Arrels demana a Barcelona una moratòria dels desallotjaments de persones sense llar fins acordar una estratègia
L'entitat reclama suspendre aquestes actuacions mentre no existeixin alternatives residencials i defensa que desplaçar a qui viu al carrer agreuja la seva vulnerabilitat en lloc de resoldre el problema
Altres notícies: El TSJC avala el desallotjament de l'antic institut B9 de Badalona i dona la raó a l'Ajuntament d'Albiol
Notícies relacionades
La Fundació Arrels ha reclamat aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona una moratòria dels desallotjaments de persones que viuen al carrer fins que les administracions acordin una estratègia d'abordatge del sensellarisme i defineixin respostes i recursos per a atendre aquesta realitat.
En un comunicat, l'entitat ha denunciat que el desplaçament de persones sense llar s'ha convertit en una constant durant els dos darrers anys i ha assenyalat que aquest mateix divendres s'ha produït un nou desallotjament a la zona de Montjuïc, un espai que, segons recorda, ja ha estat desallotjat en diverses ocasions.
Demana solucions estructurals
La directora d'Arrels Fundació, Beatriz Fernández, ha afirmat que l'entitat és conscient que el sensellarisme ha augmentat a Barcelona i que existeixen espais on viuen persones amb problemàtiques complexes, però ha advertit que la política municipal "no pot basar-se en els desplaçaments de persones sense llar, sinó que ha de donar respostes estructurals a la problemàtica".
La Policia Local desallotjant el campament de sense sostre i barraques de la platja del Litoral
Fernández ha sostingut que desplaçar aquestes persones sense oferir una alternativa no resol el problema. "Si avui es desplacen aquestes persones però demà tornen a estar en les mateixes condicions, la situació no canvia i cada vegada pateixen més vulnerabilitat. A més, aquestes actuacions es duen a terme en un context de condicions climàtiques molt adverses", ha afegit.
Recorda altres desallotjaments recents
Arrels ha recordat que des del febrer de 2025 s'han produït diversos desallotjaments de persones que vivien al carrer tant a Barcelona com a la seva àrea metropolitana, entre ells els efectuats a l'Aeroport del Prat, el Parc Joan Miró de Barcelona o l'antic institut B9 de Badalona, actuacions que, segons l'entitat, es van justificar per motius de neteja i seguretat a l'espai públic.
Persones sense sostre al barri de Poble-sec
Per això, la fundació ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona i a la resta de municipis catalans que suspenguin aquest tipus d'actuacions mentre no existeixin solucions habitacionals o recursos adequats per a les persones afectades.
Denuncia una "revictimització"
L'entitat considera que, mentre l'administració no pugui oferir una alternativa residencial o mesures concretes, els desallotjaments només contribueixen a empitjorar la situació de les persones sense llar.
En aquest sentit, Fernández ha insistit que "la resposta al sensellarisme no pot ser fer fora les persones de l'espai que ocupen; això no les fa desaparèixer sinó que les trasllada i dificulta més el seu dia a dia". Al seu parer, aquest tipus d'actuacions són "revictimitzadores" i no aborden les causes que originen el problema.
