La burocràcia, el coll d'ampolla de les grans obres a Barcelona: de la Sagrada Família a la ‘interminable’ Balmes
Actuacions estratègiques per a la ciutat porten anys –i fins i tot dècades– bloquejades a l'espera de permisos, modificacions urbanístiques o acords entre les diferents administracions implicades
Les llicències municipals s'han convertit en un dels principals factors que frenen l'execució de grans projectes a Barcelona. Actuacions estratègiques per a la ciutat acumulen anys –i fins i tot dècades– de retards mentre esperen l'aprovació de tràmits administratius, modificacions urbanístiques o acords entre les diferents administracions implicades.
Encara que cada projecte respon a una casuística diferent, Miquel Laborde, soci fundador de Laborde Marcet, coincideix a assenyalar que no es tracta d'un problema de manca de personal o d'excés normatiu, sinó de “voluntat política”. “Les llicències municipals pretenen ordenar, però a la pràctica acaben bloquejant”, expressa a Metrópoli.
Un clar exemple –segons Laborde– és l'habitatge. “Es va voler regular amb l'obligació del 30% de VPO i el que es va aconseguir va ser paralitzar les promocions durant anys”, sentencia. Aquestes regulacions municipals sobre llicències són, al seu parer, “nefastes i responen a mesures molt populistes que no aconsegueixen cap altre objectiu que frenar la ciutat”.
Escalinata de Gaudí
Un dels permisos municipals més polèmics de la ciutat és el que concerneix la futura escalinata de la Sagrada Família. Un projecte que manté l'Ajuntament en una cruïlla per una banda, per la seva voluntat de culminar l'obra –un símbol amb un enorme pes patrimonial, cultural i econòmic–; i, per l'altra, per la dificultat d'assumir el cost social de desallotjar els veïns que viuen davant la Basílica, conscients que cap alternativa habitacional compensarà les seves actuals vistes al temple.
Turistes davant la Sagrada Família en una imatge d'arxiu Barcelona
Antoni Gaudí no concebia la seva obra sense aquesta entrada, i la Junta Constructora es manté ferma en complir amb la voluntat de l'arquitecte. El problema és que, per construir tal escala, primer caldria enderrocar els habitatges situats davant la façana de la Glòria, al carrer Mallorca.
Encara que la Basílica veu a prop un acord, el consistori evita pronunciar-se i apel·la a la “serenitat”. Mentre l'equip de Collboni busca una solució justa per als veïns, l'escalinata i la futura plaça de la façana de la Glòria segueixen guardades en un calaix.
![Hotel Metrópoli, episodio 3](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/547837.jpg?p=w:320\/h:240&h=GO3DD7es"])
La ‘polèmica’ Mar Bella
La transformació del passeig de la Mar Bella és una altra de les grans obres pendents de la ciutat. El “històric” projecte –en paraules de Collboni– porta dues dècades esperant un pla definitiu que determini l'ús de la gegantina plataforma de ciment situada a primera línia de mar, entre el parc del Fòrum i les platges.
L'espai, de 230.000 metres quadrats, està acondicionat des de 2007. Per a això es van emprar 360.000 metres cúbics de terra, 7.500 blocs de formigó per construir els espigons que el protegeixen i una inversió pública propera als 30 milions d'euros. Afortunadament, el zoo marí de 200 milions d'euros que va projectar l'exalcalde Joan Clos ha quedat descartat.
![Imagen del proyecto para renovar la plataforma del Fòrum](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/528848.jpg?p=w:320\/h:240&h=dzxt6JyD"])
Al febrer d'aquest any, l'alcalde va anunciar que l'espai es destinarà finalment a esdeveniments esportius i festivals. A més, es construirà un passeig de 12 metres d'amplada que connectarà amb el parc del Fòrum. La decisió ha generat preocupació entre els veïns de la zona, que temen possibles molèsties derivades de la massificació i el soroll dels concerts i reclamen que l'àmbit es converteixi en una gran zona verda.
El futur Teatre Arnau
Després de 20 anys abandonat, el Teatre Arnau també comença a albirar el seu renaixement. El consistori ha donat –finalment– llum verda a l'inici de les obres que, amb un pressupost de 10,1 milions d'euros, van començar al maig de 2025, 14 anys després que l'Ajuntament comprés l'edifici.
L'execució s'allargarà entre 22 i 24 mesos, de manera que, si es compleixen els terminis, el nou Teatre Arnau estarà llest al primer trimestre de 2027. El projecte guanyador del concurs es va donar a conèixer el 2018 i, des de llavors, ha romàs a l'espera de la seva aprovació definitiva.
![Interior del teatro Arnau](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/454522.jpg?p=w:320\/h:240&h=RSEiHV1O"])
La ‘interminable’ Balmes
La reforma del tram superior del carrer Balmes mereix també la seva menció en aquest article. El projecte es va gestar i va donar els seus primers passos fa ja tres lustres. La remodelació va ser impulsada per Hereu, recuperada per Trias i relegada per Colau.
![La calle Balmes de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/427685.jpg?p=w:320\/h:240&h=xdTob_sx"])
El projecte està redactat des de 2018. Encara que llavors estava previst executar-lo un cop finalitzada la reforma de la riera de Cassoles, la remodelació del carrer Balmes va quedar aparcada. El 2024, el govern de Collboni va rescatar el pla. Quatre alcaldes i 16 anys després, Balmes està, si res es torça durant les obres, a pocs mesos de culminar la reforma que Barcelona li devia a aquesta via.
