i pebre d'anguila, un homenatge a Castelló, o el caneló de llebre a la Royal amb foie i alga codium, una combinació tan arriscada com brillant.
Postres i una bodega de 300 referències
Sempre hi ha espai per al dolç. Destaquen propostes com el ganache de ceps amb crumble de bolets i gelat de nyàmera, o el pastís de xocolata amb avellanes, rom i fava tonka.
Croqueta d'ànec rostit del restaurant Suculent a Barcelona
L'experiència es completa amb una bodega de més de 300 vins, amb referències de tot Espanya —de Catalunya a Canàries— i una acurada selecció internacional de països com França, Itàlia, Alemanya, Hongria o Grècia.
Un restaurant al qual sempre es torna
A Suculent conviuen plats inamovibles, com el ceviche, amb d'altres que canvien segons la temporalitat i la inspiració. Per això, cada visita és diferent.
Potser aquesta sigui la raó per la qual tants xefs el trien quan volen menjar bé, sense focus ni artificis. Perquè en un barri saturat de soroll, Suculent segueix parlant baix… i dient molt.