De no poder pagar el lloguer al carrer: l'habitatge, una de les principals portes d'entrada al sensellarisme a Barcelona
El 35,3% de les persones que viuen al carrer va tenir com a última llar un habitatge de lloguer o de propietat, mentre que el 36,6% fa menys de sis mesos que es troba en aquesta situació segons l'últim informe publicat per la fundació Arrels
Altres notícies: Arrels demana a Barcelona una moratòria dels desallotjaments de persones sense llar fins a acordar una estratègia
Notícies relacionades
Barcelona no només té cada cop més persones dormint al carrer. També té més persones que fa poc temps que ho fan. L'últim informe d'Arrels situa en un 36,6% el percentatge de persones que fa menys de sis mesos que estan en situació de carrer, set punts més que el 2023, quan representaven el 29,5%.
La dada apunta a un augment de les noves entrades al sensellarisme en una ciutat on accedir a un habitatge i, sobretot, mantenir-lo, resulta cada cop més difícil.
Persones en situació de carrer al barri del Poble-sec
La pèrdua d'habitatge apareix com una de les principals vies d'entrada al carrer. Segons l'informe Vivir en la calle en Barcelona. Radiografía de una ciudad sin hogar, el 35,3% de les persones enquestades afirma que el darrer habitatge on va viure era de lloguer (26,8%) o de propietat (8,5%).
No sempre es tracta d'un procés immediat: abans d'acabar dormint a la intempèrie, moltes persones han passat per diferents situacions d'exclusió residencial.
Per a Sara Girón, responsable de l'equip de carrer d'Arrels, la pèrdua d'allotjament és actualment un dels principals elements que expliquen l'arribada de noves persones al carrer. “La pèrdua d'allotjament és el gran indicador”, explica en conversa amb Metrópoli. A això s'hi sumen els processos migratoris de persones que arriben a Barcelona sense trobar una resposta habitacional.
Perdre l'habitatge no sempre significa perdre'l de cop
Girón insisteix que no hi ha una única causa darrere del sensellarisme. “Causes n'hi ha moltes i diverses. És veritat que la problemàtica no està tancada en una sola”, assenyala. Tanmateix, des de l'equip de carrer detecten que existeix una problemàtica general d'accés i manteniment de l'habitatge que acaba deixant algunes persones sense alternativa.
“Hi ha una problemàtica d'habitatge general que està afectant”, explica Girón. En alguns casos, el problema sorgeix quan un lloguer es renova i el nou preu deixa de ser assumible per qui l'ocupa. “Parlem de lloguer que es renova i el preu ja no és convertible per a la persona que el consumeix”, apunta.
Objectes d'una persona que viu en situació de carrer a Barcelona
Tal com indica la Sara, no necessàriament hi ha una pèrdua de feina al darrere. La precarietat econòmica pot formar part del procés, però la pèrdua d'allotjament respon a "situacions diverses".
Les dades de l'informe mostren precisament que el camí cap al carrer pot començar abans de perdre definitivament un habitatge. Un 23,3% de les persones enquestades es trobava prèviament en una situació d'habitatge insegur. Entre elles, un 17,7% vivia amb familiars o amistats sense contracte i un 5,6% en un habitatge ocupat.
És a dir, el carrer pot ser l'últim esglaó d'un procés que comença molt abans: passar d'un habitatge estable a compartir-lo sense contracte, ocupar un espai o no poder assumir les condicions d'un lloguer fins a quedar-se finalment sense alternativa.
Noves entrades i risc de cronificació
L'augment de les persones que fa menys de sis mesos que són al carrer conviu amb una altra realitat: qui ja fa anys que hi és continua tenint dificultats per sortir-ne. Arrels assenyala que el descens del temps mitjà d'estada registrat entre 2023 i 2025 s'explica precisament per la incorporació de moltes persones noves al tram de menys de sis mesos, no perquè hagin desaparegut les situacions de cronificació.
Girón adverteix que aquesta combinació pot convertir-se en un problema més gran si no s'actua a temps. Des de l'equip de carrer observen que les polítiques actuals “no tenen capacitat de resposta per al gran volum de persones que hi ha en situació de carrer”.
Assentament de persones en situació de carrer al Poblenou
La preocupació està en què passarà amb qui acaba d'arribar al carrer si no troba una sortida estable. “Si no hi ha una resposta d'aquí a un o dos anys totes aquestes persones estaran cronificades”, adverteix.
El mateix informe apunta en aquesta direcció: les persones que entren en una situació de sensellarisme al carrer difícilment aconsegueixen sortir-ne. A més, un 24,3% de les persones enquestades ha passat per recursos residencials temporals i posteriorment ha acabat o tornat a una situació de carrer.
Quan la solució és temporal
El problema, per tant, no s'acaba quan una persona aconsegueix entrar temporalment en un recurs. Albergs, hostals, pensions o habitatges amb suport poden oferir una resposta immediata, però no sempre garanteixen una sortida estable.
Segons Arrels, un 24,3% de les persones enquestades ha passat per recursos residencials temporals i ha acabat tornant al carrer. I entre qui està esperant accedir a un allotjament o habitatge, més de la meitat, el 51%, espera una solució temporal o precària, com un alberg, una pensió o una habitació.
Imatge d'arxiu d'una persona que viu en situació de carrer a Barcelona
La situació també es reflecteix en les expectatives de les mateixes persones que viuen al carrer: el 72% no està en espera per accedir a un habitatge i només una de cada quatre té una sortida prevista.
Per a Girón, mentre no augmentin les alternatives habitacionals, la resposta continuarà sent "insuficient".
Una majoria arriba al carrer per primera vegada
L'augment de les entrades recents també obliga a mirar qui està arribant al carrer i no únicament qui fa anys que hi és. Segons l'informe d'Arrels, el 62,7% de les persones enquestades no havia viscut episodis previs de carrer, cosa que significa que per a la majoria és la primera vegada que es troba en aquesta situació.
La xifra ajuda a desmuntar la idea que viure al carrer és necessàriament una situació que s'arrossega durant tota la vida. Hi ha persones que hi arriben per primera vegada després d'un procés de pèrdua d'habitatge i exclusió residencial.
Dues realitats que avancen simultàniament
Des de l'equip de carrer, l'objectiu és precisament intentar establir un vincle amb aquestes persones i acompanyar-les en funció de les seves necessitats. “El nostre funcionament bàsicament és vincular amb les persones i generar relacions i establir relacions de confiança”, explica Girón.
L'acompanyament, afegeix, es fa respectant les decisions de cada persona i coordinant-se amb els serveis socials: “Acompanyem la persona en el que la persona decideixi i vulgui”.
El repte està en què aquest acompanyament arribi a temps. Perquè les dades mostren dues realitats que avancen simultàniament: persones que estan entrant per primera vegada al carrer i altres que fa anys sense trobar una sortida estable.
I al mig de totes dues hi ha l'habitatge. No com a única explicació del sensellarisme, però sí com un dels principals punts on pot començar el procés que acaba portant una persona a dormir a la intempèrie.
